El Banc Central Europeu (BCE) ha abaixat 25 punts bàsics els tipus d'interès, fins al 4,25%. L'entitat que presideix Christine Lagarde ha començat aquest dijous la nova etapa de la política monetària europea després d'un llarg període de pujades de tipus per provar de contenir la inflació. Gairebé dos anys després del primer increment del preu del diner que afecten coses tan quotidianes com el preu de les hipoteques, el banc compleix el pla estratègic que ha anunciat durant mesos i comença a afluixar la pressió.

Després d'aquesta retallada, la taxa de referència per a les seves operacions de refinançament es quedarà en el 4,25%, la taxa de dipòsit baixarà al 3,75% i la de facilitat de préstec al 4,50%, amb efectes a partir del 12 de juny de 2024.

Fins ara, els tipus se situaven en el 4,5%, màxims del 2001. Porten en aquest nivell des de setembre de l'any passat, havent optat per mantenir-los així en les últimes reunions. Amb aquesta retallada, el BCE creu que ha arribat el moment de rebaixar-los en el que ja és la primera retallada en vuit anys, quan el març de 2016 el preu dels diners va baixar del 0,05% al 0% i anys després passarien a ser fins i tot en nivells negatius. Si bé és un canvi en la direcció estratègica de l'organisme central, l'expectativa està en els moviments que executi en els propers mesos.


L'entitat s'ha anat guiant principalment pels preus de les economies europees per dur a terme la seva política monetària restrictiva. L'objectiu, repetit en nombroses ocasions, és fer baixar la inflació de l'eurozona fins al 2% i mantenir-la en aquest nivell de manera estable i uniforme. Per contra, les pressions en els preus energètics i alimentaris ja han afluixat en els últims mesos, des que van arribar a màxims superiors al 10% a finals de 2022.

El maig passat, la taxa es va situar al 2,6% interanual, a prop de l'objectiu del BCE. Tanmateix, les dades han estat pitjors del previst, amb un avanç de dues dècimes davant el mes d'abril. La resistència de la inflació és una de les principals preocupacions al si de l'entitat que dirigeix Lagarde i per als analistes que segueixen de prop els seus moviments.

D'aquesta manera, s'observa que els preus del sector serveis són un dels focus més inflacionistes, avançant des del 3,7% al 4,1% al maig. Altres indicadors que té en compte el BCE, com els salaris, han augmentat també en el primer trimestre un 4,7%, dues dècimes respecte al trimestre anterior i el PIB va superar la recessió tècnica, però només va créixer entre gener i març un 0,3%. En aquest context, l'organisme està sent molt cautelós a l'hora de prendre decisions i és per això que mesura acuradament els següents passos.

La inflació seguirà per sobre de l'objectiu "fins ben avançat" 2025

"Sobre la base d'una avaluació actualitzada de les perspectives d'inflació, la dinàmica de la inflació subjacent i la intensitat de la transmissió de la política monetària, és apropiat moderar ara el grau de restricció de la política monetària després de nou mesos en què els tipus d'interès s'han mantingut sense variació", ha assenyalat el BCE en un comunicat.

En aquest sentit, l'organisme destaca que des de l'última reunió del seu consell el setembre de 2023, la inflació ha descendit en més de 2,5 punts percentuals i les perspectives d'inflació "han millorat notablement". La inflació subjacent també s'ha moderat, "la qual cosa reforça els senyals que indiquen que les pressions inflacionistes s'han afeblit i les expectatives d'inflació s'han reduït en tots els horitzons", afegeix. 

No obstant això, malgrat els progressos dels últims trimestres, el BCE manté un missatge de cautela i destaca que "les pressions inflacionistes internes continuen sent intenses a causa de l'elevat creixement dels salaris", per la qual cosa veu probable que la inflació continuï per sobre de l'objectiu fins "ben avançat l'any vinent".

Quant a les noves perspectives econòmiques, els experts de l'Eurosistema han revisat a l'alça la inflació, tant general com subjacent per a 2024 i 2025, en comparació amb les projeccions de març. Els experts consideren ara que la inflació general se situarà, de mitjana, en el 2,5% el 2024, el 2,2% el 2025 i el 1,9% el 2026. També preveuen que la inflació, exclosos l'energia i els aliments, se situarà, de mitjana, en el 2,8% el 2024, el 2,2% el 2025 i el 2,0% el 2026. Quant al creixement econòmic, estimen que avanci fins al 0,9% el 2024, el 1,4% el 2025 i el 1,6% el 2026.

Quins seran els pròxims moviments?

Cristina Gavín, cap de renda fixa d'Ibercaja Gestión, explica que els preus a Europa "continuen mostrant una certa resistència a la baixa amb una inflació subjacent que va tornar a sorprendre lleugerament a l'alça, i això està portant als membres més hawkish del BCE a mostrar-se cauts quant al ritme de baixades per a la segona part de l'any". Així mateix, l'experta assenyala la pressió salarial com un factor a tenir en compte de cara al que resta d'any.

Per tot això, des de la firma creuen que l'autoritat europea "serà prudent amb la seva actuació per a la segona part de l'any, i tan sols contemplem dues baixades addicionals abans de final d'any, que deixaria el tipus d'intervenció al 3,75% per tancar el 2024, i la facilitat de dipòsit al 3.25%". En aquest sentit, la presidenta del BCE, Christine Lagarde, ja va assenyalar fa uns mesos que, després de la primera baixada, no es podrien comprometre per endavant a seguir un camí concret en aquest sentit.

Rubén Segura-Cayuela, economista en cap de Bank of America per a Europa, creu que la retallada de 25 punts bàsics d'aquest dijous hauria de ser la primera dels 200 punts bàsics que relaxi l'organisme entre juny de 2024 i juliol de 2025. L'expert espera que aquest any l'ajustament assoleixi els 75 punts bàsics, més una altra retallada de 125 punts bàsics l'any que ve. "Esperem que Lagarde, una vegada més, assenyali que hi haurà una mica més d'informació al juliol per decidir el pròxim moviment i molta més el setembre, un clar senyal que és més probable que el pròxim moviment sigui al setembre més que no pas al juliol", apunta.

"D'una banda, la inflació ha avançat en la direcció correcta, l'economia continua feble i algunes dades prospectives suggereixen que el creixement salarial s'hauria de suavitzar amb el temps. D'altra banda, el mercat laboral continua tensat: l'atur va caure recentment a un mínim històric i els salaris negociats van augmentar un 4,69% en el primer trimestre, just per sota del seu ritme més ràpid mai registrat. Això, sens dubte, accentuarà les preocupacions sobre la inflació", destaquen des de la fintech Ebury.

No obstant això, els analistes de la firma especialitzada en pagaments internacionals contemplen un escenari base de tres retallades de tipus per a aquest any, "molt probablement el juny, el setembre i el desembre". En aquesta línia també va l'anàlisi de Mauro Valle, responsable de renda fixa a Generali AM, que creu que el BCE té marge per tornar a baixar tipus en la segona meitat de l'any. "Els nostres estudis estimen tres retallades", apunta l'expert.