El Banc d'Espanya ha estimat que de l'augment de la recaptació de l'IRPF entre els anys 2019 i 2023, que ha passat de 86.000 a 124.000 milions d'euros, 11.000 milions d'ingressos addicionals es deuen a l'efecte a la inflació i a l'absència d'adequació de l'impost a l'alça dels preus, la qual cosa es coneix com a progressivitat en fred. Aquesta és una de les principals conclusions que es deriven de l'estudi Els efectes heterogenis de la inflació sobre la recaptació per IRPF inclòs al seu Informe Anual 2023 publicat aquest dimarts.

El Banc d'Espanya apunta que, segons els càlculs del seu microsimulador, la recaptació per IRPF hauria passat de 86.000 milions d'euros el 2019 a 124.000 milions el 2023, que suposa uns ingressos extra de 38.000 milions, i afegeix que d'haver-se indexat l'IRPF des de 2019 fins a 2023 d'acord amb l'IPC de l'any anterior, la recaptació hauria estat d'11.000 milions menys. Pel que fa a la recaptació de l'IRPF en percentatge del PIB entre l'any 2019 i l'exercici 2023, la meitat d'aquests ingressos es deuen a l'efecte de la pujada de la inflació en aquests anys, ja que l'impost no s'ha deflactat.

En concret, els càlculs de l'autoritat monetària apunten que de l'increment d'1,6 punts percentuals del PIB de la recaptació per IRPF entre 2019 i 2023, passant del 6,9% al 8,5%, la progressivitat en fred, això és, la no-deflactació de l'impost, explicaria aproximadament la meitat de l'esmentat augment (0,8 punts del PIB) i l'altra meitat s'explicaria pel creixement més gran de la base tributària de l'IRPF respecte al creixement del PIB. Així mateix, la progressivitat en fred també té conseqüències en els tipus efectius que paguen els contribuents. Així, els tipus mitjans efectius de l'IRPF s'haurien elevat des del 12,8% el 2019 fins al 14,7% el 2023, i un 70% d'aquest augment, precisa el Banc d'Espanya, ho causaria l'efecte de la progressivitat en fred.

Tipus superior al 15% el 2025 si no es deflacta l'impost

Igualment, estima que, en absència de canvis futurs en la normativa de l'IRPF, el tipus mitjà efectiu de l'impost podria assolir el 15,3% el 2025, un 20% major que el 2019. De cara als pròxims anys, l'organisme calcula que no deflactar l'IRPF aquest any ni el següent pujaria els ingressos de l'impost fins al 9% del PIB el 2025, la qual cosa es traduiria en un increment de la recaptació del 29% respecte a 2019, abans de la pandèmia. L'autoritat monetària precisa que, en canvi, si els paràmetres actuals de l'IRPF s'actualitzessin el 2024 i 2025 amb l'IPC de l'any precedent, la ràtio de l'IRPF sobre el PIB se situaria en un 8,6%, propera al seu valor de 2023, encara que fins i tot un 24% superior que el 2019.

El Banc d'Espanya apunta que l'elevat dinamisme dels ingressos públics a Espanya en els últims quatre anys ve explicat, fonamentalment, pel fort creixement de la recaptació procedent de l'IRPF, que es deu al creixement de la base imposable perquè hi ha més empleats i pensions més altes, però també a la millora dels salaris i a l'impacte de la inflació en els ingressos.

L'organisme dirigit per Pablo Hernández de Cos estima que dels ingressos extres de l'IRPF derivats de la progressivitat en fred, això és, en cas de no indexar l'IRPF a la inflació, el 52% es deu a no actualitzar amb la inflació els beneficis fiscals (reduccions i deduccions sobretot) i l'altre 42% s'explica per l'alça del tipus marginal que paguen els contribuents a conseqüència de la millora dels seus salaris per adequar-los a l'augment dels preus.

Impacte per nivells de renda

Pel que fa a l'impacte concret de la progressivitat en fred per nivells de renda, per als declarants amb uns ingressos de fins a 19.873 euros anuals, l'increment de la seva renda dona lloc a augments relatius molt elevats de la seva quota tributària si no s'actualitzen els beneficis fiscals amb l'IPC, ja que suposen una part molt important del càlcul de la seva quota tributària. En canvi, per a les rendes més altes, més de 54.000 euros anuals, l'efecte de la progressivitat en fred és causat en gran manera per la progressivitat de les escales del gravamen, ja que el pes de beneficis fiscals en la seva quota tributària és menor.

D'altra banda, i en termes generals, el Banc d'Espanya destaca que l'efecte de la progressivitat en fred provoca una reducció de la desigualtat de la renda, en la mesura que suposa un increment generalitzat dels tipus mitjans efectius al llarg de tota la distribució de la renda.

Pujar l'IVA i la fiscalitat mediambiental

En vista d'aquestes dades, l'autoritat monetària proposa una "revisió integral" del sistema tributari espanyol, i aposta per incrementar el pes relatiu de l'IVA i de la imposició sobre el consum, "que genera menors distorsions sobre els mercats de factors i productes". Així mateix, afirma que els potencials efectes distributius negatius que, a vegades, estan associats a la tributació sobre el consum podrien evitar-se dedicant part de la recaptació a transferències compensatòries als col·lectius vulnerables perjudicats. "Els beneficis fiscals que s'apliquen a la tributació sobre el consum a Espanya suposen una despesa considerable (uns 53.000 milions d'euros el 2022), que s'hauria de revisar i avaluar en funció de la seva eficàcia i eficiència", subratlla.

En la mateixa línia i en matèria de l'IRPF, proposa d'ampliar la base imposable de l'IRPF "mitjançant la reforma o eliminació de diverses reduccions", i advoca per ampliar també la fiscalitat mediambiental, un àmbit en el qual Espanya ha vingut recaptant menys que altres economies europees al llarg de les últimes. Finalment, assenyala que l'avenç de la digitalització i la globalització de l'activitat econòmica exigeixen mantenir els esforços per "coordinar i harmonitzar el sistema fiscal en l'àmbit internacional", tal com s'està duent a terme, per exemple, en el relacionat amb els acords de tributació internacional assolits en el marc de l'OCDE i el G20.