L'economia no va tan bé com s'esperava. Sense estar tan afectada com la de la Xina i fins i tot estant molt millor que la resta d'Europa, com defensa insistentment la vicepresidenta del Govern, Nadia Calviño, l'economia espanyola ja ha donat mostres de "debilitament" en els mesos d'estiu i el Banc d'Espanya espera ara que la situació empitjori en els pròxims mesos. També preveu que els preus es mantinguin alts i que, per tant, la inflació no estigui controlada fins a d'aquí a dos anys. Un escenari que ha portat a l'organisme que dirigeix Pablo Hernández de Cos a haver de revisar a la baixa les seves projeccions macroeconòmiques.

En concret, el Banc d'Espanya manté sense canvis la seva previsió del PIB per a aquest 2023, el qual situa en el 2,3%. Tanmateix, baixa quatre dècimes la taxa de creixement del 2024, que passa del 2,2% anunciat al juny a l'1,8%. I també redueix en un 0,1% el PIB de 2025, des del 2,1% fins al 2%. Les noves projeccions descansen en un encariment de l'energia, un deteriorament del context exterior i un tensionamiento més gran de les condicions financeres després de deu pujades de tipus d'interès.

Al seu torn, el supervisor fa ara canvis sobre les projeccions d'inflació anunciades al juny. En concret, revisa a l'alça (el puja quatre dècimes) l'IPC d'aquest 2023, fins i tot 3,6%, i en un 0,7% el de 2024, que situa ara en el 4,3%. D'aquesta manera la inflació no estaria per sota del 2% (que és l'objectiu) fins a 2025. Per a l'any en curs, la revisió es deu, principalment, al repunt dels preus del petroli durant l'estiu. Per la seva part, per a 2024, la revisió a l'alça respon, sobretot, en l'encariment de l'energia i menys, en els efectes que sobre la inflació implica estendre fins a finals d'any la reducció de l'IVA dels aliments i la subvenció al transport públic.

L'economia es debilita

A l'informe trimestral i de projeccions macroeconòmiques de l'economia espanyola presentat aquest dimarts, el Banc d'Espanya adverteix que "l'economia espanyola ha donat mostres de debilitament en els mesos d'estiu". Així, després de créixer un 0,4% en el segon trimestre (també "per sota de l'esperat"), la informació més recent suggereix un avanç del PIB en l'entorn del 0,3% en el trimestre en curs.

Entre els indicadors que apunta a aquesta desacceleració de l'activitat entre juliol i setembre destaquen els d'ocupació i els de confiança. En particular, els PMI, que han descendit de manera continuada en els últims mesos, tant en el cas dels serveis com en el de les manufactures. Així mateix, l'Enquesta del Banc d'Espanya sobre l'Activitat Empresarial (EBAE) apunta a un descens de la facturació de les empreses espanyoles en el conjunt del tercer trimestre, i això també és "coherent" amb una moderació en el ritme de creixement del PIB.

En tot cas, assenyala l'informe, el PIB està mostrant un dinamisme comparativament més gran a Espanya que en altres països de l'àrea de l'euro. I aquest comportament més favorable s'explica, sobretot, per les diferències en la composició de l'economia. En concret, pel pes més gran al nostre país de l'hostaleria i el turisme, que han continuat experimentant una demanda molt elevada durant l'estiu. D'altra banda, el pes de la Xina (una economia que està registrant una ràpida desacceleració) dins dels mercats d'exportació d'Espanya és menor que en el cas del conjunt de l'eurozona. Una cosa que ara ens afavoreix.

La inflació torna a pujar

En els mesos d'estiu, la inflació ha tornat a despuntar a Espanya. En un context en el qual la inflació dels aliments i la dels béns no energètics han continuat amb el seu camí de desacceleració, l'augment de la inflació general al juliol i agost (fins al 2,1% i el 2,4%, respectivament) en comparació amb els mesos de primavera, ha reflectit, principalment, l'increment recent dels preus dels combustibles i carburants. D'aquesta manera, la tendència a la baixa de la inflació subjacent "està sent encara modesta".

El Banc d'Espanya explica que, a curt termini, l'IPC general a Espanya vindrà determinat fonamentalment pel component energètic. L'increment recent dels preus del petroli, els efectes de la caiguda dels preus dels carburants i combustibles en la part final de 2022 i l'expiració el 2024 de les mesures públiques desplegades per mitigar les conseqüències de la crisi energètica "donaran lloc a un repunt de la inflació general fins a mitjans del pròxim any".

Els tipus d'interès pugen per desena vegada

I en aquest context de desacceleració i inflació, les condicions financeres s'han tornat a endurir durant els mesos d'estiu, la qual cosa estaria començant a pressionar l'economia de les llars i les empreses. El Banc Central Europeu va pujar els tipus d'interès oficials per desena vegada consecutiva aquest mes de setembre, després de fer-ho per última vegada al juliol, per intentar portar la inflació cap a l'objectiu del 2% a mitjà termini.

Però aquesta situació afecta particularment Espanya per la gran proporció de crèdits a tipus variable que s'han concedit en el passat i que s'encareixen amb cada pujada de tipus. "En l'economia espanyola ha continuat incrementant-se el cost dels saldos vius del deute contret en el passat a tipus d'interès variable i el cost de refinançament dels saldos vençuts, la qual cosa estaria pressionant creixentment les rendes dels agents endeutats", reconeix el BdE.