L'economia espanyola resisteix millor de l'esperat i acabarà l'any amb un creixement del 2,4% gràcies sobretot a l'estirada de les exportacions fins a l'estiu. Tanmateix, el Govern espanyol que surti de les eleccions generals del pròxim 23 de juliol es trobarà una economia en desacceleració per l'impacte de factors com els elevats tipus d'interès sobre el consum i la inversió, la sequera o la tornada de les regles fiscals que obliguen a reduir el dèficit. Així ho preveu BBVA Research a l'informe Situació Espanya presentat aquest dimarts, en el qual revisa a l'alça la seva previsió de creixement del PIB de l'1,6% anterior al 2,4% per a aquest any –tres dècimes per sobre del previst pel Govern o per l'OCDE– però retalla la seva estimació per a l'any que ve del 2,6% al 2,1%.

La millora de les previsions per a aquest any s'explica fonamentalment per la bona evolució prevista en el segon trimestre. Després d'un creixement del 0,5% entre gener i març, BBVA Reseach anticipa una acceleració de l'activitat fins al 0,7% fins al juny, la qual cosa implica una millora de quatre dècimes les estimacions que va realitzar al març. Segons ha explicat Rafael Doménech, responsable d'Anàlisi Econòmica de BBVA Research, la revisió s'explica perquè, encara que es preveia una contribució negativa de la demanda externa, el nou escenari apunta que es comportarà de forma molt positiva. Això, unit al fort creixement de les exportacions en general i particularment del sector serveis, expliquen en bona part l'objectiu del 2,4% per al conjunt de l'any, malgrat la desacceleració del segon semestre.

Amb les dades conegudes fins al primer trimestre de l'any, les vendes d'Espanya a la resta del món es troben ja gairebé un 13% per sobre dels nivells assolits just abans de l'inici de la pandèmia. El consum dels no residents a Espanya continua contribuint positivament i, d'acord amb les dades de compres amb targeta dels estrangers de BBVA, en el segon trimestre de l'any es podrien assolir nivells de despesa un 60% superiors als observats en el mateix període de 2019, sobretot en destinacions de platja i urbanes. En tot cas, ha estat més important l'aportació al creixement de les exportacions de serveis no turístics, ja que aquestes han augmentat un 30% des de finals de 2019 i ja representen gairebé el 9% del PIB.

Gairebé 500.000 llocs de treball l'any

L'ocupació i els preus també mostren un comportament més positiu que l'esperat al març: les empreses estan creant llocs de treball a un ritme que suposaria afegir gairebé 500.000 llocs de treball l'any, el doble del que es preveia al març, destaca BBVA Research. Així mateix, des de febrer i fins al maig, la inflació ha mostrat dades consistents amb un descens que pot sostenir-se en el temps fins a mitjanes de 3,4% el 2023 i 3,2% el 2024.

Aquest avenç es produeix gràcies que la demanda externa més que compensa l'atonia de la demanda interna. La caiguda acumulada del consum de les llars en l'últim trimestre de 2022 i el primer de 2023 –gairebé del 3%– ha estat més gran de l'esperada. La inversió es manté un 2% per sota de les xifres assolides en el tercer trimestre de l'any anterior per l'increment de l'energia i dels aliments, que ha minvat la competitivitat de les empreses i reduït el poder adquisitiu de la renda i de la riquesa de les famílies. Però també per l'augment en els tipus d'interès oficials ha incrementat el cost de finançament del sector privat, la qual cosa ha afectat negativament sectors intensius en l'ús del crèdit.

Tanmateix, s'espera que algun dels factors que han afectat la demanda interna reverteixin parcialment en els mesos vinents, la qual cosa permet anticipar una contribució més gran al creixement en els pròxims trimestres d'aquest component del PIB: el preu de les matèries primeres, el cost del finançament i l'estalvi de les famílies.

Un any més de tipus alts

Jorge Sicilia, Economista en Cap del Grup BBVA i director de BBVA Research, ha destacat que, malgrat la bona evolució de la inflació general, als bancs centrals els toca ser "prudents" perquè la inflació subjacent roman alta. "Als tipus d'interès els queda marge de pujada a Europa i tardaran a reduir-se dels nivells actuals. Aquests tipus d'interès alts introdueixen una mica de risc i alimenten el risc d'alguna turbulència financera com la que hem vist en els últims mesos", ha destacat Sicília.

Per la seva part, Rafael Doménech ha especificat que, com la baixada de la inflació general no es trasllada a la subjacent, la política monetària es mantindrà amb tipus alts a Europa, on BBVA Research espera dues pujades més de 0,25 punts bàsics fins al 4,25%, i els EUA, on també espera més pujades però una possible baixada a partir del segon trimestre de 2024. "A Europa no preveiem que puguin començar a baixar fins a finals de 2024", ha afegit l'expert.

A més de la disminució dels preus de les matèries primeres, principalment dels combustibles, i del final del cicle de pujades dels tipus d'interès, un tercer factor que explica la millora de les previsions de 2023 és la bona evolució de la renda disponible i la contracció del consum privat, per la qual cosa la taxa d'estalvi s'hauria incrementat novament tant en el quart trimestre de 2022 com en el primer de 2023. Aquests recursos acumulats durant l'últim semestre podrien convertir-se en més despesa en la mesura que disminueixi la incertesa sobre el cost de la cistella de la compra, es consolidi la confiança sobre la situació del mercat laboral i es confirmi l'acabament de l'encariment del cost de finançament. Segons BBVA Research, la firma de l'acord salarial i el descens de la inflació incrementaran el poder adquisitiu privat.

La política fiscal continuarà sent expansiva a curt i la majoria de les mesures en vigor aprovades per pal·liar l'impacte de l'augment de la inflació, com la reducció de l'IVA dels aliments o l'energia, podrien mantenir-se fins a finals d'any. Tanmateix, la política fiscal serà restrictiva el següent any en la mesura que tornin a ser efectives les regles fiscals a la Unió Europea. Espanya s'ha compromès davant de la Comissió Europea a reduir el dèficit públic al 3% ja el 2024. BBVA Research preveu que Espanya acabi el 2023 amb un dèficit del voltant al 4 o 4,5%, per la retirada de les mesures podrien portar a aquest dèficit del 3%.

Impacte modest dels fons europeus

A més, els experts de BBVA Research han destacat que de moment els fons del pla de recuperació europeu han tingut un impacte menor de l'esperat en la inversió perquè de moment no han exercit l'efecte tractor esperat. Amb tot, El ritme d'execució dels projectes relacionats amb aquests fons assegura un suport per a la inversió pública a mitjà termini. L'impacte hauria de començar a observar-se una millora important en la competitivitat de les empreses en els dos anys vinents, així que se substitueixin fonts d'energia externa per domèstica i s'avanci en el canvi de model productiu.

Respecte al menor creixement esperat el 2024, la raó es troba en els dubtes sobre quant temps més es pot sostenir el creixement en alguns sectors. Diferents indicadors apunten que l'allotjament i l'hostaleria se situaran pròximament entorn dels nivells de capacitat utilitzada de 2019 i les restriccions a l'augment de l'oferta hotelera "fan poc probable que increments addicionals de la demanda puguin anar acompanyats d'una disponibilitat més gran de places".

Desincentius per la llei d'habitatge

La inversió en habitatge, a més, continuarà limitada per les restriccions d'oferta i els canvis en la regulació. Segons BBVA Research, la nova Llei d'habitatge no incentiva la construcció d'obra nova, tant per oferir de lloguer com per ser adquirida. Al contrari, introdueix desincentius en facilitar la limitació dels preus en introduir incertesa i incrementar la regulació, sobretot per als grans tenidors d'habitatge, el que va contra l'eficiència del sector i la seva competència. S'hi suma l'"augment la rigidesa" als contractes de lloguer.