El Banc Central Europeu ha reduït els tipus d'interès al 2,5% després de baixar-los un 0,25%, el sisè descens gairebé consecutiu d'un quart de punt des del 12 de juny de 2024, quan l'organisme monetari de la zona euro va iniciar la desescalada des del 4%, màxim històric del BCE que va assolir el 20 de setembre de 2023. Es compleix, així, els pronòstics dels mercats que apostaven per una nova baixada de tipus al març, encara que amb cautela, i retrocedeixen a xifres de fa dos anys, quan el BCE els va col·locar el 8 de febrer en el 2,5%. Però llavors, els tipus escalaven a l'alça: en aquella ocasió, van pujar mig punt, del 2% de desembre fins al 2,5%.

El Consell de Govern ha situat els tipus d'interès aplicables a la facilitat de dipòsit en el 2,5%, després de reduir-los el passat 5 de febrer, al 2,75; els tipus per a les operacions principals de finançament descendeixen el 2,65% des del 2,9% i, finalment, la facilitat marginal de crèdit ha caigut del 3,15% al 2,9%. Segons indica el BCE, la decisió de reduir el tipus d'interès aplicable a la facilitat de dipòsit —tipus d'interès mitjançant el qual el Consell de Govern guia l'orientació de la política monetària— es basa en la seva avaluació actualitzada de les perspectives d'inflació, de la dinàmica de la inflació subjacent i de la intensitat de la transmissió de la política monetària.

La decisió es pren amb un PIB de l'eurozona que va créixer l'any passat un escarit 0,7%, i unes perspectives poc encoratjadores després que el quart trimestre pugés tan sols el 0,1% i unes previsions d'un augment de l'economia de l'euro de l'1% aquest 2025 i l'1,3% el següent. Del costat de la inflació, el Consell de Govern del BCE té a sobre de la taula un 2,4% el febrer, una dècima per sota del mes anterior. No obstant això, malgrat ser molt a prop de l'objectiu del 2%, encara que els experts havien apostat per un descens més gran, de dues dècimes, fins al 2,3%.

Riscos geopolítics

Però les amenaces aranzelàries del nou inquilí de la Casa Blanca, Donald Trump, que s'han materialitzat ja en països com Mèxic, el Canadà i la Xina, tenen en suspens a la Unió Europea, i amb això a l'euro. Els analistes assenyalen que les taxes aranzelàries i les pretensions de la Comissió Europea d'incrementar el de despesa en defensa per trencar la dependència dels Estats Units, podrien frenar la baixada de la inflació. Un entorn que fa pensar que el BCE prendrà el seu temps per emprendre un nou moviment de tipus.

A més de la pujada de febrer de 2023, cal remuntar-se a 2006, per veure els tipus d'interès en el 2,5% que amb la bonança econòmica -i una inflació a l'alça- van arribar a col·locar-se al 3,75%, un màxim que es va polvoritzar el 2023 en el 4%. Però la crisi del subprime, primer, i la financera, després, que va sumir a la zona euro en una profunda depressió, van portar els tipus al 0,00% el 2012. Insuficient, ja que el BCE els va posar en negatiu l'11 de juny de 2014 i no va sortir de la zona roja fins al juliol de 2022, que va tornar al zero per iniciar una escalada provocada per les tensions inflacionistes derivades de la Guerra d'Ucraïna.