El Banc d'Espanya posa en relleu a la seva última Enquesta de Préstecs Bancaris que en el tercer trimestre de l'any, de juliol a setembre, la banca va endurir els criteris per concedir crèdit al consum a les famílies. Les entitats van trepitjar el fre i van deixar de deixar diners (o almenys tant com es demanava) en el moment de més demanda de l'any, ja que aquells tres mesos coincideixen amb les vacances d'estiu i l'inici del curs escolar, quan més despesa hi ha.

Els resultats de l'Enquesta assenyalen que en el tercer trimestre de 2024, els criteris de concessió de préstecs es van mantenir "sense variacions" referent al finançament d'empreses i les hipoteques de les llars. Al contrari, en els préstecs a les famílies per a consum i altres finalitats "es van endurir".

Aquest enduriment s'hauria produït, segons el supervisor, "per la menor tolerància al risc d'algunes entitats bancàries". La banca no vol que els seus clients s'endeutin amb crèdits al consum (que solen tenir uns interessos molt més elevats que les hipoteques) i pugi la morositat, que després d'anys a l'alça per fi la tenen controlada.

L'últim informe del banc d'Espanya sobre morositat, amb dades a tancament de juliol (les dades d'agost es publiquen la setmana que ve) indicava que la taxa de mora del sector financer espanyol era del 3,42%, que resulta de la mitjana dels bancs (3,31%) i les entitats de crèdit, on la morositat és del 6,64%.

Precisament les entitats i establiments financers de crèdit (EFC) són els qui s'encarreguen de donar crèdit al consum i entre elles es troben empreses molt especialitzades, com Cetelem o Cofidis. Però també Santander Consumer o CaixaBank Consumer, és a dir, les financeres dels propis bancs.

La morositat del crèdit al consum porta mesos a l'alça i va assolir el seu pic entre abril i maig, quan va sobrepassar el 7,2%, des d'aleshores s'ha moderat lleugerament, encara que ha tingut més a veure amb la venda de carteres moroses que fan les entitats per netejar el seu balanç, que amb la demanda. Doncs, l'Enquesta de Préstecs Bancaris del BdE reflexa que entre juliol i setembre, la demanda de préstecs (tant empreses, com hipoteques i crèdit al consum) va augmentar per segon trimestre consecutiu, és a dir, porta sis mesos a l'alça. El repunt va començar a l'abril, quan ja es descomptava que els tipus d'interès anaven a baixar. Des d'aleshores, els tipus han baixat dues vegades i es preveu fins i tot una nova retallada aquest dijous.

Fa mesos que el Banc d'Espanya adverteix

La demanda de crèdit al consum no ha parat de créixer des de finals del 2022. Entre altres motius, perquè la inflació s'ha menjat parteix dels estalvis. Així, la concessió de crèdit al consum va assolir a tancament d'agost els 102.902 milions d'euros, el seu nivell més alt en gairebé 16 anys, concretament des de desembre de 2008.

Aquest tipus de crèdits tenen una durada menor que la hipoteca (d'entre 1 i 10 anys) i es destinen a pagar vacances, cotxes, estudis, electrodomèstics o reformes de la llar, entre altres imprevistos. De vegades es fa mitjançant targeta de crèdit i d'altres, sol·licitant diners deixats al banc o a EFC en oficines o pels canals online.

El problema d'aquests crèdits és que tenen uns interessos molt elevats, en alguns casos fins i tot usurers, que fan que es pagui més d'interessos que pel propi préstec. Per aquesta raó, es tracta d'un crèdit molt rendible per a les entitats, que cobren de mitjana un 9% d'interès als deutors, arribant fins i tot al 24% TAE en entitats no regulades.

I precisament aquest interès tan elevat, que en alguns casos voreja la usura, fa que sigui molt més difícil de pagar-se, alguna cosa del que fa mesos que adverteix el Banc d'Espanya. Si bé, és el segment amb més impagaments i on més creix la morositat. Per aquesta raó, el supervisor demana a la banca una bona gestió del risc de crèdit i una correcta cobertura de provisions.