Recentment, s'ha obert una certa polèmica amb la necessitat o no de disposar d'un fons de diners a casa, en efectiu, per cobrir possibles imprevistos que sorgeixin en una família. Quan semblava que ja no era costum a l'ús col·locar bitllets sota del matalàs o monedes en un pot als armaris de la cuina, algunes publicacions han despertat l'interès dels consumidors en aconsellar que les famílies tornin a tenir una mica de diners en efectiu a les seves cases. Una proposta a què el Banc d'Espanya ha respost amb rapidesa i, a través de la xarxa X, ha concretat que és aconsellable tenir un fons d'emergència per al pagament de possibles imprevistos, però que han d'estar dipositats en una entitat financera.

"Disposar d'un fons de diners apartats per a imprevistos pot evitar que hagis de recórrer a opcions més costoses com l'endeutament i demanar un préstec o pagar amb targeta de crèdit. Endeutar-se'ns més en temps difícils és poc aconsellable, ja que els interessos augmentarien les nostres despeses fixes com menys ens ho podem permetre. És la millor manera de caure en la trampa d'un endeutament cada vegada major. A més, en casos de necessitat, ens podem veure forçats a acceptar condicions poc favorables", aquesta és la recomanació que el Banc d'Espanya difon a través del seu portal informatiu online 'Finances per a tothom'.

A més, guardar diners a casa té alguns riscos: què passa quan succeeix un incendi, una gotera, si ens entren a robar... Els diners en efectiu dipositats a casa no estan coberts per les assegurances de la llar, tret que estigui especificada una quantitat extraordinària.

Si els diners guardats no s'utilitzen durant gaire temps i no s'està degudament informat dels canvis en el sistema monetari, pot ser que els bitllets deixin d'estar en curs perquè el mateix Banc d'Espanya hagi decidit retirar-los de la circulació.

Hisenda i el control de la despesa

Quan s'opta per reservar una part dels estalvis a casa, també cal tenir en consideració que l'Agència Tributària controla els moviments bancaris. És a dir, una opció és anar estalviant petites quantitats per dipositar-les al domicili, però el que pot aixecar les sospites d'Hisenda és la retirada massiva de diners dels comptes bancaris. El fisc controla la retirada de fons de 3.000 euros o una xifra superior.

A més, el Centre Europeu del Consumidor a Espanya (CEC-Espanya) recorda que -des de l'11 de juliol de 2021- no poden abonar-se en efectiu les operacions d'un import igual o superior a 1.000 euros o el seu contravalor en moneda estrangera, quan alguna de les parts actuï en qualitat d'empresari o professional. Si es realitzessin aquest tipus de pagaments, es consideraran infractors tant el pagador com el que rep els diners en efectiu, i respondran de forma solidària davant de la possible sanció que serà del 25% de la quantitat pagada en efectiu de l'operació que superi l'import de 1.000 euros.

Tres o sis mesos de despeses fixes

Però, en qualsevol cas, quants diners hem d'amassar per costejar els imprevistos? El Banc d'Espanya determina que el valor del fons d'emergència depèn de les circumstàncies personals: amb quins ingressos compta la família, quantes persones estan a càrrec nostre i quines altres opcions tindríem per trobar diners ràpidament en cas de necessitat.

Tanmateix, la recomanació és que "els diners acumulats en un fons d'emergència siguin equivalents a entre tres i sis mesos de despeses fixes", és a dir, aquells que cobreixen les necessitats bàsiques i que normalment es mantenen al llarg del temps: habitatge, manutenció, etc.