De les 30 principals ciutats europees, els grans inversors en immobles situen Barcelona en onzena posició per invertir el proper any, la qual cosa suposa haver perdut una posició i sortir del top-10, segons l'informe "Tendencias al mercat immobiliari a Europa 2025", elaborat per PwC i Urban Land Institute. Els autors de l'estudi atribueixen la pèrdua de l'atractiu inversor de Barcelona a la regulació dels lloguers. Un descens que suma ja dos anys consecutius.
"Barcelona ha sortit dels 10 primers llocs, afectada per la inestabilitat política i els desafio regulatoris del lloguer", assenyala l'informe de periodicitat anual. En aquest sentit, assenyala que una de les preocupacions que assenyalen els inversors són els "controls al lloguer" en el cas dels habitatges residencials, especialment si es té en compte que aquest tipus d'actius estan despertant l'interès dels inversors. Sobre això, l'informe europeu explicita que "Barcelona és freqüentment comparada, desafortunadament, amb Madrid, en aquest aspecte." Però no és l'única ciutat europea que desperta preocupació, ja que el mercat residencial d'Amsterdam -en general als Països Baixos- està patint un increment en els impostos i els controls al lloguer.
Un altre favor que juga a la contra de Barcelona és el seu reduït terme municipal. "La disponibilitat de terra en ciutats com Barcelona i Oslo es considera especialment restringida, la qual cosa soscava altres factors que poden jugar a favor seu."
La regulació és el sisè factor que més pesa en l'elecció dels inversors per triar una ciutat a què destinar els seus fons. Així, el 24% dels enquestats per a l'informe assenyalen entre els tres aspectes més rellevants l'entorn normatiu per darrere de la mida i liquiditat del mercat (54% dels experts immobiliaris ho elegeixen amb un dels tres factors principals); la puixança econòmica de la ciutat (48%); la disponibilitat d'immobles per a nous desenvolupaments (37%); la connectivitat del transport internacional, nacional i local (28%) i en cinquena posició l'habitabilitat, vitalitat i qualitat de vida (27%).
I sobre el medi i llarg termini, els enquestats, preguntats per les seves perspectives dels pròxims 3 a 5 anys, creuen que la recuperació pot portar més temps de l'esperat. I assenyalen com a principal "amenaça" parella l'immobiliari, l'augment de la regulació (74%) i l'increment dels costos de construcció (70%).
Perduda gradual
Barcelona ha obtingut una puntuació global (perspectiva general de la ciutat) d'1,41 punts (entre un màxim de 2,72 obtingut per Londres i un mínim de 0,33 punts d'Istanbul). En el cas de les perspectives de creixement urbà, es calcula un creixement del PIB de Barcelona de l'1,5% (màxim 3,9% i mínim 0,3%) i un increment de població del 0,3% (entre +1,3% i -1,2%) i amb referència a la liquiditat del mercat, amb dades del tercer trimestre de 2024, Barcelona llança 1.500 milions de lliures (màxim 12.900 milions i mínim zero).
El que ha col·locat Barcelona al lloc 11 en l'interès dels inversors sobre el total de les 30 grans urbs europees, amb un descens de dos llocs en dos anys. A l'anterior informe de perspectives per a 2024, va tancar el top-10 i va perdre el novè lloc amb referència a 2023, la millor posició obtinguda per la ciutat que ja va obtenir el 2022 i 2022. L'any entre mitges, va perdre 4 llocs, fins i tot del dècim tercer. No obstant això, suposa un gran avanç si es té en compte que el 2019, estava al lloc 27 sobre un total de 31 ciutats.
Madrid a l'alça
Però si Barcelona cau, Madrid -l'altra ciutat espanyola que s'analitza a l'informe de PwC i ULI- puja un lloc i es col·loca com la segona entre les 30 urbs europees que més interès desperta entre els inversors immobiliaris. Amb una puntuació de 2,12, és la primera vegada que obté la medalla de plata, després de Londres, i per davant de París, Berlín i Munich. L'urbs espanyola havia assolit la tercera posició en els anys 2024 i 2022; la quarta el 2023 i 2019; la cinquena el 2020 i la 6% el 2021.
En el conjunt europeu, el treball conclou que "el sector immobiliari europeu encara el senda de la recuperació", després de tres anys complexos, gràcies a un uns tipus d'interès més baixos i a l'ajustament de les valoracions, entre altres factors. Així, 8 de cada 10 enquestats confia que l'any vinent la confiança empresarial i els beneficis siguin iguals o millors que en 2024, i gairebé la meitat aspira a superar-los. Un any, com sempre, amb clarobscurs. Entre ells, els enquestats assenyalen l'evolució de l'economia europea (77%) i el 85% apunta com a focus de volatilitat al mercat immobiliari la inestabilitat política i en els conflictes bèl·lics a Europa i l'Orient Mitjà.