Les persones discapacitades són un col·lectiu vulnerable al qual se li ha de facilitar la integració social per evitar que es vegi exclòs. Amb aquest objectiu, es preveuen una sèrie de beneficis fiscals sobre l'IRPF i la Declaració de la Renda.

Per a les persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, es preveu una reducció de 3.000 euros a la base imposable, que arriba als 7.550 euros si acredita qualsevol d'aquests requisits:

• Necessita ajuda de terceres persones o pateix mobilitat reduïda

• Té un grau de discapacitat igual o superior al 65%

També es contemplen deduccions per a obres als seus habitatges per facilitar l'accessibilitat. Per aquest concepte, es pot desgravar fins a un màxim de 12.080 euros. També es preveuen subvencions a les comunitats de veïns per eliminar barreres arquitectòniques i fer més accessible l'edifici.

Els beneficis fiscals inclouen la compra de vehicles adaptats destinats a l'ús personal. Fins i tot se'ls pot eximir del pagament de l'impost de matriculació.

Les persones amb la parella, fills, pares o avis a càrrec que presentin discapacitat també es poden acollir a deduccions. L'import arriba fins als 1.200 euros anuals (100 de mensuals) per cada descendent amb discapacitat. Si hi ha més d'una persona a la seva cura amb dret a la deducció, aquesta es dividirà entre ells tret que s'hi renunciï.

L'Agència Tributària ha llançat una iniciativa per ajudar a les persones grans o amb discapacitat (del 33% o més), així com als qui les tenen a càrrec seu. Es tracta d'un avantatge fiscal que s'aplicarà a partir d'aquest any en la declaració de l'Impost a la Renda de les Persones Físiques (IRPF) corresponent a 2024. L'objectiu és ajudar a mitigar les despeses associades a la cura d'aquestes persones.

Més dones que homes

Segons les dades de l'Enquesta de Discapacitat 2020 elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), dels 4,38 milions de persones que declaren tenir alguna discapacitat, el 58,6% són dones. Les taxes de discapacitat per edats són lleugerament superiors en els homes fins als 34 anys, edat a partir de la qual s'inverteix la situació, creixent aquesta diferència a mesura que augmenta l'edat.

Les dones presenten una taxa de discapacitat per 1.000 habitants (112,1) significativament més alta que els homes (81,2). Al 79,5% de les llars no hi ha cap persona amb discapacitat, en el 17,9% hi ha una persona, en el 2,5% hi ha dues persones i en el 0,2%, tres o més persones.

El perfil del treballador que presta cures personals a persones amb discapacitat és el d'una dona d'entre 45 i 64 anys, que resideix a la mateixa llar que la persona que cuida, segons recull l'INE. Des de les associacions de mares cuidadores s'ha reclamat cobrar el salari mínim interprofessional, així com tenir dret a l'atur i a la jubilació anticipada.