La ressaca de la pujada de tipus d'interès que el BCE va dur a terme dijous passat continua donant de què parlar. La que va ser la sisena variació monetària consecutiva duta a terme per l'organisme liderat per Lagarde no va deixar indiferent ningú. Bé és cert que, fins fa una setmana i mitja, el mercat es feia a la idea que el Banc Central Europeu elevaria els tipus d'interès un 0,50%. Malgrat això, les tensions vistes als mercats financers internacionals i, sobretot, a la banca europea, ha posat en un compromís un BCE, que el febrer passat va tirar casta i va anunciar una pujada de tipus que cal veure si no se li indigesta.
El BCE va complir la seva paraula i va tornar a endurir la política monetària en 50 punts bàsics, tal com van avançar en la penúltima cita al febrer. En aquell temps, els membres de la institució monetària advocaven per continuar apujant les taxes d'interès a un ritme constant per rebaixar la inflació. Lagarde va defensar que la millor eina per fer baixar l'IPC era elevar els tipus d'interès de forma constant i a curt termini. La presidenta el BCE va deixar clara una opinió que comparteix tothom, i és que la inflació continua "sent molt elevada, es miri per on es miri".
Amb la variació monetària portada durant la jornada d'ahir, Europa tancarà març amb els tipus d'interès més elevats des d'octubre de 2008 (3,5%) i amb una taxa d'inflació del 8,5%, tal com l'ha confirmat aquest divendres Eurostat, l'Oficina Europea d'Estadística. Tot això mentre els inversors dels mercats borsaris del Vell Continent continuen enfangats en un caos bancari que sembla no haver-li suscitat dubtes al BCE. La presidenta va remarcar la solidesa de la banca europea, i va llançar un missatge tranquil·litzador, deixant clar que la institució "està preparada" per injectar capital als bancs en el cas en què fos necessari.
El BCE no avança quina serà la pròxima pujada de tipus d'interès
Un altre dels punts de més importància que deixa la nova pujada de tipus d'interès és que el BCE, en aquesta ocasió, no s'ha aventurat a comunicar quin serà el calat de la següent variació monetària. Els membres de la institució amb seu a Frankfurt han deixat clar en nombroses ocasions durant el mes i mig que ha transcorregut entre una pujada de tipus i una altra que seria necessari endurir la política monetària durant més temps si es vol rebaixar la inflació. Alguns, com Robert Holzmann, governador del Banc d'Àustria, va advocar per apujar les taxes d'interès un 0,50% en les cites monetàries de maig, juny i juliol. Lagarde va expressar que l'economia continuaria "feble" i que, per això, continuaria elevant els tipus d'interès.
Malgrat tot, el que no esperava el BCE és que la setmana prèvia a la pujada de tipus s'iniciés un terratrèmol bancari que ha sacsejat a les cotitzacions de tots els bancs de l'eurozona. Ja la fallida de Silicon Valley Bank va evidenciar el temor inversor i la por d'un efecte contagi a la banca europea. Però ha estat la crisi de Credit Suisse la que ha augmentat la por entre els inversors i empreses, fins al punt en què directius, com el de Société Generale, va suggerir el BCE que no alçarà els tipus d'interès amb força.
Encara que la banca ve de rendir com mai gràcies, precisament, a les pujades de tipus d'interès, ha estat l'esclat de la crisi de Credit Suisse i l'efecte que ha generat entre els inversors el que ha portat a la banca a demanar una rebaixa en el nivell de les pujades de tipus. L'esmentada sol·licitud va ser rebutjada pel BCE amb l'alça de tipus del 0,50%. Malgrat haver complert amb el seu full de ruta, l'enduriment monetari deixa diverses conclusions que, fins ara, semblaven no veure's.
El BCE apujarà els tipus depenent de com evolucioni el mercat financer
D'una banda, el BCE entén que "unes tensions persistentment elevades als mercats financers podrien endurir les condicions creditícies generals molt més de l'esperat i erosionar la confiança". Atenent els problemes que han sorgit en els últims dies, l'organisme monetari, al contrari que el febrer passat, no s'ha decantat per revelar la pròxima pujada de tipus d'interès.
El BCE ja ha vist que els vaivens del mercat i la incertesa financera poden jugar-li una mala passada, i fins i tot posar-lo entre l'espasa i la paret. De no pujar els tipus un 0,50%, o d'alçar-los per sota de l'esmentat nivell, el mercat podria haver sobreentès que el problema bancari actual és més potent del que ho és, una cosa que també hauria generat nous descensos. Però amb la nova alça, el BCE ha endurit la política monetària a un ritme elevat, una cosa que podria tensar encara més si cap als mercats internacionals.
La institució presidida per Christine Lagarde aprèn del seu error i no avança com serà la nova variació monetària perquè entén que el panorama és canviant i que, en cas d'haver-ho fet, podria estrènyer-se així mateix. Tal com assenyala el BCE, Europa ja veu un encariment del crèdit bancari, la debilitat del crèdit a les empreses i una menor demanda donada pels alts costos de finançament.
En aquestes, la institució amb seu a Frankfurt assenyala a la incertesa i creu que depèn de com evolucioni la conjuntura econòmica per determinar la nova variació monetària. El BCE, aprèn del seu error i no dona pistes de la pròxima pujada de tipus d'interès.