Un dels objectius que persegueix el nou sistema del Règim Especial de Treballadors Autònoms (Reta) és elevar gradualment les bases de cotització per igualar-les als ingressos reals dels treballadors per compte propi. El primer any del nou sistema, corresponent a l'exercici fiscal de 2023, l'objectiu s'ha complert, encara que no sigui una gran quantitat. Fonts dels assistents a la reunió de dilluns entre el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Borja Suárez, i empresaris, sindicats i associacions d'autònoms, comenten a ON ECONOMIA que el número dos del ministeri que lidera Elma Saiz va revelar que la base de cotització mitjana de 2023 ha pujat 5 euros, respecte a la de 2022.

Abans de la reforma del Reta —que ha entrat en vigor l'1 de gener de 2023—, cada autònom podia TRIAR lliurement per quina base de cotització volia calcular la seva quota mensual, sense importar si guanyava molt o poc. Encara que sobre una forquilla d'un mínim i un màxim. L'estadística de la Seguretat Social no aporta informació de la base mitjana dels autònoms, però durant les negociacions de la reforma, el ministeri, que llavors liderava José Luis Escrivá, va revelar que el 85% dels autònoms estava cotitzant per la base mínima, que el 2022 va ser de 960 euros. La màxima es va establir en 4.139. El que va suposar una quota mínima de 294 i una màxima de 1.267 euros mensuals.

15 trams de cotització

El 2023 ha entrat en vigor un model més complex, amb una taula amb 15 trams basats en rendiments previstos pel mateix autònom. Els tres primers trams es consideren ingressos reduïts, per sota del salari mínim interprofessional, des de menys de 670 euros mensuals a 1.166 euros. Els altres dotze trams, generals, parteixen d'uns rendiments de 950 euros fins a 4.495 euros. Segons la previsió d'ingressos, cada autònom tria el tram i dins d'aquest tram, pot escollir la base de cotització que prefereixi. Per entendre-ho. En el primer tram dels generals, els ingressos previstos pivotaven el 2023 entre els .166 euros (SMI) i els 1.300 euros. En aquest tram, la base oscil·lava entre un mínim de 951 euros i un màxim de 1.300 euros. La quota es calcula aplicant el 31,3% a la base triada. Continuant amb l'exemple, si un autònom vol quedar-se en el mínim de la base (950 euros), li correspondrà una quota mensual de 297 euros, i si prefereix cotitzar pel màxim (1.300) la quota serà de 407 euros. I, ja se sap, a més quota, més pensions i més prestacions socials. La taula ha variat per al 2024 i ho farà novament el 2025, baixant els mínims dels trams reduïts i elevant els màxims del general.

Doncs bé, la base mínima de 960 euros de 2022 podria equivaldre a la de 950 euros de 2023. Tanmateix, segons les dades aportades a la taula de negociació aquest dilluns, la mitjana el 2023 seria 5 euros superior a la de 2022 (960 euros), la qual cosa implica que en comptes de situar-se en els 950 euros mínims de 2023, s'elevaria 15 euros, fins a 965 euros. Això explica l'optimisme del ministeri d'Inclusió i Seguretat Social.

550.000 canvis de quota

Suárez ha comentat aquest dimarts que 550.000 autònoms van canviar les seves bases reguladores al llarg de 2023, ja que el nou Reta permet sis modificacions cada dos mesos, per anar ajustant les bases —i amb això les cotitzacions— als ingressos reals. D'ells, dues terceres parts —uns 367.000, les van elevar i els restants les van reduir. El que ha provocat confusió entre els assistents a la trobada de dilluns, quan el secretari d'Estat va parlar de 400.000 canvis.

El sistema estableix que a partir de novembre, les administracions fiscals lliuraran a la Tresoreria de la Seguretat Social les declaracions de la renda dels autònoms, que el 2023 van ser 3.737.000 que van cotitzar en algun moment al Reta, encara que la mitjana mensual d'actius és de 3,3 milions. Suárez ha reconegut que encara esperen la informació fiscal, encara que va apuntar a la taula que tenen més problemes amb les quatre hisendes forals (tres basques i la navarresa) que amb l'AEAT, encara que preveuen rebre'ls la setmana entrant.

Amb els ingressos declarats a Hisenda, la Seguretat Social acararà les bases triades per cada autònom per comprovar si s'han ajustat a la seva forquilla real d'ingressos. Els que estiguin per sota, hauran d'abonar la diferència —cosa que succeirà el març de l'any vinent— i els que les superin, rebran la diferència de forma automatitzada, tot i que poden renunciar-hi, per generar-ne una sobre cotització que redundi en una pensió més gran i prestacions socials més folgades.

Fonts de les associacions d'autònoms consideren que la regulació afectarà un terç dels autònoms de 2023, 1,3 milions de professionals a qui sortirà a ingressar o a tornar.

Noves negociacions

Però dilluns no es va limitar a parlar del procés de regularització dels autònoms, encara que sí que centri el debat. Van entrar a dues noves taules de negociació que obrirà la secretària d'Estat de la Seguretat Social. La primera, la primera reunió de la qual es produirà dilluns vinent, és per debatre la proposta llançada per la ministra Elma Saiz per reformar la Incapacitat Temporal o baixes laborals. Poc va avançar Suárez en la reunió, però fonts assistents van comentar que es va centrar més en l'absentisme que en la recuperació dels treballadors malalts. Des del Ministeri recorden que en l'acord sobre la flexibilització de la jubilació, firmat el 31 de juliol, es va acordar obrir un grup de treball per analitzar possibles canvis en les baixes laborals.

Respecte als autònoms, es reobrirà la taula que va reformar el Reta, tot i que encara no es té data per a la seva formalització. Entre els temes pendents, hi ha la reforma del cessament d'activitat, ja que no està funcionant com s'esperava i, dins d'aquest tema, diverses organitzacions d'autònoms han demanat que el govern espanyol es replantegi la creació d'un subsidi per a autònoms de 52 anys que no poden exercir la seva professió. Igualment, s'abordarà una reforma de les prestacions que reben els autònoms de la Seguretat Social i la incorporació al Reta de certs col·lectius de mutualistes, com els advocats.