El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous mantenir sense canvis els tipus d'interès, de manera que la taxa de referència per a les seves operacions de refinançament seguirà en el 4,50%, mentre que la taxa de dipòsit romandrà en el 4% i la de facilitat de préstec en el 4,75%.
D'aquesta forma, l'institut emissor deixa els tipus intactes per cinquena reunió consecutiva des que va trepitjar el fre en la seva cita d'octubre, després d'emprendre deu pujades consecutives del preu dels diners, que el van situar en el seu nivell més alt en més de 20 anys.
El BCE ha afirmat que els tipus d'interès "es troben en nivells que estan contribuint de forma significativa al procés de desinflació en curs", si bé ha indicat que les pressions inflacionistes internes són "intenses" i mantenen els preus dels serveis "elevats".
"La inflació ha continuat descendint gràcies a la baixada dels preus dels aliments i dels béns. La majoria dels indicadors de la inflació subjacent estan disminuint, el creixement dels salaris s'està moderant gradualment i les empreses estan absorbint part de l'increment dels costos laborals en els seus beneficis", ha resumit el BCE.
El 'guardià de l'euro' havia elevat els tipus en 450 punts bàsics durant el cicle de pujades que va començar el juliol de 2022, si bé ara els mercats aposten perquè el BCE rebaixi la taxa de referència a l'estiu.
El BCE continuarà aplicant "un enfocament dependent de les dades" per determinar el nivell de restricció i durada apropiats de la política monetària, si bé ha advertit que les decisions s'adoptaran reunió a reunió, "sense comprometre's per endavant amb una senda concreta de tipus".
En qualsevol cas, el Consell de Govern ha avançat també que podria ser "apropiat" reduir l'actual nivell de restricció si les perspectives d'inflació general i subjacent, així com la intensitat de la transmissió de la política monetària, "reforcen en gran manera la seva confiança que la inflació està convergint cap a l'objectiu [del 2%] de forma sostinguda".
Quant als programes de compra d'actius (APP) i el de compres d'emergència davant la pandèmia (PEPP), el BCE ha indicat que el primer continua reduint-se a un ritme "mesurat i predictible", ja que s'ha deixat de reinvertir el principal dels valors que van vencent.
En el cas del segon, l'Eurosistema continuarà reinvertint íntegrament durant el primer semestre de 2024 el principal de l'import adquirit que vagi vencent. Ja en la segona meitat de l'any, es reduirà la cartera del PEPP en 7.500 milions d'euros mensuals de mitjana per posar fi a les reinversions a finals de 2024.
Context macro
La decisió del BCE arriba després que la taxa d'inflació interanual de la zona euro fos el març del 2,4%, dues dècimes per sota de la pujada de preus registrada el mes anterior. En excloure del càlcul l'impacte de l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac, la taxa subjacent es va moderar també dues dècimes, fins al 2,9%.
A més, Eurostat va confirmar que el PIB de l'eurozona va esquivar la recessió després de registrar un estancament en el quart trimestre respecte dels tres mesos anteriors, quan es va contreure un 0,1%.
En el cas de les grans economies de la UE, Alemanya va registrar una contracció del 0,3% en el quart trimestre, després d'estancar-se entre juliol i setembre, mentre França amb prou feines va créixer un 0,1%, després de la paràlisi del tercer trimestre, i Itàlia va mantenir la seva expansió del 0,2%. D'aquesta manera, Espanya, amb una expansió del 0,6% des del 0,4%, va tornar a ser la gran economia amb millor evolució dels VInt-i-set.
El comportament de l'economia de l'eurozona entre octubre i desembre va ser sensiblement pitjor que l'observat als Estats Units, on el PIB va augmentar un 0,8% trimestral, encara que va ser més positiu que l'acompliment del Regne Unit, que va entrar en recessió tècnica després de cedir un 0,3% en l'últim trimestre de 2024 i deixar-se un 0,1% durant el tercer.