La banca espanyola va vendre actius tòxics per valor de 16.456 milions d'euros el 2022 a través de 47 operacions, el que suposa un 70% més respecte a les carteres transaccionades el 2021 i recuperar els volums prepandèmia. Així es desprèn de la I edició d'Atles Insight Assets Management, informe on s'explica que la banca encara compta amb un estoc per vendre de 63.699 milions d'euros.

Malgrat que la morositat dels préstecs concedits per les entitats de crèdit a empreses i particulars va tancar el desembre de 2022 amb un descens al 3,54% --davant el 4,29% registrat a tancament de 2021-- i continua la seva tendència a la baixa, Espanya se situa en el quart posat d'Europa amb una ràtio més gran de préstecs fallits o dubtosos de cobrament (non performing loans o NPL, en anglès) davant la mitjana europea del 2,5%, només per sota de Xipre, Grècia i Polònia.

Aquesta situació, segons la consultora, porta que les entitats financeres mantinguin el seu interès per la desinversió de NPL a través de la venda de carteres. Així mateix, de l'estudi s'extreu que Santander, CaixaBank, Gescobro i BBVA són les quatre entitats que lideren la venda de carteres.

Santander lidera la venda d'actius, amb 7.178 milions d'euros

D'aquesta manera, atenent l'acumulat dels últims tres anys, els moviments de desinversió d'actius tòxics assoleixen el valor de 34.040 milions d'euros. En aquest sentit, l'entitat que més actius tòxics ha tret de balanç ha estat el Banc Santander, amb 7.178 milions d'euros, seguida de CaixaBank amb 5.229 milions i Sareb amb 3.500 milions. Per la seva part, encapçalen la compra d'actius Intrum, amb 3.560 milions d'euros, Procobrament, amb 3.300 milions, i Axactor, amb 2.692 milions, segons el recollit a l'informe.

"La por que els impagaments pugin a causa de la inflació i l'alça dels tipus d'interès farà que aquest any 2023 encara més les entitats vulguin paquetizar els seus actius tòxics amb l'objectiu de liquidar-los. Una tipologia d'actius que serà un possible focus d'atenció aquest any són els reperforming loans (RPL), que ja han començat a desguassar-se aquest passat 2022", vaticina el soci de Serveis Financers i Reial Estate de Atlas Value Management, José Masip.

Per al primer semestre de 2023, la banca espera tancar transaccions per valor de pràcticament 1.000 milions ja posats en mercat. Per al segon semestre de l'any, es manté la desinversió estimant-se almenys el tancament d'unes 24 transaccions que actualment estan posades al visor tant de NPL com de RPL i REO (o real estate owned) per un valor inicial de més de 4.300 milions d'euros.

Exposició al sector immobiliari

L'estudi dedica un apartat a l'exposició al 'maó' de la banca espanyola i conclou que aquesta exposició continua reduint-se de manera gradual. Concretament, l'anàlisi elaborada de les deu entitats bancàries posa de manifest que l'exposició total immobiliària s'ha vist reduïda en un 11,2% --de 40.118 milions el 2021 a 35.168 milions el 2022--, el que es tradueix en 4.950 milions d'euros menys a l'exercici 2022.

Quant al crèdit promotor, també segueix una tendència baixista el 2022 i les previsions per a 2023 continuen en aquesta mateixa línia. El saldo viu conjunt de les entitats analitzades no supera els 16.000 milions d'euros, quan en 2017, el Santander, BBVA i CaixaBank ja superaven de manera folgada els 18.000 milions d'euros.

El banc amb més finançament a aquest sector és CaixaBank (4.824 milions) seguit per Sabadell (2.327 milions), el Santander (2.327 milions) i pel BBVA (1.861 milions).