A Espanya, gairebé un 50% de les famílies de lloguer està en risc de pobresa, una taxa molt superior a la mitjana europea on se situa lleugerament per sobre del 30%. Es tracta del país amb el percentatge més elevat de la Unió Europea, segons les dades publicades aquest dimecres pel Banc d'Espanya a l'Informe Anual de 2022. La raó? Expliquen, una oferta reduïda i uns preus de lloguer molt elevats.

El supervisor, de fet, observa vulnerabilitats del mercat de l'habitatge en general, tant en el lloguer com en la compra. Però crida l'atenció sobre el del lloguer pels preus, que s'han disparat des de 2014. "Uns preus del lloguer elevats, en comparació amb les rendes del treball (salaris), augmenten la proporció de població en risc d'exclusió social i de llars amb capacitat de despesa restringida en altres béns i serveis".

Així, un 48,9% de les llars espanyoles que resideixen en habitatges de lloguer es troben en risc de pobresa o d'exclusió social, el percentatge més elevat de la Unió Europea. A més, gairebé el 41% de les famílies dedica més del 40% de la seva renda disponible a l'habitatge davant un 21,2% en la mitjana de la UE, amb especial incidència en les famílies amb menor renda, destaca el supervisor.

El mercat del lloguer a Espanya ha experimentat un creixement molt significatiu durant els últims anys i el resultat d'aquest creixement es reflecteix en un augment d'unes 800.000 llars i 2 milions de persones addicionals residint en un habitatge de lloguer entre 2011 i 2021. Això ha fet que actualment hi hagi un 4,2% més de persones vivint de lloguer, el 24,2% del total.

Aquesta ràtio es troba encara per sota de la UE (un 30,1%) i l'àrea de l'euro (un 34,2%) perquè a Espanya és més comú tenir un habitatge en propietat en comparació amb altres països, però la falta de recursos està fent que cada vegada hi hagi menys propietaris i més llogats.

Un mercat vulnerable

El Banc d'Espanya aprecia "una especial vulnerabilitat" en les condicions d'accés a l'habitatge al nostre país, perquè aquestes condicions s'han endurit en els últims anys, tant en la compra com en el lloguer. El supervisor destaca que s'ha reduït el nombre de persones o famílies que tenen un habitatge en propietat, sobretot entre els joves, de manera que l'increment de la demanda de lloguer s'ha concentrat en aquest col·lectiu, a les llars de menor renda i en determinades àrees geogràfiques.

Aquesta situació està molt relacionada amb la situació del mercat laboral i els criteris de concessió de crèdit hipotecari. L'insuficient creixement de l'oferta per absorbir el fort increment de la demanda explicaria la forta pujada dels preus del lloguer des de 2014. El mercat laboral, de fet, ha contribuït a un augment en la desigualtat de la riquesa al nostre país.

Els preus del lloguer són per sobre dels salaris, la qual cosa ha augmentat la proporció de població en risc d'exclusió social i de llars amb capacitat de despesa restringida en altres béns i serveis. A més, l'oferta d'habitatge és escassa i no pot absorbir el fort increment de la demanda, la qual cosa explicaria, en bona part, l'elevat creixement dels preus del lloguer.

Davant això, recorda el BdE, el Govern espanyol ha aprovat la llei pel dret a l'habitatge, que posa l'èmfasi en el necessari increment de l'oferta d'habitatge de lloguer i estableix algunes mesures que actuen sobre els preus. Entre aquestes mesures s'inclouen límits a l'hora d'actualitzar la renda que paga un llogater que és de lloguer i també la possibilitat de limitar els preus del lloguer en zones tensades per preus.

Però "els estudis econòmics mostren que els controls de preus poden generar efectes adversos sobre l'oferta de lloguer, tant en quantitat com en qualitat, de manera que, en darrer terme, lluny d'aconseguir un abaratiment dels habitatges arrendats, s'acabi donant lloc a més nivells de preus", adverteix el BdE.

En aquest context, el supervisor creu que serà fonamental que el Govern espanyol avaluï "amb rigor" la capacitat d'aquesta nova norma per assolir de forma efectiva els seus objectius. En particular, "resulta necessari fer atenció als senyals d'aparició dels efectes adversos esmentats, de manera que s'adapti la normativa per evitar la seva materialització".

Fonts del Banc d'Espanya valoren positivament la mesura del Govern, atès que el problema d'accés de l'habitatge al nostre país "és seriós i estructural". Però creuen que cal abordar-lo en múltiples dimensions, perquè té a veure amb el creixement econòmic, la productivitat i els salaris.

"No podem intentar resoldre aquest problema estructural amb una única política. La nova llei d'habitatge és positiva, però sola no serà suficient", conclouen.