Aquest text pertany a la newsletter 'Economia amb Pausa', que Serafí del Arco publica cada dimarts a la pàgina de LinkedIn d'ON ECONOMIA i que arriba als subscriptors d'aquesta. Si vols rebre-la, apunta't aquí.

Bon dia des de la redacció d'ON ECONOMIA, el diari econòmic per a tothom. Què tal la teva setmana? Aquesta és la setmana gran de la banca i d'altres tantes empreses que presenten els seus resultats, però especialment de la banca. Sabrem oficialment -tot i que no crec que ningú en tingui cap dubte- que els va millor que mai. Els analistes estimen que els sis grans (Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja) van guanyar la xifra rècord conjunta d'uns 26.000 milions d'euros, un 24%, gràcies al marge d'interès: la diferència entre el que cobren per deixar diners (hipoteques, crèdits) i la remuneració de l'estalvi, aprofitant l'escalada dels tipus. Es va estrenar la setmana passada Bankinter, anunciant el benefici recurrent més gran de la seva història: 845 milions d'euros. Aquest matí acabem de saber que el BBVA ha superat per primera vegada els 8.000 milions de guanys. Els que queden els anirem coneixent un a un aquesta setmana. S'estan forrant, ei!, malgrat l'impost contra el qual tant es retorcen, que els ha suposat més de 1.100 milions d'euros en global. Potser per això, el nou ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha iniciat una ronda de reunions amb els banquers, amb l'objectiu de traslladar-los una mica d'assossec sobre l'esmentat tribut i sobre l'Autoritat de Defensa del Client Financer, que tampoc no agrada al sector.

La meva selecció setmanal

1. De rècord també ha estat el comportament del mercat laboral el 2023. L'economia espanyola va crear 783.000 nous llocs de treball, segons les dades de l'enquesta de població activa (EPA) de l'últim trimestre de l'any, que registren també una reducció del nombre d'aturats de 193.400 persones, fins a abaixar la taxa d'atur a l'11,7%. Però no hi ha èxit sense màcula. Els sindicats, i el mateix Ministeri de Treball amb la boca petita, reconeixen que el vigor del mercat laboral porta també situacions de precarietat, com l'augment de la contractació a temps parcial no desitjada (aquells que volen treballar més hores i no ho aconsegueixen) i l'ús inadequat dels acomiadaments durant els períodes de prova i dels fixos-discontinus. Moltes empreses busquen fórmules per esquivar l'empenta de l'última reforma laboral cap a la contractació indefinida. Són informacions de Juan Ferrari San Juan.

2. Veurem què passa amb el mercat laboral aquest 2024. De moment ha començat amb revolts, si bé és cert que queden encara onze mesos. Germán Aranda Millán ha comptabilitzat ja al voltant de 5.000 persones afectades per tancaments i regulacions de plantilla a Espanya, entre Telefónica, H&M, Danone, VENCA, Grup Bimbo o la castellonenca Altadia, entre altres. Caldrà estar atents per veure si és degoteig habitual o tendència creixent símptoma d'un problema.

3. I què ha passat amb els salaris? Doncs que la cosa tendeix cap a la precarització. Els treballadors a Espanya són avui més pobres que el 2007. El seu poder adquisitiu és menor del que tenien fa 16 anys tant si són empleats de base com comandaments intermedis i personal directiu, segons un informe d'ICSA Grupo® i EADA Business School basat en una enquesta a 80.000 empleats a jornada completa i per compte d'altri. Com gairebé en tot, la cosa va per barris.

4. Si et costa arribar a final de mes, Elisabet Ruiz-Dotras, PhD doctora en Econòmiques i coach financera, dona cinc consells claus per controlar les teves finances personals. I Germán Aranda Millán l'escura amb set trucs (molt fàcils) per estalviar fins a 200 euros al mes en el teu dia a dia sense adonar-te'n.

5. En els últims dies també ha estat notícia Criteria el braç inversor de La Caixa. I ho ha estat no per la reelecció d'Isidre Fainé (81 anys) en la presidència, que estava cantada, sinó per nomenar a Angel Simon (president d'AGBAR i ja exvicepresident de Veolia) nou CEO del hòlding, en substitució de Marcelino Armenter. El repte de Simón, el perfil del qual traça Josep Maria Casas, és gestionar les participacions del grup La Caixa, en moments una mica convulsos pels vaivens de fons estrangers, com a Telefónica o a Naturgy, segons explica Xavier Alegret.

6. Qui hauria de donar un impuls d'una vegada per totes a l'aeroport del Prat és la Generalitat. Mentre el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat una inversió de 2.400 milions d'euros per ampliar l'aeroport de Barajas, a Catalunya continuem esperant com Penèlope que a la plaça de Sant Jaume s'arremanguin d'una vegada. Espanya i Aena tenen els diners. No tot és culpa de Madrit, governar implica prendre decisions. El president de Foment del Treball Nacional, Josep Sánchez Llibre, té tota la raó del món en aquest tema, com argumenta en aquesta entrevista que li va fer Xavier Alegret.

7. Acabo amb una Dada, recollida a la secció del diari que porta el mateix nom: 467.000 és el nombre de bitllets d'euros falsos que es van retirar de la circulació el 2023. Segons el Banc Central Europeu (BCE), la probabilitat de rebre un bitllet fals és remota.

I això és tot per avui. Si tens qualsevol proposta, idea o suggeriment, o vols consultar-nos alguna cosa, escriu-me a pausa@oneconomia.com.

Gràcies per informar-te en ON ECONOMIA i una abraçada!

Serafí del Arco

PD: Llegeix totes les notícies econòmiques en ON ECONOMIA. Si no vols perdre't res, segueix-nos en LinkedIn, Twitter i baixa't la nostra app per a Android i iOS.