L'ambiciosa reforma fiscal pactada entre el PSOE i Sumar s'ha reduït a l'aprovació d'un nou impost a la Banca. A l'esglaó més alt de l'escala de tipus, les entitats financeres amb ingressos de 5.000 milions d'euros hauran de desemborsar 225,75 milions a l'any i el que superi aquesta xifra, tributarà al 7% -35 milions extra per cada 500 milions d'ingressos. Igualment s'ha aprovat un acord "Frankenstein" sobre l'impost a les energètiques que pretén satisfer les peticions -de vegades antagòniques- de tots els socis d'investidura. I algunes altres reformes fiscals de menor calat, com l'increment de l'IRPF als contribuents que ingressen més de 300.000 euros a l'any i un gravamen als vapeadores. S'hi suma una mesura de l'ordre social, relativa als pensionistes, segons s'ha aprovat aquest dijous en el Congrés.
I s'han quedat fora les grans mesures pactades entre els dos socis del Govern de Sanchez imposades per Sumar a canvi d'acceptar l'exigència del PSOE que no hi hagués un impost a les empreses energètiques. Així, decau una nova tributació per a les socimis, la pujada de l'impost al dièsel i la creació d'un nou impost al luxe que gravés béns com a jets, iots i cotxes de luxe, entre altres.
Mesures aprovades
Impost a la Banca
Es cregui un nou impost bancari que grava el marge d'interessos i comissions obtinguts per entitats de crèdit i les sucursals a Espanya de bancs, sobre les activitats que desenvolupin a Espanya. El tipus de l'impost tindrà un caràcter progressiu amb una escala en el gravamen que oscil·larà entre l'1% i el 7% en funció de la base liquidable. El nou tribut s'aplicarà té també caràcter temporal durant tres anys.
Dilluns passat, PSOE i Sumar van pactar amb Junts que la recaptació obtinguda per l'Impost se'n vagi íntegrament a les comunitats autònomes. Així, en les regides fiscalment pel règim comú es repartirà en funció del PIB de cada territori de cada any. Amb les últimes dades de l'INE, a Catalunya li correspondrà el 18,95% dels ingressos fiscals, però variarà cada any. A més, es farà un acord amb les comunitats forals, perquè l'impost els sigui transferit.
El pacte amb Junts ha suposat un increment en la recaptació, en establir un cinquè tram, ja que pels 5.000 milions d'ingressos abonaran 225,75 milions anuals fins aquest límit i al 7% els guanys que excedeixin (35 milions per cada 500 milions de l'ingressos extra). El text del PSOE marcava quatre trams, el major a partir de 3.000 milions, que abonaran 105,75 milions i al 6% els 2.000 milions restants.
No obstant això, es tracta de la quota íntegra, no la liquida que s'obté restant el 25% de la quota líquida abonada pel banc per l'impost de societats, encara que la quota mai no pot ser negativa. L'1 de gener del proper any, les entitats financeres hauran d'abonar el nou impost, aplicat a l'exercici fiscal de 2024.
Des del Ministeri d'Hisenda assenyalen que ol gravamen temporal -que s'ha cobrat dos anys, pels exercicis de 2022 i 2023- no ha provocat efectes adversos significatius ni ha minvat els comptes de les entitats financeres. Tanmateix, la banca no opina igual i portarà als tribunals el nou impost.
Impost a les energètiques.
El nou impost s'ha quedat a mitges. El govern ha acordat amb Podemos que s'obri una negociació per impulsar una proposició de llei que contingui un impost a les empreses energètiques. Amb aquest objectiu, en els propers dies es constituirà una comissió negociadora amb participació de tots els partits "necessaris" per aprovar aquesta reforma. Si no s'aconseguís aquest consens abans del 31 de desembre, es prorrogarà l'actual gravamen a les empreses energètiques per a l'any 2025.
Però amb una gran diferència que ha permès el sí de Junts. Es quedaran fora del gravamen les inversions que es comprometin amb la descarbonització, en línia amb el comunicat publicat pel Ministeri d'Hisenda el dilluns 18 de novembre. Empreses com Repsol i Cepsa (actual Moeve) van anunciar la retirada d'inversions en Espanya.
Reducció a les pimes.
S'ha aprovat la reducció del tipus de l'impost sobre societats per a les pimes amb una facturació inferior a un milió d'euros de manera que la base imposable compresa fins a 50.000 euros tindrà un gravamen del 17% i la resta de la base serà del 20%, davant el 25% actual. La reducció del gravamen serà gradual fins a 2027. Des de la patronal Pimec han acollit amb satisfacció la mesura i el seu president Antonio Cañete ha assenyalat aquest dijous que la mesura s'ha aprovat "a proposta de Pimec".
Els rics pagaran més IRPF
S'incrementen dos punts la tributació de les rendes del capital (les que s'obtenen per inversions) superiors a 300.000 euros, que passa del 18% al 20% -per sota del tipus que s'aplica a les rendes del treball| i del 28% al 30%, si el contribuent no té la seva residència a Espanya.
Nou impost als vapeadores
El Ministeri d'Hisenda assenyala que l'objectiu és combatre l'augment del consum dels cigarrets electrònics, especialment entre els més joves. No és un instrument recaptatori, sinó que queda al servei de la política sanitària per reduir el consum del tabac i dels cigarrets electrònics. Igualment, s'apujarà l'impost al tabac.
Impost a les grans empreses
La mesura que ja s'ha aprovat fa dos anys, s'actualitza per la directiva imposada des de Brussel·les. S'imposa en l'impost sobre societats un tipus mínim del 15% global a les multinacionals amb una facturació superior a 750 milions d'euros. L'objectiu és lluitar contra la planificació fiscal agressiva de les grans empreses.
Pensió per incapacitat permanent
En el pla social, es permetrà que els pensionistes per incapacitat permanent en els dos nivells més alt -absoluta i gran invalidesa- puguin exercir un lloc de treball compatible amb les seves lesions. Durant el temps d'activitat laboral, deixaran de cobrar la pensió, però quan cessin de l'activitat, tornaran a percebre la pensió.
Perdedors
En aquesta reforma el perdedor més gran ha estat la banca, que tindrà un nou impost almenys per tres anys pactat amb els socis d'esquerres -Podem, ERC, EH Bildu i BNG-, però també amb Junts per Catalunya i el PNB que es quedaran amb una part del pastís fiscal obtingut del sector financer.
Igualment perd la indústria del tabac i els vapeadores, acostuma a les pujades impositives. El Congrés ha aprovat la creació d'un nou impost sobre els cigarrets electrònics (vapeadores) i augment de l'impost al tabac.
Victòria a mitges
El sector energètic obté una victòria a mitges, ja que encara que es prorrogarà l'actual gravamen -temporal- un any més, ha aconseguit que es quedi molt reduït, ja que no s'aplicarà a les inversions que les empreses petrolieres i elèctriques realitzin en favor de una transició feia energia més netes.
Els habitatges de lloguer vacacional obtenen una mica més de temps. Els socis del govern de coalició havien pactat elevar del 10% al 21% l'IVA dels apartaments turístics amb "la finalitat de retallar la seva rendibilitat i transformar-los en habitatge de lloguer permanent". Però al final, la llei aprovada aquest dijous en el Congrés s'ha limitat a instar al Govern a una reforma que permeti "gravar l'IVA als arrendaments turístics en zones on aquests allotjaments dificulten l'accés a un habitatge".
Guanyadors
El transport eludeix una pujada l'imposat al dièsel, equiparant els actuals 30 cèntims per litre als 40 que es paguen per litre de gasolina. La pujada pretenia deixar fora als professionals, que seguirien bonificats, els transportista amb camions de menys de 7,5 tones -que inclouen tot els de repartiment- se'ls hauria encarit 10 cèntims el litre del gasoil. Fenadismer calcula en 56.000 els transportistes afectat d'haver-se aprovat. La mesura comptava amb l'oposició de Sumar. Una mesura fallida que també beneficia milions de conductors, ja que el dièsel continua sent el principal combustible del parc actual de turismes.
Immobiliari. Finalment no ha tirat endavant la supressió del règim fiscal de les socimis (Societats Anònimes Cotitzades d'Inversió Immobiliària) l'activitat principal de les quals és l'adquisició, promoció i rehabilitació d'actius per al seu arrendament, bé directament o bé a través de participacions en el capital. En l'acord firmat entre Sumar i PSOE s'al·legava per a la reforma que aquest tipus de societats "només tributen a l'1% en l'impost de societats".
Assegurances sanitàries. El pacte PSOE-Sumar incloïa l'eliminació a les primes d'assegurances privats sanitaris amb l'argument que "tenen un clar biaix regressiu beneficiant fonamentalment les persones i famílies de renda alta".
Sectors del luxe. No es crearà un impost específic per a béns sumptuaris (jet i iots privats, cotxes de luxe) "per millorar l'equitat en el repartiment de la renda i la riquesa", recull l'acord fiscal del govern.