Vistiplau del govern francès d'Emmanuel Macron perquè Barcelona i París estiguin connectades per la línia d'alta velocitat ferroviària abans que acabi aquest 2023 i perquè Renfe pugui operar serveis entre Lió i París també aquest 2023. Aquesta línia és la més rendible dels ferrocarrils francesos i forma part dels objectius internacionals de l'empresa espanyola. Aquests són dos dels titulars destacats que es coneixen a posteriori del Tractat de Barcelona segellat ahir entre França i Espanya i que, aquest divendres, ha explicat la ministra de Transports, Raquel Sánchez, que ha confirmat el pacte per desbloquejar les rutes transfrontereres de Renfe, "una realitat que es materialitzarà aquest any", en declaracions a Catalunya Ràdio.
La ministra Sánchez que, per càrrec i ser exalcaldessa de l'Ajuntament de Gavà està exercint en els darrers temps de portaveu de La Moncloa a Catalunya, ha assumit el paper de donar promeses que encara estan per complir en matèria de transport ferroviari. Ja ho va fer en la darrera reivindicació del Corredor Mediterrani des del Fòrum de Barcelona i ara, en la posada en marxa de Renfe per connectar amb la capital francesa: "Aquest és un dels acords que vam tenir l'oportunitat de tancar ahir i celebrar. A mi m'ho va traslladar el meu homòleg de transports francès, però també va ser ratificat per Emmanuel Macron a Pedro Sánchez. Aquesta voluntat i compromís de fer factible la liberalització del sector ferroviari", ha subratllat. En paral·lel, la ministra ha recordat que Renfe ja està fent proves en la ruta Barcelona-Lió i entre Madrid i Marsella, trajectes que "estaran operatius abans de l'estiu", i ha confiat que el trajecte entre Lió i París es pugui operar per part de Renfe "abans d'acabar l'any, és una molt bona notícia aquesta aposta", ha dit la ministra, que ha recordat que també Espanya defensa la "liberalització del servei ferroviari", ja que redunda en benefici dels viatgers.
El corredor, una mica menys lluny?
El govern francès també ha traslladat el compromís d'accelerar l'actualització del tram Montpeller-Perpinyà, pertanyent al Corredor Mediterrani, i finalitzar-la abans de l'any 2030. Aquesta obra permetrà escurçar els temps de viatge, que avui superen les sis hores i mitja de trajecte entre Barcelona i París. També des del 2024 s'accelerarà el Gran Projecte del Sud-oest, que inclou les connexions Bordeus-Toulouse i Bordeus-Frontera Espanyola (Hendaia) del Corredor Atlàntic, obrint una segona sortida a França pel País Basc. Unes concrecions que, cal recordar, Macron no va donar en la roda de premsa de dijous passat i va tan sols remetre's a una "voluntat de tornar a les inversions previstes en aquestes infraestructures", quan va ser preguntat explícitament per aquesta qüestió.
Comencen les proves
En paral·lel, aquesta setmana Renfe ha iniciat les proves dels seus trens d'alta velocitat (AVE) entre Madrid i Marsella, a banda de les de la ruta Barcelona-Lió. L'inici d'aquestes proves es produeix una vegada que Renfe compleix amb totes les exigències de seguretat i després dels requeriments de l'Agència Francesa de Seguretat (EPSF), amb els quals ha aconseguit el certificat corresponent per part de l'Agència Ferroviària de la Unió Europea (ERA). Una vegada conclogui la formació de tots els maquinistes i s'aconsegueixin les habilitacions necessàries, Renfe definirà el pla de transports, que serà progressiu fins aconseguir les 28 circulacions setmanals en les línies Madrid-Marsella i Barcelona-Lió (tots els dies de la setmana, amb dues circulacions per sentit), va precisar fa uns dies Renfe. També ha iniciat els tràmits per obrir una sucursal a França amb la finalitat de seguir desenvolupant els treballs per aconseguir el Certificat de Seguretat que li permeti operar a tot França, com ja ho té la pública francesa SNCF-Ouigo per operar a Espanya, i poder aprofitar la incipient liberalització que l'Estat francès i la SNCF han anunciat.
Discrepàncies entre Renfe i SNFC
Precisament, en la connexió Barcelona-París, l'altra empresa pública que té la potestat, la francesa SNFC, ja va explicitar la ruptura amb Renfe el passat mes de desembre pel que fa a l'alta velocitat per les pèrdues econòmiques que s'acumulaven a totes les línies que s'explotaven fins ara i que arribaven als deu milions d'euros anuals en total. Les pèrdues registrades han portat SNCF a operar només la línia entre Barcelona i París, que és "l'única que compleix condicions d'equilibri econòmic". En paral·lel, també descarta allargar l'alta velocitat fins a Madrid. Aquesta considera que, fins ara, no s'ha demostrat rendibilitat en una línia de trens nocturns entre les dues ciutats. Un posicionament que contrasta amb el pas endavant que sí fa Renfe. La liberalització del trànsit ferroviari d'alta velocitat a Europa ha provocat una distorsió a una possible col·laboració entre ambdues ja que les dues empreses han passat a ser competidores.