S'acosten mesos difícils. El Banc d'Espanya ja ha advertit al seu últim informe sobre l'economia espanyola que el PIB creixerà menys de l'esperat el 2024 i 2025. També que els preus seguiran alts durant més temps, fins i tot més que ara. El supervisor no s'atreveix a descartar "per complet" que l'escenari inflacionista s'hagi acabat en dos anys, i per aquesta raó entén que el Banc Central Europeu "podria requerir una actuació més contundent de la política monetària". És a dir, les pujades de tipus -que ja han portat el preu dels diners al 4,5%- podrien no haver acabat i es pot donar un enduriment "addicional" de les condicions financeres dels bancs.
I tot això pot traduir-se en un debilitament més gran de la despesa dels agents privats, és a dir, de les llars. Per aquesta raó, la institució que dirigeix Pablo Hernández de Cos reconeix a l'informe les "incertesa" que existeixen sobre l'activitat i els preus en l'àmbit domèstic. I fins i tot es qüestiona si les famílies i els particulars podran sobreviure amb els seus estalvis per poder mantenir el seu ritme de vida actual, o si, al contrari, hauran de demanar diners deixats al banc. Una tendència que sembla haver-se estès aquest any, ja que el crèdit al consum va assolir el seu màxim des de 2009 el mes de juliol passat.
"Subsisteixen dubtes sobre la capacitat de l'estalvi acumulat per les llars durant la pandèmia per donar suport al consum privat en els pròxims trimestres". Al mateix informe, es recorda que, si bé és cert que s'ha produït una frenada en la concessió d'hipoteques per la pujada de tipus, no ha ocorregut el mateix amb els crèdits destinats al consum, que han mostrat "un cert vigor recentment". El mateix Banc d'Espanya creu que "això podria suposar un indici de les creixents dificultats a què alguns grups de llars s'estarien enfrontant per dur a terme les seves decisions de compra de béns i serveis amb càrrec a les seves rendes corrents i al seu estalvi acumulat".
Del rècord d'estalvi al rècord de crèdit en només tres anys
El 2020, el confinament va impedir que els espanyols gastessin com en anys anteriors, el que va elevar la taxa d'estalvi a un inèdit 17,6%. La xifra, rècord, mai no vesteixi, va descendir ja el 2021 al 13,8% i el passat 2022 fins al 7,2% de la renda disponible (la xifra més baixa des de 2018). Els experts i economistes han afirmat que moltes famílies van aprofitar per amortitzar la hipoteca i altres préstecs davant de l'expectativa de pujada de tipus, i això hauria fet caure l'estalvi, igual com la inflació, que ha encarit el cost de la vida.
Però la por d'una frenada econòmica disparava de nou l'estalvi de les llars en el primer trimestre d'aquest any 2023 (últim període del qual hi ha dades disponibles) fins a l'11,8%. Tanmateix, el Banc d'Espanya qüestiona ara si aquests estalvis es podran mantenir i si seran suficients perquè les famílies puguin continuar mantenint el seu ritme de vida. O si al contrari, hauran de demanar un crèdit al banc.
I és que, encara que sembli contradictori, el crèdit al consum està ara en nivells rècord. De gener a juliol, les entitats financeres han concedit més de 18.000 milions d'euros en crèdits al consum, un 8% més que l'any passat. Només al juliol es va assolir la xifra més alta des de 2009. En el mateix temps, la contractació en hipoteques ha caigut més d'un 20% i això que els primers préstecs tenen uns interessos molt més elevats que els segons.
L'interès mitjà dels crèdits al consum assoleix aquest any el 13,17% TAE enfront del 3,9% de les hipoteques, segons les dades aportades per l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin), des d'on posen en relleu que, gairebé la meitat dels crèdits que se sol·liciten aquest any són "en bona part, per trampejar el temporal". Principalment, per obtenir liquiditat i refinançar els deutes, aquests copen el 43%. Un altre 15% va destinat a la compra un vehicle, gairebé un 10% per a les reformes de la llar i un altre 10% més per als viatges i les vacances.
Els espanyols no han volgut reduir la seva despesa en vacances aquest estiu, renunciar a comprar-se un cotxe o un nou mòbil, per la qual cosa molts d'ells han optat per demanar un crèdit al consum. Per aquesta raó, el Banc d'Espanya es pregunta si aquest ritme de despesa es podrà mantenir en un entorn d'elevada inflació i préstecs més cars.