La Federació Bancària Europea (EBF, per les seves sigles en anglès) ha sortit en defensa de la banca espanyola en criticar que els impostos addicionals al sector es converteixin en una "eina política crònica", just quan la regió necessita inversions per assegurar la seva competitivitat. En un comunicat publicat aquest dimecres, la patronal del sector a nivell europeu ha criticat que els impostos que s'estan debatent en alguns països comunitaris "poden desanimar la inversió i la innovació", en contra del que proposen els informes de Mario Draghi o Enrico Letta. "La situació d'impostos addicionals al sector prolongats en el temps va en la direcció oposada, posant fre a l'empenta d'Europa per la competitivitat, la resiliència i el creixement", ha recalcat la Federació.
Les crítiques de la patronal europea de banca, han reforçat les advertències de la presidenta de l'Associació Espanyola de Banca (AEB), Alejandra Kindelán, que considera que l'impost a la banca tindrà un efecte negatiu rellevant sobre el creixement econòmic en un moment d'incertesa geopolítica en què Europa necessita competir. En una entrevista al canal 24 hores de TVE, Kindelán ha insistit que "parlem d'impactes molt grans, no als bancs, sinó a la capacitat de finançar famílies i empreses d'aquest país."
Reforma transparent
Per això, ha demanat que les negociacions sobre qüestions "tan importants" com la reforma fiscal siguin "transparents" i "donin confiança i seguretat als ciutadans". Al seu judici les desavinences entre els partits presents en el Congrés per votar la reforma fiscal aquest dijous està "molt lluny" del que el país necessita. Kindelán afirma "no tenir ni idea" de quin serà finalment l'acord d'aquest dijous sobre la reforma fiscal i que pot incloure el mantenir l'impost a la banca, que actualment està només vigent fins a 2025. El sector bancari s'ha sumat a les crítiques llançades per l'energètic, l'impost del qual també es debat demà.
"Aquest és el problema, que en una qüestió tan important com és la fiscalitat d'aquest país, amb un impacte tan rellevant sobre el creixement econòmic, sobre el progrés social del nostre país, necessitem processos que siguin transparents, processos que donin seguretat, que facin confiança als ciutadans, al mercat, i això hi és molt lluny de que necessitem en aquest moment", ha especificat en concret.
Menys crèdit per a pimes i famílies
Respecte a l'impacte de 50.000 milions d'euros sobre el crèdit que suposa el pagament de l'impost a la banca (i amb el qual s'ha recaptat gairebé 1.700 milions d'euros el 2024 pels ingressos de 2023), Kindelán ha explicat que aquest pagament afecta sobre la ràtio de capital. D'una banda, està el capital en el numerador, mentre que en el denominador estan els actius ponderats per risc (APRs).
"Si treus 1.700 milions del numerador [és a dir, de capital], en el denominador has d'ajustar 50.000 milions per la ponderació per risc. I com és per risc, afecta més a les petites empreses i a les famílies", ha explicat Kindelán, amb referència que una pime o una família pot suposar més nivell de risc d'impagament que una gran empresa.
Banca europea
Un argument que també ha utilitzat la federació europea de banca que insisteixen en què els impostos especials la banca afecten a la seva capacitat de finançar l'economia i que aquests impostos fan que la inversió en bancs europeus, i per tant en l'economia europea, sigui menys atractiva per a inversors globals.
"El que és preocupant és que, encara que els tipus d'interès han estat caient a Europa, la narrativa per a impostos desproporcionats a la banca encara és viva en alguns països europeus", ha alertat la Federació bancària. En aquesta línia, ha demanat "prudència" als polítics europeus a l'hora de dissenyar reformes fiscals.