El governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, ha demanat que en el nou disseny de l'impost a la banca s'eviti penalitzar certs tipus de negoci "una mica més arriscats" com el crèdit a pimes, que necessita més provisions davant els préstecs a grans empreses. Així ho ha traslladat en la seva primera compareixença en la Comissió d'Economia del Congrés dels Diputats des del seu nomenament a mitjans de novembre. Es pot recordar que la Cambra Baixa ha aprovat aquest dijous una reforma fiscal que inclou un nou disseny de l'impost al sector amb un tipus progressiu que grava marge d'interès i comissions netes amb fins a un 7%. La banca va anunciar després de l'aprovació un recurs davant del nou impost.

Ha recordat que és el Banc Central Europeu (BCE) el que ha de donar la seva opinió sobre l'impost, com ja ho va fer el novembre de 2022 amb el disseny anterior de l'impost a la banca, si bé es podria haver sol·licitat al Banc d'Espanya una contribució sobre això, una cosa que ha assenyalat "no ha estat així". Si bé no ha entrat a valorar a qui gravar, com gravar i com es redistribueix la riquesa, una qüestió que depèn del legislador, Escrivá ha assenyalat que sí que pot abordar la qüestió del que li sembla desitjable perquè l'impost "no tingui efectes indesitjats i no buscats" pel mateix poder legislatiu.

És aquell moment en què ha recordat la petició del banc que no afecti negocis que poden considerar-se amb més risc, com és el crèdit a petites i mitjanes empreses, que tenen menys opcions d'accés a finançament que les grans companyies, però que tenen més risc d'impagament. "Atès que és un negoci una mica més arriscat, els bancs en proveeixen més i, per tant, en la part de provisions hi ha més matalàs per a aquest risc. 

També ha assenyalat que s'hauria de ser "acurat" amb el tema de la progressivitat de l'impost, mentre ha demanat que determinades inversions que han d'emprendre les entitats bancàries espanyoles, com en qüestions de tecnologia, tampoc no es vegin penalitzades per l'impost. Una decisió que s'ha aplicat a les energètiques, les inversions de les quals no seran gravades l'any vinent.

"Això ens porta a pensar en una base imposable que estigui més orientada a una part baixa de la cascada [és a dir, del compte de resultats] que més amunt. Crec que aquests elements no qüestionen per a res el que vol gravar-se d'un determinat sector, on a nosaltres ens costa entrar, però sí que convé tenir-nos en compte perquè el disseny de l'impost no tingui efectes no buscats", ha acabat sobre això.

Opa de BBVA sobre Sabadell

Preguntat pels diputats per la possible concentració bancària i la relació d'aquesta qüestió amb l'opa que BBVA vol llançar sobre Sabadell, Escrivá s'ha mostrat prudent i "respectuós" amb la distribució de competències entre supervisors.

Ha assenyalat que entre les funcions del Banc d'Espanya ["i mira que tenim funcions, fins a onze d'identificades," ha comentat] no està l'anàlisi de competència que a Espanya depèn de la CNMC i a nivell Europeu, de la Comissió Europea directament.

"El que nosaltres [el Banc d'Espanya] hem fet és transmetre tota la informació que ens han demanat les autoritats de competència nacionals i europees. Però és molt difícil, quan tu tens un col·lega al costat que és el responsable de competència, pronunciar-se, sincerament," ha afirmat.