El Banc d'Espanya podria activar en els dies vinents el matalàs de capital anticíclic que exigeix a la banca per obligar-la, ara que està acumulant resultats històricament alts, a augmentar les seves reserves i reforçar així la seva capacitat de mantenir el flux de crèdit quan l'economia sigui més feble.
Així ho anunciava aquesta mateixa setmana, encara que sense especificar dates, el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, el mandat del qual finalitza el juny, en la seva compareixença en la Comissió d'Economia, Comerç i Transformació Digital del Congrés per presentar l'Informe Anual de l'entitat de 2022 i 2023.
El matalàs de capital anticíclic (CCA) és un percentatge que el Banc d'Espanya fixa cada trimestre per aplicar-lo a l'exposició creditícia dels bancs i que s'activa en les fases alcistes dels cicles de crèdit mitjançant un augment dels requisits de capital, per tal de reforçar la solvència de les entitats.
La banca hauria d'acumular 7.000 milions més
El percentatge se situa actualment en el 0 % i podria elevar-se entorn de mig punt per a 2025 i en un altre mitjà per a 2026, amb la qual cosa el sector n'hauria d'acumular entorn de 7.000 milions d'euros més per poder alliberar aquest capital en cas de pèrdues, segons han explicat a EFE fonts del sector.
L'activació d'aquest matalàs en fases més primerenques "proporcionaria més capital liberable en fases cícliques adverses, el que ajudaria a sostenir el flux de crèdit a l'economia real durant les mateixes i contribuiria a l'objectiu d'estabilització macroeconòmica," segons va explicar el governador en el Congrés.
Per tot això, l'entitat estudia la possibilitat d'elevar aquest matalàs de capital anticíclic i reforçar així la protecció de les carteres creditícies dels bancs, una vegada que consideri que els riscos sistèmics cíclics se situen en un nivell "intermedi".
L'Autoritat Bancària Europea (EBA) va assenyalar recentment al seu últim informe trimestral de riscos els primers signes d'un deteriorament de la qualitat dels crèdits en les entitats que supervisa, encara que va aclarir que són molt lluny dels preocupants nivells de fa una dècada a conseqüència de la crisi financera.
En concret, en el quart trimestre de 2023, els crèdits morosos representaven un 1,9 % de les carteres dels 162 grans bancs que formen part de la seva mostra, una dècima més que en el període immediatament anterior, després de mantenir-se estables en l'1,8 % des del segon trimestre de 2022.
A Espanya, la taxa de crèdits morosos de les 10 entitats analitzades és del 2,8 %, superior a la mitjana europea, encara que porta en aquest nivell més d'un any, diu l'informe, que recorda que existeixen grans diferències entre els països europeus, que tenen models bancaris també molt diferents.
Més preocupant és la distància entre la banca espanyola i l'europea en termes de solvència, mesurada per la ràtio CET1 de capital de màxima qualitat que inclou tots els requeriments normatius ('fully loaded') que se situava per sota del 13 % en el quart trimestre de l'any passat, davant el 15,9 % de la mitjana europea.
Però malgrat aquesta distància, el sector bancari espanyol pot presumir d'estar ben capitalitzat i ser solvent, per la qual cosa alguns experts com els de PwC dubten que sigui el moment d'endurir els requeriments de capital, per no perjudicar les ràtios de rendibilitat de la banca.
En concret, el president de PWC, Gonzalo Sánchez, defensava aquesta setmana la necessitat d'una banca rendible i qualificava de positius els resultats rècord del sector financer, ja que contribueixen al creixement, a la creació d'ocupació i al progrés social.
Segons Sánchez, les entitats financeres espanyoles porten molts anys fent els seus deures i han "complert la seva funció", en destinar entorn del 51 % dels seus resultats al pagament d'impostos, inclòs l'extraordinari, que sumen uns 10.000 milions d'euros.
Segueixen els beneficis rècord el 2024
Els sis principals bancs espanyols -Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja Banc- van obtenir un benefici conjunt de 6.566 milions d'euros en el primer trimestre de 2024, el que suposa un avenç del 15,3 % respecte al mateix període de 2023.
El gravamen extraordinari ideat pel Govern i que les entitats comptabilitzen en els tres primers mesos de l'any, encara que l'hagin recorregut, els va suposar restar gairebé 1.500 milions d'euros, en concret 1.478,6 milions, un 32 % més que un any abans.
Enmig d'aquesta pluja de milions, aquesta setmana saltava la notícia de l'opa hostil llançada pel BBVA al Banc Sabadell, després d'un intent amistós d'unió, que no era el primer, i que va ser rebutjat de pla per l'entitat catalana, el Govern i els agents socials.