El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit, en l'última reunió de l'any, abaixar els tipus d'interès 25 punts bàsics, fins al 3%. Després que la inflació s'hagi estabilitzat a prop de l'objectiu del 2% a finals d'aquest any, l'entitat ha decidit relaxar la política monetària per evitar un retrocés més important de l'economia a l'eurozona, sobretot després d'una revisió a la baixa de les perspectives de creixement d'organismes com la Comissió Europea.
Al conclave del mes d'octubre passat, l'òrgan de govern del BCE va decidir retallar els tipus d'interès en un quart de punt percentual per segona reunió consecutiva i tercera vegada l'any, després de l'ajustament en la mateixa proporció emprès al juny i no haver modificat les taxes en la reunió de juliol.
De cara a l'any que ve, el BCE té previst reunir-se vuit vegades, la primera el 30 de gener de 2025, un a data que es considera "clau" per veure com ha afectat el Nadal a la inflació i en la qual la institució podria continuar retallant els tipus per portar-los al 2,5% en el primer trimestre del proper any i acomiadar el 2025 fins i tot per sota del tipus d'interès neutral del 2%.
La inflació i el PIB de l'Eurozona
Les pròximes decisions dependran de com es comporti la inflació, que al novembre es va situar en el 2,3% a la zona euro, la xifra més alta des del juliol. Així i tot, aquest increment no ha encès encara alarmes en el si del BCE com perquè frenin les baixades del preu del diner, ja que l'energia continua empenyent a la baixa.
Malgrat això, hi ha diversos països que mostren pujades de l'IPC encara altes, com Bèlgica i Croàcia, que se situen en el 5% i el 4% respectivament. Estònia i Països Baixos també estan per sobre de la mitjana, en el 3,8%.
L'organisme que presideix Christine Lagarde també té en compte el feble creixement de la zona euro, del 0,6% en el segon trimestre. A pesar que s'espera que acceleri el 2025, la decisió d'abaratir els tipus persegueix impulsar l'economia comunitària facilitant que els diners flueixin.