Les estratègies de treball de la regió del Quebec (Canadà) són altra vegada per a Catalunya un exemple en què emmirallar-se: fa més d’una dècada que treballen per desenvolupar i promoure la seva indústria financera i convertir-la en un referent internacional. Un propòsit que el Govern també persegueix per a Catalunya, per convertir el país en una plaça financera internacional, que competeixi amb altres hubs financers com el mateix Montréal, París, Luxemburg, Frankfurt o Edimburg. Per assolir aquest posicionament, Catalunya s’afronta a un sector de serveis financers excessivament bancaritzat -fruit del procés de concentració de les entitats financeres-, amb una gran concentració del risc, juntament amb el pes destacat del negoci assegurador. Per afrontar el repte, el Govern ha radiografiat el sector i les seves debilitats i oportunitats i definirà un pla d’acció publicoprivat.
El sector dels serveis financers ha d’esdevenir, segons les intencions de l’administració, “una indústria més” de l’economia catalana per la generació de riquesa, ocupació, talent, internacionalització... per augmentar la seva competitivitat més enllà dels grans bancs i asseguradores que representen 218 de les 628 empreses dedicades a aquesta activitat, amb dades de 2022, i a les que corresponen 40.000 milions d'euros dels poc més de 46.000 milions que va facturar el sector aquell any. La resta, unes 400 empreses, facturen uns 6.000 milions i donen feina a unes 23.000 persones. Són firmes de capital risc (venture capital y private equity), indústria auxiliar (ciberseguretat, consultoria, auditoria), serveis financers per al consumidor, intermediació de mercats de capital i de divises o banca privada, entre altres.
El mapa del sector, elaborat per l’empresa Cluster Developement, destaca també la presència creixent de les empreses emergents dedicades a solucions digitals per a financers (fintech) i assegurances (insurtech), el nombre de les quals ha crescut un 180% en els últims sis anys, passant de 50 a 140.
Seguint l’exemple del programa Finance Montréal, la col·laboració publicoprivada segueix sent una assignatura pendent a Catalunya. Les polítiques canadenques fomenten el cofinançament al 50%, la innovació tecnològica, les finances sostenibles, la generació i retenció de talent i, per tant, la formació. Un gruix de reptes que Catalunya té al davant. En aquest sentit, la consellera d’Economia, Natàlia Mas, ha defensat la col·laboració publicoprivada com a eina per afrontar els "grans reptes de futur", entre els quals ha esmentat el canvi climàtic, la inclusió financera i la configuració d'un model energètic; aspectes a què s’ha referit per convertir en oportunitats, durant la presentació de l’informe aquest dimecres a la seu històrica de la Borsa de Barcelona, que justament la Generalitat vol convertir en un hub financer.
El disseny i comercialització de productes financers sostenibles és una altra de les àrees on créixer i una oportunitat per diferenciar-se. “És un vector important per al creixement, entès en el seu sentit més ampli, és a dir, no limitar-se al medi ambient, sinó incorporar també la sostenibilitat social i de la governança”, ha explicat el soci director de Cluster Development, Lluís Ramis.