Els membres del consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) van aprovar per unanimitat mantenir els tipus d'interès en el 4,5% i van considerar prematur discutir baixades en la seva reunió de març, malgrat que estaven agafant força els arguments a favor de les retallades.

El BCE va mantenir en la reunió del passat 6 i 7 de març, per quarta vegada consecutiva, els tipus d'interès en el 4,5%, la facilitat de crèdit —la que presta als bancs a un dia— en el 4,75% i la facilitat de dipòsit —que remunera l'excés de reserves a un dia— en el 4%. Segons es recull ara a les actes de la reunió que el BCE ha publicat aquest dijous, aquesta decisió es va prendre per unanimitat després de la proposta de l'economista en cap del BCE, Philip R. Lane.

També hi va haver consens en el fet que era prematur discutir les retallades de tipus malgrat el descens de la inflació i les noves projeccions macroeconòmiques, que van rebaixar la previsió d'aquest indicador al 2,3% el 2024 i al 2% el 2025, la qual cosa permetria a l'organisme assolir el seu objectiu d'estabilitat de preus el proper any.

Les autoritats bancàries van coincidir a assenyalar que, si bé era prudent esperar a rebre més dades i proves, "s'estaven enfortint els arguments a favor de considerar retallades de tipus", amb la data per a la primera baixada "a la vista". Entre aquests arguments van esmentar les últimes projeccions dels experts del BCE, els nous avenços en les perspectives d'inflació, tant normal com a subjacent, la transmissió de la política monetària, menys errors en les projeccions i millors avaluacions de riscos.

Dades limitades a l'abril

En la seva màxima de continuar depenent de les dades, el consell de govern va considerar que comptaria amb molta més informació en la seva pròxima reunió de juny, en especial, en l'àmbit de la dinàmica salarial. En canvi, les dades disponibles a temps per a la reunió d'abril serien molt més limitades, "la qual cosa faria més difícil tenir prou confiança en la sostenibilitat del procés de desinflació aleshores".

Una idea que va transmetre la presidenta de l'organisme, Christine Lagarde, en la roda de premsa posterior a la reunió, quan va assegurar que sabrien "una mica més a l'abril", però "molt més al juny".

Els membres del BCE, a més, van argumentar que quedaven dubtes sobre la sostenibilitat d'aquest procés, en particular en els serveis i en la inflació interna, a causa de les perspectives incertes per al creixement dels salaris, la productivitat i els marges de benefici.

Per això, "era necessari que les noves dades confirmessin que les importants hipòtesis i prediccions sobre aquests indicadors contingudes en les projeccions de març es complirien".

Un procés "accidentat i fràgil"

Els membres del BCE creien que el procés desinflacionista continuava sent "accidentat i fràgil", per la qual cosa el retorn al seu objectiu del 2% "encara depenia d'una política monetària prou restrictiva" malgrat la recent disminució dels preus.

De fet, la taxa d'inflació interanual a l'eurozona es va reduir dues dècimes el març, fins al 2,4%, segons l'estimació preliminar publicada dimecres passat per Eurostat, mentre que la subjacent —aquella que no té en compte els preus de l'energia i els aliments frescos— es va reduir en tres dècimes, fins al 2,9%.

Amb aquestes xifres, la inflació ha encadenat tres mesos de descensos consecutius després d'un repunt el desembre passat i la inflació subjacent manté el seu camí descendent. En el cas de l'economia, les autoritats bancàries van coincidir que continuava sent "feble", amb un creixement a curt termini menor de l'esperat i que continuaria sent fràgil "durant dos trimestres més", la qual cosa implicaria "sis trimestres d'estancament econòmic".

En aquest sentit, les noves projeccions apuntaven a un creixement del 0,6% el 2024, davant el 0,8% anterior, encara que l'activitat es recuperaria als següents exercicis, amb un avenç de l'1,5% el 2025 i de l'1,6% el 2026.