La banca s'ha posicionat en contra de la decisió del govern d'Espanya de mantenir l'impost extraordinari al sector. L'Associació Espanyola de Banca (AEB) i CECA han rebutjat l'extensió del gravamen temporal al sector bancari anunciada després del Consell de Ministres pel president de l'Executiu, Pedro Sánchez, en el marc del nou decret 'anticrisi'.
Les patronals afirmen, a través d'un comunicat, que la decisió de l'Executiu no atén l'obligació de revisar, als dos anys, el gravamen temporal continguda en la llei que el va crear en funció, entre altres factors, de la situació del sector en aquell moment i de l'efecte acumulatiu de l'esmentat gravamen juntament amb l'impost sobre societats.
A més, recorda que aquesta extensió "es produeix sense que els tribunals s'hagin pronunciat encara sobre els recursos presentats per les associacions bancàries". Ambdues patronals insisteixen a rebutjar el gravamen al sector per tenir "efectes negatius" sobre la generació de nou crèdit, la creació d'ocupació, el creixement econòmic i l'estabilitat financera, en un context d'"incertesa econòmica internacional".
A més, tant AEB com CECA creuen que la decisió d'estendre el gravamen afecta "negativament" la competitivitat del sector bancari i la confiança en el país, ja que els inversors "demanden estabilitat jurídica, previsibilitat de les normes i transparència". Recorden, així mateix, que el Banc Central Europeu (BCE) ha advertit també sobre els potencials efectes negatius d'aquest tipus de gravamen.
AEB i CECA asseguren que el sector bancari "continuarà treballant" per "donar solucions als seus clients" i reforçar el seu compromís amb la societat, recordant en aquest sentit les millores en l'atenció personalitzada als més grans, la inclusió financera en l'Espanya rural i l'ampliació del Codi de Bones Pràctiques hipotecàries.
Convé recordar que els dos gravàmens, tant per a les energètiques com per a la banca, van ser adoptats de forma temporal a finals de 2022 per a la seva liquidació en 2023 i 2024 sobre els ingressos obtinguts el 2022 i el 2023 per la banca (via comissions) i per les empreses energètiques. En el cas de l'impost temporal a la banca, es grava al 4,8% els interessos i comissions de totes les entitats que facturin més de 800 milions amb l'activitat que les entitats desenvolupin a Espanya.
Tanmateix, Sánchez ha explicat avui, després de l'últim Consell de Ministres de l'any, que s'ha aprovat la pròrroga per un any més dels gravàmens, la qual cosa suposa gravar els ingressos obtinguts el 2024 per recaptar-lo el 2025. A més, ha avançat la intenció de fer permanent ambdós tributs.
El sector bancari ha rebutjat aquesta figura des del seu anunci el juliol de 2022 i ja l'ha portat als tribunals. D'una banda, les dues patronals van interposar sengles recursos davant de l'Audiència Nacional contra l'ordre del Ministeri d'Hisenda per la qual es van aprovar els models de declaració del gravamen i el pagament anticipat del nou gravamen temporal a la banca.
Per la seva part, les entitats van recórrer la liquidació de l'impost de forma individual. En total, Hisenda ha recaptat 2.900 milions d'euros el 2023 amb els impostos a energètiques i la banca, dels quals 1.263 han procedit del sector financer.