Durant el present 2023 (amb dades fins a l'octubre), han cobrat del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) 896.600 aturats el subsidi d'atur cada mes, segons dades del Ministeri de Treball. Amb la reforma d'aquest tipus de prestació aprovada aquest dimarts pel Consell de Ministres augmentaran un 45% (uns 400.000 aturats més) en incloure's nous col·lectius amb dret a la prestació assistencial, segons estimacions del Ministeri de Treball que dirigeix la vicepresidenta segona i líder de Sumar, Yolanda Díaz. Una prestació que té un cost anual per al SEPE de 7.600 milions d'euros.
Dels 400.000 futurs beneficiaris, el principal col·lectiu el componen els treballadors eventuals agraris, que actualment només està vigent en les comunitats autònomes d'Extremadura i Andalusia. A partir de l'entrada en vigor de la nova norma -amb caràcter imminent en tractar-se d'un Reial Decret llei que permet que la reforma s'aprovi abans d'acabar l'any per complir amb Brussel·les-, els jornalers del camp de la resta d'Espanya es podran acollir al subsidi agrari, la qual cosa suposen unes 250.000 persones que s'afegiran als 82.203 beneficiaris mensuals a Andalusia i Extremadura. Es tracta d'un compromís adquirit el 2011 (amb José Luis Rodríguez Zapatero, del PSOE, en el govern espanyol) en l'acord de diàleg social per a la integració del REASS en el Règim General, que es mantenia incomplet fins ara.
El segon col·lectiu és el d'aturats menors de 45 anys que hagin esgotat la prestació contributiva màxima, encara que no tinguin càrregues familiars, que poden ser unes altres 150.000 persones al mes, segons Treball. Es trenca, així, el que Díaz ha considerat una discriminació, ja que actualment tenen de dret els menors de 45 anys que, havent esgotat l'atur contributiu, tinguin càrregues familiars.
L'equip de Treball ja havia anunciat que s'ampliaria a aquests dos col·lectius el dret al subsidi d'atur. No obstant això, segons es va conèixer ahir, se sumen uns altres dos col·lectius, encara que de menor volum: d'una banda, aquelles persones amb llocs de treball transfronterers que treballen en Ceuta i Melilla i, per un altre, es millora l'accés i s'amplia la cobertura per a aturats que no acrediten prou cotitzacions per accedir a prestacions contributives, fins i tot sense càrregues familiars. Tots ells tindran dret a una més prestació que l'actual de 480 euros al mes per a 2023, encara que lligat a l'IPREM i, per tant, amb actualitzacions anuals.
Més beneficiaris
Encara que el subsidi podria obrir-se a més beneficiaris. Els sindicats CCOO i UGT van valorar en un comunicat conjunt la reforma com a positiva, encara que es guarden la seva opinió fins a conèixer la lletra petita que apareixerà al Butlletí Oficial de l'Estat. I recorden que aquest text no s'ha sotmès al diàleg social, ja que aclareixen que en l'única reunió mantinguda amb el Ministeri de Treball es va presentar exclusivament la norma que pretenia aprovar l'equip de Díaz i no, la que finalment s'ha pactat amb el Ministeri d'Economia i s'ha sotmès al Consell de Ministres. Es pot recordar que el govern espanyol tenia pressa per aprovar la norma abans que finalitzi el 2023, ja que està inclosa en el Pla de Recuperació i Resiliència.
En aquest sentit, malgrat considerar que la línia és positiva, els sindicats entenen que és insuficient, i reclamen algunes reformes que inclouen nous col·lectius. Així, les organitzacions sindicals estimen insuficient l'ampliació de l'accés als subsidis d'atur a un major nombre de persones amb menys de 45 anys, "si és que es manté la limitació els qui hagin esgotat una prestació contributiva de 360 dies, la qual cosa exigeix tres anys de cotització que pot resultar excessiu en molts casos," apunten els sindicats.
Els preocupa, igualment, la situació d'alguna cosa més de 120.000 beneficiaris que cada any es veien protegits per algun dels subsidis d'atur que "ara semblen voler remetre's a l'Ingrés Mínim Vital (IMV) sense que comptin amb una norma pont". En aquest sentit, sol·liciten que se'ls garanteixi la continuïtat de la protecció social i que no quedin excloses del nou sistema o dels mecanismes d'inserció laboral vinculats a la protecció per atur.
En concret, els sindicats fan referència a diversos col·lectius que avui cobren el subsidi, com els 97.874 beneficiaris mensuals de la Renda Activa d'Inserció (RAI), els que cobren el subsidi especial per atur (13.868), els emigrants espanyols retornats, les persones a les quals es revisa una incapacitat permanent i tornen a estar disponibles per a l'ocupació, però ja no mantenen la reserva de lloc de treball en les seves empreses (4-540) o les persones alliberades de presó (7.200).
Temps parcial
Cas a part, són aquells treballadors que haguessin cotitzat per contractes a temps parcial, la prestació dels quals queda reduïda, actualment, per sota dels 480 euros. Els sindicats han reclamat durant temps que s'elimini aquesta percepció parcial, situació que afecta els subsidis més feminitzats i que, "sense un cost excessiu, permetria acabar aquesta injusta situació de discriminació que avui afecta un número comprès entre 70.000 i 80.000 persones", apunten els sindicats.
En l'actualitat, el perfil més nombrós del perceptor de la prestació del subsidi d'atur és el d'un treballador major de 52 anys que han esgotat la seva prestació contributiva, amb una mitjana mensual de 433.400 beneficiaris al mes; seguit pels menors d'aquesta edat que han esgotat la seva prestació contributiva, amb 137.600, i els que no han cotitzat prou mesos per tenir dret a una prestació contributiva, amb 120.554. Tots aquests col·lectius, juntament amb les persones que han sortit de presó i els del subsidi extraordinari, cobren la modalitat de subsidi d'atur.
Les altres modalitats actuals de prestació no contributiva són el subsidi agrari, que actualment en cobren 82.200, però que després de la reforma es col·locaran en 330.000 beneficiaris, la segona més nombrosa després dels majors de 53 anys i els treballadors acollits a la Renda d'Inserció Agrària. Queden fora els perceptors de Renda Agrària que, encara que abona el SEPE, no serien dins de la categoria de prestació assistencial, amb uns altres 74.300 beneficiaris.