El Banc d'Espanya, ja amb José Luis Escrivá al capdavant com governador, revisa a l'alça el creixement econòmic previst per a aquest exercici i els dos següents. En comparació amb les projeccions de juny, en les actuals, el creixement del PIB es revisa a l'alça al llarg de tot l'horitzó de projecció: fins al 2,8% el 2024, el 2,2% el 2025 i l'1,9% el 2026.

Fa tres mesos, el supervisor contemplava que el PIB creixeria un 2,3%, un 1,9% i un 1,7% respectivament. Pel que puja en un 0,5% per a 2024, en un altre 0,3% per a 2025 i un 0,2% per a 2025. Principalment, per dos factors. D'una banda, els tipus d'interès, que a futur seran més reduïts que els anticipats al juny i, per tant, porten unes condicions financeres més favorables per a les empreses i famílies. D'altra banda, el supervisor contempla una aportació de la demanda externa per sobre de la prevista anteriorment.

A favor, factors com el mercat laboral. El BdE preveu que la creació d'ocupació es prolongarà al llarg de l'horitzó de projecció, encara que a un ritme inferior al dels últims trimestres. I, també, la taxa d'atur, que continuarà reduint-se gradualment en els propers anys.

En contra, la contribució del turisme al PIB d'Espanya. Encara que és i continuarà sent un motor econòmic, ja no tira igual. "La contribució de la demanda exterior neta al creixement del PIB, que el 2024 serà positiva i d'una magnitud similar a la registrada el 2023, es moderarà en 2025-2026. Una part significativa de l'esmentada contribució positiva ha estat associada a l'elevat dinamisme que han mostrat els fluxos turístics internacionals cap al nostre país, que han sorprès a l'alça i han presentat una creixent diversificació geogràfica i estacional," explica al seu últim informe de previsions econòmiques presentat aquest dimarts.

Al llarg de l'horitzó de projecció es preveu que els esmentats fluxos continuïn mostrant un considerable vigor. No obstant això, en termes de taxes de creixement, "la seva contribució a l'avenç del PIB es reduirà gradualment", afegeix el supervisor. Així, per exemple, segons les dades de l'INE, les pernoctacions hoteleres de viatgers estrangers a Espanya van augmentar al juliol un 5,2% respecte a l'any anterior, la qual cosa suposa una notable desacceleració des de la taxa interanual mitjana del 12% registrada en el primer semestre d'aquest any. A més, les esmentades pernoctacions ja van experimentar un elevat augment (del 13,2%) en l'últim trimestre de 2023, la qual cosa podria implicar una nova reducció de la seva taxa d'avenç interanual en els últims mesos d'aquest any.

Malgrat això, les perspectives relatives a l'evolució del sector exterior en la segona meitat de l'any són ara una mica més favorables que al juny. Això respon, fonamentalment, a dues dinàmiques diferents. En primer lloc, si bé el ritme d'avenç de les exportacions turístiques s'ha desaccelerat en els últims mesos, l'esmentada desacceleració ha estat menor de l'esperat. Una part d'aquest millor comportament que el projectat s'ha mantingut, d'acord amb alguns indicadors avançats del nivell d'activitat turística, per als pròxims trimestres.

El Banc d'Espanya revisa també la inflació

En comparació amb les anteriors projeccions, les de juny, les actuals incorporen també una lleugera revisió a la baixa de la inflació general el 2024 i a l'alça el 2025. En concret, es preveu que la inflació general se situï, de mitjana anual, en el 2,9% el 2024, per moderar-se posteriorment fins al 2,1% el 2025 i l'1,8% el 2026.

El Banc d'Espanya entén que aquesta evolució seria coherent amb un lleuger augment de les taxes d'inflació durant l'últim trimestre d'aquest any, que respondria, principalment, a efectes base, i amb la convergència cap a taxes properes a l'objectiu del 2% en els mesos finals de 2025. Que a més és l'objectiu del Banc Central Europeu amb la seva política monetària, baixar la inflació a aquest 2%.