El Banc Central Europeu (BCE) va deixar clar que el seu full de ruta fins a un IPC al 2% exigeix continuar elevant els tipus d'interès de forma progressiva i, preferiblement, a curt termini, tal com va expressar la presidenta de la institució, Christine Lagarde. Aquest dimecres, l'economista en cap de l'organisme monetari, Philip Lane, ha recalcat que la posició del BCE continua sent la mateixa, tornant a incidir en la necessitat de tornar a elevar els tipus d'interès en les pròximes reunions. El discurs de Lane, malgrat basar-se en la necessitat de continuar endurint la política monetària, quanta ara amb un condiment que fa uns mesos no existia.

I és que, Lane valora l'estrès financer que està patint Europa en les últimes setmanes i, ara, afegeix al discurs de política monetària del BCE l'efecte que està generant la crisi financera a la banca i als mercats de valors del Vell Continent. En una entrevista al diari alemany Die Zeit, l'economista en cap del Banc Central Europeu ha explicat que "es necessitaran més augments. Aquest és absolutament el nostre diagnòstic". Malgrat això, Lane també ha afegit que "si l'estrès financer del qual parlem es torna més fort, llavors haurem de veure què és l'apropiat".

L'evolució de les tensions financeres marcarà les pròximes pujades de tipus d'interès

Malgrat que el BCE manté la idea de continuar elevant els tipus d'interès, la institució inclou en el seu discurs l'evolució de les tensions financeres, sent aquesta un dels grans agitadors dels mercats i un motiu pel qual repensar l'estratègia monetària. Encara que la institució monetària presidida per Lagarde incideix en la necessitat de fer retornar l'IPC fins al 2% de la forma que sigui necessària, Lane explica que si l'estrès financer debilita l'economia, "automàticament reduiria les pressions inflacionàries".

Al contrari, si les tensions financeres són limitades, el BCE tornarà a endurir la política monetària de l'eurozona. De qualsevol de les formes, l'organisme bancari central mourà fitxa el pròxim 4 de maig en funció de com evolucioni la situació del sector bancari. La crisi originada després de la fallida de Silicon Valley Bank i per la caiguda de Credit Suisse sembla ser un punt d'inflexió en l'estratègia monetària del BCE, que ara inclou la possible afecció de les tensions financeres sobre el sector bancari en el seu discurs, una cosa que no va ocórrer en l'última reunió monetària, quan l'organisme amb seu a Frankfurt va tornar a elevar les taxes d'interès un 0,50%, tal com va projectar en la reunió del febrer passat.

El BCE estira cautela

Ara com ara, i fins al pròxim 4 de maig, els tipus d'interès de l'eurozona es mantenen sobre el 3,50%, el nivell més elevat des d'octubre de 2008. Encara que en la reunió de mitjans de març, el BCE va endurir la política monetària, es va veure com els oradors de la institució no es van aventurar a donar una nova estimació sobre la pròxima pujada de tipus, tal com van fer al febrer. La variació del discurs no va tant per si mateix pujaran les taxes, una cosa que sembla clara, atenent el discurs hawkish que han emès totes les personalitats del consell, sinó en comptar amb els canvis que puguin donar-se nivell macroeconòmic.

I és que, al febrer, el BCE va preveure una nova pujada de 50 punts bàsics per al març sense comptar amb les possibles variacions que poguessin donar-se i que, finalment, s'han donat. Això estreny el marge de maniobra de la institució, ja que, en cas de no apujar els tipus al mateix nivell que van dir, podria generar el dubte de si la crisi financera és més important del que el BCE diu.

Com fos, Lane, com Lagarde, no es mulla sobre la pròxima variació monetària. La presidenta de la institució va expressar el passat 22 de març que "ni estem compromesos a apujar més els tipus, ni hem acabat els increments", estirant cautela i recolzant-se en "les dades" per determinar els pròxims moviments.

El BCE manté l'atenció sobre la crisi financera

Quant a l'escenari actual, l'economista en cap del BCE ha subratllat que la institució es manté "en guàrdia", però creu que no hi haurà una situació similar a la dels Estats Units o a la de Suïssa. "No veiem això com un problema general en el sistema bancari, no hi ha una extrapolació directa a la zona de l'euro", ha afegit l'expert, que creu que el que s'està donant a l'eurozona és un efecte "indirecte" dels problemes bancaris vistos en les últimes dues setmanes. Malgrat això, Philip Lane parla de la solidesa del sistema bancari i recorda que, a conseqüència de la crisi financera del 2008, ara existeix una regulació i una supervisió més estricta dels bancs.

La fallida de diverses entitats bancàries als Estats Units i l'esclat de la crisi de Credit Suisse han colpit els inversors europeus, que temen un efecte contagi que, a poc a poc, s'està diluint, tot i que encara hi ha temors d'una recrudescència de la situació. El BCE va deixar clar a què donaria suport a la banca europea en el cas en què fos necessari, però alhora ha tret pit per la solidesa i bona demarcació de les entitats bancàries de l'eurozona.