La pensió d'incapacitat permanent és una prestació econòmica que tracta de cobrir la pèrdua d'ingressos que pateix un treballador quan per malaltia o accident veu reduïda o anul·lada la seva capacitat laboral. Les pensions d'incapacitat permanent passen a denominar-se pensions de jubilació, quan els seus beneficiaris compleixen 65 anys. Però què passa si el beneficiari mor abans d'arribar a aquesta edat? Simplement, la pensió s'extingeix. No obstant això, els familiars directes tenen dret a rebre altres prestacions derivades de la mort.

Les pensions d'incapacitat permanent poden ser de diversos graus, segons estableix el règim de la Seguretat Social. Aquestes són les persones incloses en qualsevol règim de la Seguretat Social que reuneixin els requisits exigits per a cada grau d'incapacitat:

  • Parcial per a la professió habitual: Ocasiona al treballador una disminució no inferior al 33% en el rendiment per a l'esmentada professió.
  • Total per a la professió habitual: Inhabilita el treballador per a la seva professió habitual, però pot dedicar-se a una altra de diferent.
  • Absoluta per a qualsevol feina: Inhabilita el treballador per a tota professió o ofici.
  • Gran invalidesa: Quan el treballador incapacitat permanent necessita l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida.

Quan la incapacitat és permanent total, el beneficiari té dret a una indemnització equivalent a 40 mensualitats de la base reguladora. En cas d'incapacitat permanent absoluta, correspon una pensió vitalícia del 100 per cent de la base reguladora. Si ens trobem davant d'una gran invalidesa, al treballador li correspon la pensió vitalícia incrementada amb un complement, per remunerar la persona encarregada d'atendre l'afectat.

Depenent del grau d'incapacitat, s'exigeixen uns requisits generals i de cotització. Si la incapacitat deriva d'accident, sigui o no de treball o de malaltia professional, no s'exigeixen cotitzacions prèvies. Es tracta de la incapacitat permanent parcial o total, la permanent absoluta o la de gran invalidesa. En cada cas, la Seguretat Social estableix uns requisits.

Vistes les característiques de la pensió d'incapacitat permanent, vegin-se que drets tenen els descendents en cas de mort del beneficiari. Els familiars directes, com a cònjuge, fills o altres dependents, poden tenir dret a diverses prestacions després de la mort del pensionista d'incapacitat permanent.

Qui pot percebre una ajuda social?

En el cas del cònjuge o parella de fet de la persona morta, si se certifica existència d'un matrimoni o una relació de parella estable i registrada en els termes de la llei, es pot accedir a la pensió de viduïtat. Aquesta pensió equival generalment al 52% de la base reguladora que es va aplicar per calcular la pensió d'incapacitat permanent del mort, encara que pot augmentar en casos específics, com quan el beneficiari té càrregues familiars.

Si en la data de la mort, el beneficiari té fills menors de 21 anys, o grans d'aquesta edat, si estan incapacitats o cursant estudis fins a un límit d'edat que pot estendre's als 25 anys, poden tenir dret a una pensió d'orfandat. Aquesta pensió sol ser del 20% de la base reguladora i es pot acumular si hi ha més d'un fill beneficiari.

Altres familiars que puguin demostrar que vivien amb el mort i depenien econòmicament d'ell, també tindran dret a una prestació social de la Seguretat Social, però les seves característiques i quantia dependran del nivell de dependència que s'acrediti.

El certificat de defunció, el llibre de família, i altres documents que acreditin la relació familiar i la situació econòmica dels sol·licitants són els documents necessaris perquè els familiars o descendents demanin les prestacions socials que els corresponguin. El termini per presentar la sol·licitud d'aquestes prestacions és de tres mesos des de la data de la mort del beneficiari de la pensió d'incapacitat permanent. Tanmateix, si la sol·licitud es presenta fora d'aquest termini, no es perd el dret a la prestació, encara que es percebran els efectes econòmics des de la data de sol·licitud i no des de la mort.