Aquest 9 de maig se celebra el Dia d'Europa i, en els darrers anys, les grans capitals europees ho vinculen al comerç de proximitat. Des de Catalunya, també es fomenta amb accions com la que impulsa el Govern sota el lema 'Fem comerç, Fem ciutat, Fem Europa'. A les portes que el proper mes d'octubre, el Parlament Europeu nomeni quina és la ciutat escollida per representar la Capitalitat Europea del Comerç de Proximitat, cal subratllar com aquest sector a Barcelona és una anomalia que continua vivint i generant ocupació, si ho comparem amb la posada en escena d'altres grans capitals.
Barcelona, capital europea del comerç de proximitat?
Cal recordar que el Parlament Europeu va aprovar el passat mes de gener la proposta presentada per Barcelona Comerç i Vitrines d’Europe de crear aquest reconeixement. La votació, que va tenir lloc a Estrasburg, ajudarà a assegurar la supervivència d’un model de ciutat europea amb barris revitalitzats capaços de preservar una manera de viure més sostenible, i allunyar-se de la desertització comercial que amenaça no només la identitat de les ciutats d’Europa, sinó la cohesió social entre els veïns i veïnes del territori. La candidatura barcelonina, a diferència d'altres, compta amb el suport de totes les administracions: des de l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Gobierno d'Espanya.
L'ocupació en xifres
Aquest clam unànime a favor de Barcelona no és casual. Si entrem en la comparativa directa amb Madrid, la capital catalana genera fins a 492.600 llocs de treball en comerç de proximitat, una xifra que duplica la madrilenya. Aquesta dada es divideix en 306.500 llocs de comerç al detall i 186.100 de comerç a l'engròs. A més, els llocs de treball també són segurs amb un 87% d'indefinits i un 17% de temporals. Aquestes dades donen un 14% de l'aportació del sector comerç al total de l'ocupació.
Més centres comercials a Madrid
La xifra encara és més flagrant, novament en la comparativa madrilenya, si mirem l'antítesi al comerç de proximitat. En aquest cas, guanya per golejada Madrid amb 482 metres quadrats per cada 1.000 habitants, mentre que a Barcelona tan sols representa 208 metres quadrats per cada 1.000 habitants. En total, a la capital catalana, hi ha 58 centres comercials. Si ens fixem en la mitjana espanyola, també és molt superior a la barcelonina: 341 metres quadrats per cada 1.000 habitants.
Jordi Torrades, director general de Comerç, per ON ECONOMIA, conclou: "Estem parlant de més del 100% de diferència, és una brutalitat. I s'ha de tenir en compte que les dades surten d'un total de 90.000 establiments comercials on no s'inclouen bars ni restaurants. Si no, la xifra encara seria més elevada". Així doncs, la densitat és bastant superior a la de mitjanes europees. "Malgrat els problemes latents com el tancament de botigues, especialment després de la covid, o l'ecommerce, tenim molts més establiments gràcies a una tradició centenària d'aquest comerç molt potent", subratlla Torrades. I si entrem en la comparativa amb altres països, també subratlla: "A tall d'exemple, a França es van inventar això d'agafar el cotxe per anar a comprar i als països nòrdics, potser també per climatologia, no conceben anar a comprar sense l'automòbil".
També presents els hipermercats
En aquest retrat, és important destacar que comerç de proximitat inclou petit i gran comerç. A Barcelona hi ha fins a 62 hipermercats on es pot anar a comprar caminant i 9 grans magatzems que també competeixen, en aquesta condició, amb 167 mercats municipals. Els sectors amb més impacte en la distribució d'establiments per sector, segons el darrer cens d’establiments comercials de Catalunya (2021) elaborat per Idescat són: l'alimentació (32,63%); equipament de la llar (17,41%); equipament de la persona (16,62%); lleure i cultura (7,62%); altres (7,48%); automoció i carburants (6,83%); quotidià no alimentari (6,77%); comerç mixt (4,65%).
L'impacte econòmic també va acompanyat d'altres beneficis, segons explicita Jordi Torrades: "Amb les dades, posem de relleu la generació d'ocupació, la riquesa local, mantenim els carrers vius, assegurem un urbanisme compacte, s'augmenta la sostenibilitat amb la reducció de desplaçaments i oferim un espai públic més amable". Des de la Direcció General de Comerç afegeixen que "no es tracta d'anar contra ningú, sinó de regular i establir una bona convivència entre grans i petits dins la proximitat". I citen d'exemple El Corte Inglés a Portal de l'Àngel: "Hi ha grans locomotores comercials i en aquest cas, també es pot arribar amb transport públic. La concentració dels petits també passa per la presència de grans".