El Banc Central Europeu (BCE) torna a pujar els tipus d'interès. L'organisme liderat per Christine Lagarde compleix el previst i aplica una alça de 25 punts bàsics en les taxes, fins a elevar el preu dels diners al 4%, el nivell més alt des de l'any 2008. Es tracta de la vuitena pujada consecutiva dels interessos en aquest cicle d'enduriment monetari que va començar l'estiu passat.

L'entitat continua amb la seva estratègia restrictiva per estabilitzar els preus, amb l'objectiu de reduir la inflació a l'eurozona al 2%. Les últimes dades de l'IPC de maig reflecteixen la tendència a la baixa, amb l'índex situant-se en el 6,1% el maig, davant el 7% d'abril. No obstant això, la inflació subjacent (la que exclou la volatilitat d'aliments frescos i energia), està sent encara un problema difícil de controlar i un argument més per continuar amb les pujades de tipus.

"La inflació ha disminuït, però es preveu que continuï sent massa alta durant massa temps. El Consell de Govern té la determinació d'assegurar que la inflació torni aviat a situar-se en el seu objectiu del 2% a mitjà termini", ha destacat la institució a través d'un comunicat. El BCE explica que la pujada acordada aquest dijous reflecteix l'avaluació actualitzada sobre les perspectives d'inflació, la dinàmica de la inflació subjacent i la intensitat de la transmissió de la política monetària.

 

Revisa a l'alça la inflació subjacent i a la baixa el creixement

En aquest sentit, assenyala que "els indicadors de les pressions inflacionistes subjacents segueixen en nivells elevats", encara que alguns mostren senyals incipients d'afebliment. Per això, els experts han revisat a l'alça les seves projeccions de la taxa subjacent, especialment per a enguany i el pròxim, "donats els inesperats augments anteriors i les implicacions de la solidesa del mercat de treball per al ritme de desinflació".

D'aquesta manera, els experts del BCE esperen que la inflació subjacent se situï, en mitjana, en el 5,1% en 2023, cinc dècimes més del que es preveu anteriorment. També esperen que se situï en el 3,0% en 2024 i en el 2,3% en 2025. Quant a la inflació general, esperen que enguany se situï en el 5,4% de mitjana, una dècima més de l'estimat anteriorment.

Quant al creixement econòmic, els experts del banc central han rebaixat lleugerament les seves projeccions sobre el PIB de l'eurozona per a enguany i el següent. Ara preveuen que l'economia creixi un 0,9% en 2023, un 1,5% en 2024 i un 1,6% en 2025.

Final a les reinversions

Així mateix, el Consell de Govern del BCE ha confirmat aquest dijous que posarà fi a les reinversions en el marc del programa de compres d'actius (APP) a partir de juliol de 2023. D'aquesta manera, l'entitat explica que la grandària de la cartera del seu programa APP està descendint a un ritme mesurat i predictible, ja que l'Eurosistema no està reinvertint íntegrament el principal dels valors que van vencent.

És per això que preveu que el descens serà, en mitjana, de 15.000 milions d'euros mensuals fins al final de juny de 2023. Pel que fa al PEPP, el programa de compres d'emergència durant la pandèmia, el Consell de Govern preveu reinvertir el principal dels valors adquirits en el marc del programa que vagin vencent almenys fins al final de 2024.

"En tot cas, la futura extinció de la cartera del PEPP es gestionarà de manera que s'evitin interferències amb l'orientació adequada de la política monetària", ha explicat. Així mateix, el Consell de Govern ha assegurat que continuarà actuant amb flexibilitat en la reinversió del principal dels valors de la cartera del PEPP que vagin vencent, amb l'objectiu de contrarestar els riscos per al mecanisme de transmissió de la política monetària relacionats amb la pandèmia.

Al costat de la pujada anunciada avui, el mercat espera un altre augment de 25 punts bàsics en la pròxima reunió que es farà el 27 de juliol. Més enllà de l'estiu, les dades d'inflació i de creixement econòmic marcaran les futures decisions monetàries, encara que experts i inversors veuen possible una pujada més al setembre.

La nova pujada pot afectar el mercat immobiliari, que ja l'euríbor ha assolit en els últims mesos un llindar proper al 4%. En cas de sobrepassar aquest nivell, rècord no assolit des de 2008, el preu de la majoria de les hipoteques a tipus variable patiria un nou augment en la seva quota mensual.