El Banc Central Europeu començarà ja aquest any a retallar els tipus d'interès en 75 punts bàsics, segons les estimacions de S&P Global Ràtings. L'agència de qualificació també espera que la inflació de l'eurozona no tornarà al 2% abans de 2025. Al seu torn, ha mantingut estables les seves perspectives econòmiques per a Espanya, publicades recentment, que contemplen que el PIB espanyol creixerà aquest any un 1,8% per accelerar-se lleugerament fins al 2% el 2025 i el 2,1% el 2026.

"Espanya s'ha comportat millor de l'esperat (en comparativa europea de PIB)", ha indicat Leandro de Torres Zabala, director gerent i responsable de l'àrea analítica i de 'ràtings' corporatius de S&P per a Europa, l'Orient Mitjà i l'Àfrica. Aquesta circumstància es deu al protagonisme de sector serveis, molt intensiu en mà d'obra, i al bon comportament dels salaris. Això ha fet que a Espanya els indicadors de confiança siguin "relativament sòlids", excepte en la indústria.

Quant a l'evolució dels preus, S&P preveu que l'IPC mitjà anual a Espanya tancarà aquest any en un 3,1% per moderar-se fins a l'1,9% el 2025 i caure a l'1,8% el 2026. Sobre el mercat de treball, la firma estima que la taxa d'atur se situarà en el 12,1% aquest 2024, i es reduirà lleugerament al 12% el 2025 i a l'11,8% el 2026.

S&P ha indicat que el mercat laboral s'ha mostrat "molt vigorós" i que la reforma laboral ha estat útil per reduir la temporalitat. Igualment, l'agència no augura una futura pujada de l'atur, però Espanya continuarà sent l'economia europea amb la pitjor dada.

Dèficit públic del 3,2% aquest any

D'altra banda, les previsions de S&P de dèficit públic estimen un desfasament en els comptes públics del 3,2% per a aquest any, del 3,3% per al següent, i del 3% el 2026. Així mateix, els nivells de deute públic per a l'exercici en curs assolirà el 106,1% del PIB i disminuirà fins a 2026, tot i que encara estarà per sobre de la barrera psicològica del 100%.

La inflació ja ha afectat a la recaptació tributària, principalment, els impostos indirectes, i la tendència ha estat també relativament bona del costat dels directes, com l'IRPF. El manteniment o no dels ajuts per pal·liar la crisi inflacionista pesarà sobre els nivells de dèficit.

En el cas de les comunitats autònomes de règim comú, és ressenyable el creixement dels seus ingressos per la millora de la liquidació del sistema de finançament previ i pels lliuraments a compte, la qual cosa suposarà una oportunitat per consolidar els seus resultats pressupostaris. Queda pendent l'abast i l'impacte que una condonació de deute a les regions pugui tenir sobre els comptes nacionals.

Millora del ràting amb una reducció "contundent" del deute

S&P ha conclòs que una reducció "contundent" del deute podria derivar en una millora del 'ràting' d'Espanya des dels seus nivells actuals d'A/Estable/A-1. De forma oposada, un increment de la mateixa podria traduir-se en rebaixes. A més, existeixen retards en l'execució dels fons europeus, ja que la falta de personal xocaria amb l'elevada càrrega administrativa per tramitar-los i amb la naturalesa dels projectes a escometre.

L'eurozona mantindrà un creixement reduït i avançarà un 0,8%, amb alces del PIB del 0,5% a Alemanya, del 0,9% a França, i del 0,6% a Itàlia, segons S&P. No obstant això, malgrat les "febles" perspectives, aquestes podrien millorar a partir de la segona part de 2023, en funció del mercat laboral, les expectatives d'inflació i de les condicions financeres.

En aquest context, l'agència de qualificació veu com a escenari central una situació d'"aterratge suau". S&P aprecia signes incipients que els serveis podrien estar perdent dinamisme a nivell europeu, alhora que la indústria estaria "tocant fons", particularment a Alemanya, després d'haver regularitzat els seus inventaris i ajustar la seva producció als nous costos energètics.

A mitjà termini, la situació hauria de millorar, ja que la política monetària hauria de ser neutra i la fiscal una mica menys restrictiva. S&P creu que els fons europeus s'haurien d'accelerar i s'augmentarà el poder adquisitiu de les famílies per la desinflació.

Sobre el cost de la vida, no s'espera que la inflació torni fins a l'objectiu del 2% marcat pel Banc Central Europeu (BCE) abans de 2025. S&P ha avançat que la primera retallada de tipus d'interès es donaria a partir de la meitat d'aquest any en fins a tres baixades que podrien sumar una retallada final de 75 punts bàsics.

Els principals riscos a la baixa seran que les tensions geopolítiques escalin, l'enduriment de les condicions de finançament, que hi hagi una recessió a Europa, que el sector immobiliari es ressenti o que l'economia xinesa es desacceleri. Possibles disrupcions relacionades amb el canvi climàtic i qüestions de ciberseguretat exerciran un paper a tenir en compte.