El Banc d'Espanya empitjora la previsió d'inflació del 2025, que situa ara en el 2,5% davant el 2,1% que va avançar al desembre. Aquesta revisió a l'alça respon fonamentalment als preus més grans de l'energia observats al tram final de l'any passat i en l'inici d'aquest any (especialment del gas i del petroli) i que les previsions futures d'aquests mateixos preus, són ara més grans que els que s'esperaven fa tres mesos per la situació geopolítica. Així ho posa en relleu l'organisme que dirigeix José Luis Escrivá a l'informe trimestral de l'economia espanyola publicat aquest dimarts.

El BdE recorda que en els últims mesos, el ritme de creixement dels preus ha augmentat en moltes de les grans economies mundials, així com les expectatives sobre el seu increment en el futur. Els augments han estat lligats en gran manera a repunts en els preus energètics que els analistes interpreten, de moment, com transitoris, però que podrien acabar resultant més persistents i afectar, per tant, les perspectives de política monetària dels bancs centrals.

A Espanya, la pujada de l'IVA de l'electricitat al gener, l'encariment de la pròpia electricitat i el repunt dels derivats del petroli, ja està impactant a la butxaca dels ciutadans i, per tant, el Banc d'Espanya empitjora les seves previsions. Encara que destaca que en sentit contrari, està l'extensió fins i tot juny de 2025 de les mesures de suport al transport públic que el govern espanyol va aprovar després del tancament de l'exercici 2024, una cosa que contrarestarà "lleugerament" la revisió a l'alça de la inflació el 2025.

Trump i la política comercial

El Banc d'Espanya recorda que l'encariment de l'energia, especialment del gas i del petroli, va començar al tram final de l'any passat i s'ha mantingut al començament del 2025, en part a conseqüència dels diversos esdeveniments geopolítics. Entre ells, les mesures de política comercial i fiscal anunciades per la nova Administració nord-americana, que han fet que les previsions d'inflació del consens dels analistes s'hagin revisat a l'alça els últims mesos.

Aquest ha estat el cas, especialment, als Estats Units, on, entre el novembre i el febrer, el consens ha incrementat la seva previsió per a la inflació mitjana el 2025 des del 2,3% fins al 2,7%. El supervisor indica aquí que, l'augment recent de les tensions comercials, ha estat encara més gran que les registrades durant la primera guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, entre el 2017 i el 2019.

En qualsevol cas, l'informe del BdE recorda que un augment de la incertesa pot tenir efectes significatius sobre l'activitat econòmica i l'avenç del PIB. No obstant això, els efectes de la incertesa sobre la inflació són més incerts i depenen, fonamentalment, de si aquesta pertorbació adversa incideix amb més intensitat sobre la demanda o sobre l'oferta.

Per això, el supervisor, de moment, deixa sense canvis les previsions d'inflació a Espanya per al 2026 i el 2027, que situa a l'1,7% i el 2,4%. I només puja les del 2025 del 2,5% al ​​2,7%.

Sobre això, indica que el component energètic serà el principal responsable de les fluctuacions que es preveuen a la taxa d'inflació. S'espera que aquest component es redueixi progressivament fins al 2026, però que s'incrementi de manera significativa el 2027, a conseqüència de la introducció prevista d'un nou règim de comerç de drets d'emissió a la Unió Europea.

El BdE revisa a l'alça el PIB del 2025

D'altra banda, el BdE revisa també a l'alça les seves previsions de creixement del PIB d'Espanya per a 2025, en concret, en dues dècimes respecte a les projeccions de desembre, des del 2,5% fins al 2,7%. Aquesta revisió es deu a l'efecte positiu de les noves dades de PIB publicats per l'Institut Nacional d'Estadística a finals de gener i que les perspectives sobre el comportament de les rendes de les llars serien ara més favorables que al desembre, la qual cosa podria repercutir de forma positiva sobre el consum.

Malgrat això, el supervisor creu que serà important continuar monitorant fins a quin punt l'activitat econòmica espanyola pot continuar mantenint un ritme de creixement sensiblement superior al de dos dels seus principals socis comercials com França i Alemanya, així com l'evolució de la inversió privada, que mostra un camí de recuperació particularment feble.

A més, assenyala que, en un context en el qual els riscos entorn de l'escenari central d'inflació estan lleugerament esbiaixats a l'alça, també serà important analitzar l'evolució de les pressions inflacionistes internes i, per tant, el comportament dels costos laborals i els excedents unitaris.