La ciutat de Barcelona tenia el 30 de setembre 3.620 habitatges més que el mateix dia d'un any enrere, segons el Cadastre que ha actualitzat fa uns dies el parc espanyol d'immobles. Això suposa un increment del 0,52%, fins a les 704.221, el segon increment percentual més gran de les set grans metròpolis espanyoles, per darrere de Màlaga, el parc residencial del qual ha crescut en el mateix període un 0,63%, 1.618 pisos més que fa un any, fins a sumar 256.603. Encara que del grup de les grans urbs, la ciutat andalusa és la que més turisme de sol i platja arrossega, la qual cosa pot explicar la seva pujada més gran percentual i que en termes absoluts, Màlaga hagi sumat l'any 1.618 nous habitatges, per sobre de Saragossa (1.534 més) i Sevilla (1.092), malgrat tenir menys població.

Amb l'actualització del Cadastre a Espanya hi ha 24.119.365 immobles residencials, 85.025 més que el setembre de l'any passat, i això suposa un increment del 0,35%. Insuficient per cobrir la pressió demogràfica, especialment si es té en compte, que els principals creixements del parc residencial es donen a les Canàries i les Balears per cobrir la demanda de segones residències, i una part important de la nova oferta es destina al lloguer d'usos turístics.

De les set grans urbs espanyoles, el creixement més gran en termes absoluts es produeix a Madrid, 5.482 pisos més, però percentualment suposen el 0,36%. Aquesta metròpoli, amb una població en el terme municipal de 3,42 milions, disposa d'1,52 milions d'habitatges, doblant amb escreix les de Barcelona, que amb 1,7 milions de residents, quanta de poc més de set-centes mil. València és la tercera en volum de pisos (i de població), amb 418.677 habitatges, 1.783 més que fa un any que amplien l'oferta residencial un 0,43%. La de Saragossa creix un 0,43%, 1.534 pisos més (330.869 pisos en total); la de Sevilla, el 0,34% que suposen 1.092 més que fa un any (323.294) i Múrcia completa el rànquing de les big-seven, que augmenta el seu parc un 0,35%, 719 pisos més, fins a les 206.945.

Grans urbs catalanes

Entre la resta de les grans urbs catalanes, Lleida ha tingut el creixement percentual més gran, el 0,54% de setembre a setembre, la qual cosa suposa 351 pisos més en el terme municipal, que ja compta amb un parc residencial de 65.674 pisos. Seguint amb les altres capitals, Tarragona s'ha mantingut, ja que només s'han sumat 52 noves residències, el 0,08% fins a 64.589 i, Girona, fins i tot, ha empetitit en 17 l'oferta residència, un descens del 0,03% amb un total de 60.081 pisos. L'única gran ciutat que registra una reducció segons les dades del cadastre.

Dels quatre grans municipis de Barcelona, el creixement percentual més gran -0,48%- i absolut -470 noves cases- l'ostenta Terrassa, amb 98.430 habitatges; seguit de Sabadell on l'oferta immobiliària ha augmentat l'últim any un 0,46% (423 nous pisos) fins a 91.767; el 0,44% augmenta a Badalona, en termes absoluts 390 nous pisos que col·loca el parc en 89.954 i, finalment, Hospitalet de Llobregat, amb un increment del 0,21% (225 habitatges nous) i tanca el tercer trimestre amb 106.543.

Preocupació social

L'habitatge és la segona preocupació dels espanyols (22,5%) per darrere dels problemes de la política en general (23,8%), segons l'últim baròmetre publicat pel CIS el novembre passat. Una preocupació que s'ha disparat si es té en compte que al baròmetre del mateix mes de l'any passat, l'habitatge només preocupava el 5,6% dels espanyols, al lloc dotzè-segona en el rànquing de coses que fan perdre el somni als espanyols, per darrere de l'educació, la sanitat, la immigració o el "mal comportament dels polítics". Els baixos ritmes de construcció de nous habitatges estan en el rerefons d'aquesta preocupació de la societat, perquè fa anys que els experts en mercat immobiliari i els economistes adverteixen que el nombre d'habitatges de nova construcció està molt per sota de la creació de noves llars per la pressió de la immigració.

Comunitats autònomes

Amb referència a les dades per comunitats autònomes, les dades del Cadastre (dependent del Ministeri d'Hisenda) són anuals i correspon a l'1 de gener d'aquest any. Acarant amb l'estadística municipal, de gener a setembre ha augmentat el nombre d'habitatges residencials a prop de 41.000 pisos, alguna cosa menys del 0,17%.

Tornant a les xifres anuals, a Catalunya hi havia a començaments d'any 3,71 milions d'habitatges, 11.157 més que l'arrencada del 2023, amb un creixement del 0,3%, lleugerament inferior al 0,35% d'Espanya. Els augments més grans es produeixen en ambdós arxipèlags, el 0,62% a les Canàries i 0,54% a les Balears, encara que la Comunitat de Madrid es cola per sobre d'aquesta última, amb una pujada del 0,55% en els últims dotze mesos, fins a sumar 2,92 milions de primeres residències.

Per davant del creixement de Catalunya, s'han col·locat Andalusia i Astúries (0,41%); la Comunitat Valenciana (0,37%) i la Regió de Múrcia (0,32%). El menor increment del parc residencial s'ha donat a Cantàbria (0,11% en un any) i La Rioja (0,12%).