El debilitament de l'economia pot portar problemes a les entitats financeres, especialment si augmenta la morositat per les dificultats de famílies i empreses per fer front a la devolució dels préstecs. Davant aquest temor, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va demanar aquest dijous als bancs de la zona de l'euro que creïn "adequades provisions" i planifiquin el seu capital amb prudència.

En inaugurar la sisena conferència anual de la Junta Europea de Risc Sistèmic (JERS), Lagarde va dir que els bancs "haurien d'estar atents als riscos de crèdit i seguir alerta a possibles errors en els seus models interns en la mesura que l'entorn de risc evoluciona", segons Efe.

Regular els 'fons de mercat de diners'

Lagarde, que presideix la JERS, també va alertar dels problemes que afronten els fons del mercat de diners, que també proporcionen crèdit a l'economia real i estan molt connectats amb la resta del sistema financer, inclosos els bancs. Aquests fons van patir "tensions de liquiditat agudes" el març de 2020 després de l'esclat de la pandèmia, la qual cosa "reflecteix desequilibris de liquiditat estructurals", segons la presidenta del BCE. Els fons del mercat monetari ofereixen liquiditat a demanda als inversors, mentre inverteixen en actius amb menys liquiditat. Lagarde va recordar aquest dijous que les recents turbulències als mercats de bons del Regne Unit han mostrat la importància dels fons del mercat monetari com vehicles de gestió d'efectiu.

Per això, la JERS —creada el 2010, després de la crisi financera, per vigilar l'estabilitat del sistema financer de la Unió Europea— ha recomanat implementar "ràpidament" una legislació perquè aquests fons ajudin a millorar la capacitat del sistema financer per resistir impactes. La quota de finançament no bancària en els crèdits de les institucions financeres a l'economia real ha augmentat del 15 % al 25 % des de 2009. "Si aquestes fonts alternatives de finançament funcionen de manera fiable, aquestes institucions també han de ser resistents a impactes", segons Lagarde.

En la conferència de la JERS també van participar el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, i el cap del departament Monetari i Econòmic del Bank for International Settlements (BIS, o BPI), Claudio Borio. Hernández de Cos és des de fa tres anys i mig president del Comitè Tècnic Consultiu de la JERS, una estructura permanent d'assessorament i suport a la Junta General de la JERS.

Riscos en pujar els tipus d'interès

Tots els assistents han coincidit que és un moment desafiant per a la política monetària perquè els bancs centrals han de pujar els tipus d'interès per frenar la inflació, però perquè es debilita el creixement econòmic, es mantenen els problemes en les cadenes de subministraments i han augmentat les tensions geopolítiques. En la mesura que els bancs centrals pugen els tipus d'interès, augmenta la rendibilitat dels bons sobirans i abaixa el seu preu, i per això es poden produir tensions als mercats i una crisi de liquiditat.

En aquest sentit, la professora d'Econòmiques de la London Business School, Lucrezia Reichlin, ha dit en la reunió que els bancs centrals poden apujar els tipus d'interès, al mateix temps que intervenen en alguns segments del mercat per relaxar les tensions. És una cosa que, segons l'opinió de Reichlin, ha fet amb èxit el Banc d'Anglaterra al Regne Unit després de la forta pujada dels rendiments dels bons sobirans a finals de setembre, i la Reserva Federal (Fed) als EUA quan van sorgir tensions als bons del Tresor nord-americà.

El BPI va advertir al seu informe trimestral de desembre que altres països amb grans sistemes de pensions de prestació definida podrien tenir problemes amb el seu deute sobirà com el Regne Unit. El mecanisme que va desencadenar les turbulències al mercat de bons sobirans del Regne Unit és similar en altres països.

Regular les criptomonedes

Alineada amb les tesis de la Comissió Europea que demana més controls, inclosos els fiscals, contra les criptomonedes, Lagarde també va demanar aquest dijous una regulació per a les criptomonedes pels riscos que poden crear al sistema financer. De moment, ha estat contingut l'impacte a la banca d'episodis com la forta caiguda del 75% del preu del "bitcoin" en un any, després del màxim el novembre de 2021, i el col·lapse de la plataforma de negociació FTX, que va arribar a estar valorada en 32.000 milions de dòlars. La Unió Europea ja ha aprovat una iniciativa legislativa que es denomina MiCA (Markets in Crypto-assets).

'La inflació no ha tocat fons'

Respecte a futures pujades del preu dels diners, es pot recordar que la presidenta del Banc Central Europeu va assegurar fa uns dies que la institució pujarà els tipus d'interès tant com sigui necessari per assolir l'estabilitat i arribar a la "fase adequada", després que la inflació a l'octubre s'accelerés al 10,6%, un nivell que la banquera central no considera un sostre per a la pujada dels preus. "No hem acabat amb la inflació i tenim molt a fer", va asseverar Lagarde durant la seva intervenció davant la comissió parlamentària d'Assumptes Econòmics i Monetaris, on va advertir que farà "el necessari" perquè la inflació torni al 2% a mitjà termini, ja que el seu mandat és l'estabilitat de preus.

El mes d'octubre passat, la inflació de la zona euro va assolir un rècord històric del 10,6%, i encara que Lagarde ha reconegut que li agradaria que aquest hagués estat el pic, va afirmar que això el "sorprendria", perquè existeix "massa incertesa", en especial respecte als preus de l'energia i la cistella de la compra. "La inflació disminuirà gràcies a les polítiques monetàries i a la desaparició dels colls d'ampolla però encara no veig els components ni la direcció que em portin a pensar que hem assolit el pic de la inflació o que vagi a disminuir en poc temps", va explicar.