Els bancs i les grans empreses energètiques obligades a abonar els nous impostos aprovats pel Govern central, per recaptar 7.000 milions en dos anys i sufragar el cost de les mesures per fer front a la situació econòmica, tenen fins dilluns per efectuar els primers pagaments. Amb independència dels recursos presentats en els últims dies davant de l'Audiència Nacional per les patronals bancàries AEB i CECA i per Kutxabank, així com per l'Associació d'Empreses d'Energia Elèctrica (Aelec), les empreses hauran de fer davant el pagament inicial dels nous tributs extraordinaris. A més, després d'aquest primer abonament|adob a compte, el termini del qual conclou aquest dilluns i que seguirà un altre al setembre, les entitats podran recórrer el pagament de forma individual si el consideren oportú, segons va informar Efe. Els imports abonats -al setembre, amb un pagament a compte al febrer- no podran deduir-se en l'imposat de societats ni repercutir-se al client, una cosa que vigilarà la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i que estarà subjecta a sanció.
Divendres, l'Audiència Nacional va descartar la petició de Repsol de suspendre cautelarment l'ordre del passat 2 de febrer que implanta els models de declaració d'ingrés i pagament al·legant que d'estimar-se finalment el recurs es provaria|tractaria d'una situació perfectament reversible mitjançant la devolució del pagat amb l'abonament|adob dels interessos preceptius.Tant les energètiques com els bancs han criticat aquests nous impostos que graven els ingressos i no els beneficis. Les principals companyies d'ambdós sectors han lamentat també discriminació i que Espanya hagi optat per una fórmula única entre els seus veïns. Les entitats financeres han advertit així mateix que aquest nou gravamen afectarà als seus nivells de capital i això reduirà la seva capacitat de finançar a l'economia real -famílies i empreses-.
Uns 700 milions, Repsol i Naturgy
Respecte a les energètiques, l'impost afectarà totes les empreses elèctriques, gasistes i petrolieres que van facturar més de 1.000 milions el 2019, excepte aquelles l'activitat energètica de les quals no sigui la principal; així com a les productores de petroli o gas natural, mineria de carbó o refinament a Espanya. La prestació patrimonial -col·loquialment anomenada impost- gravarà durant dos anys -2023 i 2024, amb referència als comptes de l'exercici anterior- les vendes amb un tipus de l'1,2 %, a excepció dels ingressos regulats i els procedents de fora d'Espanya.
D'acord amb les primeres estimacions, el Govern esperava ingressar uns 2.000 milions d'euros anuals amb aquest gravamen. Tanmateix, aquesta xifra es veuria rebaixada per les exempcions introduïdes en la tramitació parlamentària. Fins ara, tan sols dues companyies han revelat les seves estimacions: Repsol, que xifra en uns 450 milions la quantia que haurà de pagar, i Naturgy, que calcula que seran uns 300 milions. En els propers dies, quan publiquin els seus comptes Iberdrola i Endesa, se sabrà el cost que té el nou tribut|homenatge per a aquestes elèctriques.
Les entitats financeres 1.100 milions
Les entitats financeres els interessos del qual i comissions superessin els 800 milions el 2019, el que inclou principalment a la gran banca espanyola -Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankinter i Unicaja Banc- i alguna altra entitat, hauran de pagar un tipus del 4,8 % de la suma d'ingressos nets per interessos i comissions. El Govern central espera ingressar per aquesta via 1.500 milions anuals, o sigui, 3.000 milions en els dos anys.
Els sis grans bancs pagaran més de 1.100 milions aquest any pel nou impost, dels que uns 400 milions corresponen a CaixaBank. A continuació estan el Banc Santander i el BBVA amb una quantia molt similar, uns 225 milions. En el cas del Sabadell, el gravamen extraordinari farà que el banc pagui uns 170 milions aquest any, per sobre de la forquilla|agulla de ganxo d'entre 80 i 100 milions que estima Bankinter. Unicaja Banco no ha afinat les xifres, però tenint en compte les dades presentades, el pagament no superaria els 85 milions. És més, atenent únicament al negoci bancari aquesta dada podria ser inferior.