“Quin és el sector més estratègic que té un país? L'energia? La salut? Si no tenim educació, no hi haurà un bon sistema de salut, si no tenim educació –si no tenim enginyers– no podrem fer una energia més sostenible. Per tant, hem perdut la perspectiva, no entenem com n’és d'estratègica l'educació per un país”. Aquesta és l’advertència de Baptista Borrell, director de l'àrea d'educació de Seidor, una tecnològica catalana que, entre altres coses, aborda el procés de transformació digital i proveeix de productes i solucions al sector de l'educació.
Sobre recerca, Borrell recalca que no es pot abusar de “la bona voluntat” de les escoles i les empreses. Cal una bona “integració” i no s’està fent. Aposta per incrementar la inversió perquè la indústria i les escoles facin recerca per “trobar evidències d'aquells casos d´ús que fan bona la tecnologia per a la millora de l'aprenentatge”. Ha recordat que s’inverteix molt en recerca, però que s’ha deixat de banda la recerca en l’àmbit de l’educació, en la qual, amb menys fons, “però ben focalitzats”, aconseguirien resultats.
Borrell ha fet aquestes declaracions en el tercer debat de FOCUS ON, amb el títol ‘Aprendre en digital: pot la tecnologia millorar l’educació?’, que s’ha centrat en les noves eines digitals i la IA que transformen aquest sector. En el debat, moderat per Jordi Font, CEO de Batec, Monod i Crisàlide, també hi ha participat Ramon Eixarch, president d'Edutech Clúster i CEO de Wiris; Andreu Dotti Boada, CEO d'Innovamat; i Lourdes Guàrdia Ortiz, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
Sobre els canvis en la manera d’ensenyar que ha portat la tecnologia, Borrell ha començat recordant que la UOC ja fa dècades que l’aplica. Veu la tecnologia com un conjunt de solucions en l’ensenyament. “No estem buscant una solució a un problema, sinó que la tecnologia ens porta solucions i has de mirar aquelles que poden ser recursos per a l'aprenentatge, que poden ser plataformes, com aquelles solucions ens ajuden a trobar un problema”. Respecte al debat metodologia o tecnologia, afegeix que “és veritat que primer és la metodologia, però jo crec que moltes vegades la tecnologia ha ajudat a pensar una metodologia, i la IA ens pot ajudar a pensar metodologies que a dia d'avui ni les veiem”.
La tecnologia ha ajudat a innovar i a treballar en equip. “Ajuda a crear, a innovar, a treballar en equip, a presentar, i són competències que els nanos, gràcies a la tecnologia, gràcies a les eines de les que les escoles moltes vegades disposen, poden experimentar i poden treballar per projectes i poden fer presentacions". I ha exposat un cas pràctic: “Que en una aula hi hagi un una pantalla digital interactiva, només pel fet que hi sigui, obliga als nanos a sortir i explicar el treball que ha fet davant dels altres. Això fa 20 anys no existia, és un recurs que ajuda a millorar la seva competència”.
Sobre el risc de l’exclusió que pot provocar la tecnologia en els alumnes, ha indicat que “no és el cost, ni és l'accés, perquè malgrat que encara hi ha gent amb risc d'exclusió, les escoles, els centres tenen a l'abast la tecnologia”. El repte “és l'adopció, la bretxa de l'adopció, la capacitació dels docents per utilitzar correctament o estratègicament aquella tecnologia en base a treballar uns casos d’ús, que pedagògicament aportin un valor per a la millora de l'aprenentatge”.
I ha assenyalat que cal comptar amb l'administració, encara que, a vegades, quan es parla de l'administració es fa amb to de crítica. En aquest sentit, ha indicat que la seva experiència en els darrers anys, sobretot amb el Covid, és que “les administracions es van bolcar, van posar recursos, van estar a prop de les empreses i van intentar, amb els fons que tenien, que hi hagués el mínim de nanos sense un ordinador i que tinguessin accés a la tecnologia en aquells moments crítics”. Ha recordat que la integració és “un treball entre administracions, el tercer sector i fundacions que estan sobre el terreny, en els barris amb risc d’exclusió. És un treball conjunt que penso que s’està fent bé” tot i que “mai n’hi ha prou”.
Borrell dirigeix l’àrea d’educació superior de Seidor, amb presència a Europa i Llatinoamèrica. Es dedica a ajudar a les universitats en la captació d’alumnes en un moment en que ha baixat el seu nombre, per causes demogràfiques, i competeixen amb una gran oferta global. En aquesta tasca també acudeixen a la tecnologia. “Ajudar les universitats a tenir estratègies de captació d'estudiants, fer un bon màrqueting personalitzat, optimitzar els seus processos de gestió acadèmica, és a dir, ajudar-les a ser més competitives mitjançant l'ús de la tecnologia. Estem per consolidar aquest creixement des de l'òptica de captació d'alumnes i de la fidelització: quan surten, intentar que tornin amb postgraus, amb màsters”.
Pots veure el debat sencer a continuació: