La sorpresa que va suposar la dada del creixement del producte interior brut (PIB) del primer trimestre està omplint d'optimisme als analistes econòmics. El Banc d'Espanya (BdE) ha revisat a l'alça la seva previsió de l'economia per a aquest any: si al març -abans de conèixer-se les dades de Comptabilitat Nacional del primer trimestre- apostava per un increment de l'1,9% del PIB, ara preveu un 2,3% per al conjunt de l'any, segons l'informe de Projeccions macroeconòmiques i informe trimestral de l'economia espanyola. Juny de 2024 donat a conèixer aquest dimarts. Un dia rellevant per a la institució financera, perquè després de la sortida del governador Pablo Hernández de Cos, avui es fa càrrec interinament -fins al setembre- la vicegovernadora, Margarita Delgado.

Encara que no tot són bones notícies a l'informe del BdE, que adverteix el govern de Pedro Sánchez que, de moment, té difícil complir el dèficit públic del 3% compromès amb Brussel·les. Així, el banc central espanyol estima que el dèficit de les administracions públiques, en termes acumulats de 12 mesos, s'hauria situat en un 3,8% del PIB el març, davant el 3,6% registrat al tancament de 2023. Un increment que es deriva d'un augment del 6,2% dels ingressos, basat en els impostos directes (Renda i impost sobre societats) i les cotitzacions socials, per sota de les despeses. Les previsions que manegen és que l'any tanqui en el 3,3%, per sobre del que exigeix la Comissió Europea.

En els tres primers mesos de l'any, la despesa pública en prestacions socials i en consum va augmentar un 6,5% i un 6%, respectivament, segons els càlculs del regulador financer. Davant dels riscos associats a la reactivació de les regles fiscals a escala europea, el BdE considera que "el compliment de les esmentades regles requerirà, al nostre país, el disseny i l'execució d'un pla de consolidació fiscal a mitjà termini que permeti una correcció del dèficit públic estructural més acusada".

Creixement del PIB

L'informe reitera que el creixement d'un 0,7% intertrimestral al març, especialment pel dinamisme del turisme, ha suposat una sorpresa i ha obligat a revisar les previsions per al conjunt de l'any. Així, en cas de complir-se els pronòstics del Banc d'Espanya, el PIB creixerà aquest any un 2,3% (per sota del 2,5% de 2023), amb una tendència descendent a la baixa el 2025 (1,9%) i el 2026 (1,7%), idèntiques previsions que fa tres mesos. Respecte a l'ocupació, es mantindrà el to positiu mantingut fins ara, la qual cosa permetrà una reducció de la taxa d'atur que el 2023 es va situar en el 12,2%. En la projecció del BdE d'aquest segon trimestre, l'atur, mantindrà un senda descendent en els propers anys, encara que romandrà per sobre de l'11% el 2026. L'efecte del primer trimestre no només ha portat els economistes de l'organisme financer a elevar les seves previsions per a l'economia d'aquest any; fa uns dies el Col·legi d'Economista també va pujar el 2,2% i aquest divendres, BBVA Research donarà a conèixer les seves.

Una evolució producte del dinamisme que mantindrà l'economia gràcies a un augment de la demanda interna -tant en el consum com en la inversió, que ha mostrat una forta atonia en els últims trimestres-, però també l'externa, en especial el turisme. Encara que el BdE també adverteix que no és previsible que mantinguin els forts increments registrats des de començament d'any, del 19%. De moment, calcula que l'economia creixerà aquest segon trimestre un 0,5% en relació amb el primer, que ja per si mateix va registrar un augment del 0,7%. Els resultats de l'Enquesta del Banc d'Espanya sobre l'Activitat Empresarial (EBAE) apunten també en aquesta direcció i suggereixen que la facturació de les empreses espanyoles s'hauria incrementat de forma notable entre març i juny.

Nuvolots

Entre els nuvolots que planen sobre l'economia espanyola i europea, dos pesen especialment en l'anàlisi del Banc d'Espanya. Pel costat dels preus, la inflació general -que en la mitjana de 2023 va ser del 3,4%- disminuirà al llarg del pròxim trienni per situar-se en el 3% el 2024, el 2% el 2025 i l'1,8% el 2026. La inflació subjacent també es desaccelerarà gradualment en aquest període i passarà del 4,1% el 2023 al 2,6%, 2% i 1,9% el 2024, 2025 i 2026, respectivament. Ara bé, encara que no es dubta que els preus continuaran a la baixa, ho faran a menor ritme de l'esperat a començaments d'any. El mateix BdE considera el març que l'any acabaria amb un 2,7% de pujada, tres dècimes menys que ara. Una pujada que de deu a l'encariment de l'energia, especialment l'electricitat, i a les tensions produïdes per la forta demanda del turisme, els preus del qual estan apujant en consonància.

Un repunt que s'està produint en tot l'entorn de l'eurozona, el que fa que el Banc Central Europeu es torni més cautelós en les futures baixades dels tipus d'interès després de la recent retallada del 0,25%.

Dèficit

Sobre el dèficit pressupostari, el BdE ressenya alguna novetat en aquests tres mesos amb impacte en els comptes públics que alteren les previsions de març. Del costat dels ingressos, l'extensió de les mesures transitòries d'ingressos relacionades amb els gravàmens temporals a les empreses energètiques i entitats financeres fins a 2026, que, juntament amb altres canvis de menor magnitud, suposa una reducció del dèficit de 0,1 punts percentuals (pp) de PIB el 2025 i un augment de 0,1 pp el 2026.

Del costat de la despesa, les recents sentències sobre el dret a deducció per part d'alguns mutualistes en l'IRPF i sobre la inconstitucionalitat de diversos preceptes de l'Impost de Societats que, de forma conjunta, s'estima que implicaran un increment del dèficit entorn de 0,2 pp de PIB el 2024.