El Consell de Govern del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit aquest dijous mantenir els tipus d'interès en el 4,50%, malgrat que ha rebaixat les seves previsions d'inflació mitjana per a l'eurozona al 2,3% el 2024 i al 2% el 2025, però segueix pendent de l'evolució dels salaris en la zona euro. La decisió del BCE respon al criteri que els tipus d'interès són en nivells que, mantinguts durant un període prou llarg, contribuiran "de forma substancial" a assolir el seu objectiu d'una inflació a mitjà termini. A més, ha destacat que les seves futures decisions es basaran en la seva valoració de les perspectives d'inflació, la dinàmica de la subjacent -aquella que exclou els preus de l'energia i els aliments frescos per ser més volàtils- i la transmissió de la seva política monetària a l'economia.

"Hi ha una clara caiguda en marxa i estem aconseguint avanços cap al nostre objectiu d'inflació i com a resultat tenim més confiança, però no la suficient i clarament necessitem més evidències, més dades", ha assegurat Lagarde en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern del BCE. En concret, "sabrem molt més al juny", ha assegurat.

Segons la presidenta del BCE, en el consell hi ha unanimitat per esperar a tenir més informació sobre l'evolució dels principals indicadors de l'economia. L'entitat únicament acaba de començar a debatre l'ajustament de la seva actitud restrictiva, ja que el banc central requereix "molta més informació en els mesos vinents per tenir prou confiança", ha dit.

La decisió del BCE arriba després que la taxa d'inflació interanual de la zona euro fos el febrer del 2,6%, dues dècimes per sota de la pujada de preus registrada el mes anterior. En excloure del càlcul l'impacte de l'energia, els aliments, l'alcohol i el tabac, la taxa subjacent es va moderar també dues dècimes, fins al 3,1%. Aquesta lectura va ser la menor des de març de 2022. A més, Eurostat va confirmar que el PIB de l'eurozona va esquivar la recessió després de registrar un estancament en el quart trimestre respecte dels tres mesos anteriors, quan es va contreure un 0,1%.

A més de la inflació, el BCE segueix de prop l'evolució dels salaris i dels beneficis empresarials. "El cost laboral unitari i el benefici unitari són dos elements als quals estarem especialment atents i continuarem estant atents", ha explicat- Lagarde, ja que, mentre les altres variables en general estan disminuint hi ha una que no i és la inflació interna, determinada en gran manera pels serveis, intensius en mà d'obra i, per tant, molt sensibles a l'evolució dels salaris.

En la reunió d'aquest dijous, a Frankfurt, el BCE també ha decidit deixar sense canvis la facilitat de crèdit -la que deixa als bancs a un dia- en el 4,75% i la facilitat de dipòsit -que remunera l'excés de reserves a un dia- en el 4%.

Els tipus d'interès de l'eurozona es troben en el seu nivell més alt des de 2001, després que el BCE els pugés de forma ininterrompuda en deu ocasions des de juliol de 2022 fins al setembre de 2023, amb augments que han oscil·lat entre els 25 i els 75 punts bàsics. Un cicle de pujada del preu dels diners als quals l'organisme va posar fre el passat 26 d'octubre, quan els va mantenir per primera vegada en el 4,5%.