Àngel Esparver, director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, carrega contra la reducció de la jornada laboral de 40 a 37,5 hores proposada pel Govern de coalició de PSOE i Sumar, perquè pot elevar la diferència que ja existeix entre el nostre PIB o renda per càpita respecte a l'europeu. En aquest sentit, recordava que Espanya no ha assolit encara el PIB per càpita de la UE bàsicament per dos 'gap' importants, com són la seva menor productivitat i la seva baixa taxa d'ocupació.

De manera que ha advertit que, reduir la jornada laboral eliminaria o reduiria aquest diferencial positiu d'Espanya amb la UE, de tal manera, que sense guanys addicionals de productivitat, ens allunyaria encara més del PIB per càpita mitjà d'Europa. "Haurem d'analitzar-ho per veure com es concreta", comentava Esparver durant la celebració d'unes jornades d'informació macroeconòmiques organitzades per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE)

Amb tot, l'economista indicava que serà la negociació col·lectiva la que haurà d'"acomodar una norma general a l'heterogeneïtat tan enorme que hi ha en termes de jornada laboral entre diferents sectors i empreses". Gavilán creu que caldrà veure la capacitat de la negociació col·lectiva per "acomodar" una norma general, com podria ser la reducció per llei de la jornada laboral, amb l'"heterogeneïtat tan enorme" que hi ha quant a jornades de treball efectives per sectors i fins i tot per empreses.

Fons Europeus: 26.000 milions ja circulen en la nostra economia

En un altre ordre de coses, el director d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, comentava aquest dijous que l'organisme calcula que uns 26.000 milions d'euros dels fons 'Next Generation' són els que de moment han arribat o estan a punt d'arribar a l'economia real, és a dir, a les empreses adjudicatàries.

Aquest càlcul està sotmès a un "elevat grau d'incertesa", però segons les dades que maneja el Banc d'Espanya, entre 2021 i 2023 s'han transferit ja a l'economia real uns 26.000 milions d'euros. D'aquesta xifra, ha aclarit que és possible que una part no sigui encara en mans de les empreses destinatàries, però aquestes sí que coneixen ja l'import que se'ls ha adjudicat i saben que podran tenir-lo a disposició en un "futur proper".

Així mateix, ha precisat que aquesta estimació està realitzada tenint en compte, com ha succeït als exercicis previs, que en els últims mesos de l'any s'acceleraran les adjudicacions. "Aquesta estimació de 26.000 milions ho assumeixen així, si no, l'impacte seria menor", ha aclarit.

En vista d'aquestes dades, el Banc d'Espanya calcula que els fons de la UE i les reformes estructurals derivades dels mateixos aportaran mig punt al creixement del PIB aquest any, estimat en un 2,3%, per sota de les set o vuit dècimes que va aportar el 2022 i similar a alguna cosa menys de mig punt que va millorar el PIB el 2021. D'aquesta manera, en els tres anys d'aplicació dels fons, el PIB hauria millorat al voltant d'1,7 punts addicionals.

Igualment, Gavilán ha indicat que si s'aprofiten al màxim tant els fons de la UE com les reformes estructurals, el creixement potencial de l'economia espanyola, situat ara en l'1% de manera inercial, podria passar al 2% en els propers anys. "Es tracta d'un increment del 100 per 100 en el cas que es maximitzi el potencial transformador dels fondos",concluía.