L'economia catalana va acabar el passat 2024 amb un creixement del 3,1%, segons l'anàlisi regional de BBVA Research, i això suposa una dècima més que les previsions anteriors de les economistes de banc de l'octubre passat. Amb aquesta pujada, el PIB de Catalunya s'equiparà a la mitjana espanyola, que creixerà, segons l'estudi, també un 3,1% i empata amb les economies de Madrid i Andalusia, totes elles en el 3,1%.

Respecte al medi i llarg termini, el PIB pujarà a Espanya un 2,3% i l'1,7% el 2025 i el 2026 respectivament i a Catalunya el 2,4% aquest any i l'1,5% el pròxim. En el rànquing territorial, el creixement màxim serà del 2,8% i el mínim del 2%, aquest any, i el 2,6% i l'1,2%. L'ocupació augmentarà aquest any el 2% a Espanya (1,9% a Catalunya) i el 2026 l'1,8% a Espanya i l'1,5% a Catalunya.

Catalunya no ha estat dels territoris més ben parats en la revisió del gabinet d'anàlisi de BBVA Research. De les 17 comunitats autònomes, totes pugen a excepció de la Valenciana, la previsió de l'any passat de la qual es redueix d'un 3% calculat a l'octubre (abans de la Dana) a un 2,9%. Es dedueix, doncs, que d'octubre a desembre, l'impacte de la terrible tempesta hauria restat una dècima al creixement del PIB al qual caldrà sumar l'efecte tingui en el primer trimestre del present 2025.

Deixant al marge a la Comunitat Valenciana i la minva de la DANA en el seu creixement del PIB el 2024, Catalunya, la Comunitat de Madrid i Astúries són els tres territoris amb la revisió més modesta, només d'una dècima en relació amb octubre. L'augment més gran, 7 dècimes, es produeix a Extremadura i Castella-La Mancha; amb 5 dècimes, Canària i La Rioja; amb 4 dècimes, Galícia, Andalusia, Aragó, Navarra i el País Basc; amb 3 dècimes, Balears i amb 2 dècimes, la Regió de Múrcia, Castella i Lleó, Cantàbria i la mitjana d'Espanya.

En termes absoluts, després d'aplicar la revisió, BBVA Research considera que seguiran al capdavant del creixement regional els dos arxipèlags, les Canàries (3,6%) i les Balears (3,4%) gràcies, l'empenta del turisme; encara que el primer lloc, amb l'anàlisi regional, es col·loca la Regió de Múrcia (3,6%). El quart lloc el comparteixen, amb un increment del 3,3%, Castella i Lleó, Galícia i Castella-La Mancha; a continuació, La Rioja (3,2%) i Catalunya, Andalusia i Madrid -que també s'han beneficiat de l'activitat turística-, que amb el 3,1% de pujada del PIB, igual la mitjana d'Espanya. Per sota de la mitjana, Aragó (3%), Navarra i Comunitat Valenciana (2,9%); Extremadura (2,7%); Astúries i Cantàbria (2,4%) i de fanalet de cua, Euskadi (2,4%).

Ocupació

Respecte a l'ocupació, el 2024 el número d'ocupats ha crescut un 2,2% en el conjunt d'Espanya. Per sobre del 3% es col·loquen Navarra té l'increment més gran (3,9%), Canàries (3,6%), Astúries (3,4%), Cantàbria (3,3% i Madrid (3%); entre el 3% i el 2,5%; la Regió de Múrcia (2,7%) i Catalunya (2,5%); entre el 2,5% i el 2%; Andalusia (2,4%), Balears (2,1%) i Espanya (2,2%) i per sota del 2%, l'ocupació creix l'1,5% a l'Aragó i a la Comunitat Valenciana; l'1,4% a Galícia; un 1% a Castella i Lleó; el 0,9% en Castella-La Mancha; un 0,8% a Extremadura i el 0,7% a País Basc. I en l'única comunitat on baixa l'ocupació és a La Rioja, -1%.

Factors de desenvolupament 

L'informe assenyala que els factors que més han influït en les Canàries i les Balears és empenta del turisme que les ha mantingut en el grup de cap, amb el segon i tercer lloc. A Castella i Lleó i Galícia, l'ocupació pública i el bon acompliment de les exportacions d'automòbils impulsen l'economia. A la Regió de Múrcia, Castella-La Mancha i Andalusia, a l'empenta de les administracions públiques se li afegeix l'acabament de la sequera, que impulsa el VAB agrari. La conjunció d'ambdós factors porta a les revisions més grans.