Bernat Elias anima a perdre els “complexos” sobre l’idioma de les produccions audiovisuals. Responsable global de producció de Mediapro Studio i productor executiu d’El 47, guardonada amb diversos premis Gaudí, inclòs el de la millor pel·lícula, defensa que “no s'havia de doblar, la versió original és la versió original, se subtitula i no passa res, la gent cada cop hi està més acostumada”. I l’èxit d’audiència a tot l’Estat li dona la raó.


Elias va acudir al primer FOCUS ON – ‘Del plató al món: el futur de l’audiovisual a Catalunya’– amb un company d’excepció, l’estatueta del Gaudí a la millor pel·lícula, que el va acompanyar durant el debat moderat per Jofre Llombart, director de negoci audiovisual del Grup Les Notícies de Catalunya, en el qual també hi van participar Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya i director general del grup Lavinia; Tinet Rubira, director general de Gestmusic Endemol Shine Group; i Jaume Ripoll, cofundador i cap de continguts i desenvolupament de Filmin. Entre altres qüestions, van parlar de la salut de la indústria audiovisual, de l’idioma, el talent o de l’aplicació de la intel·ligència artificial.

Sobre l’idioma, Elias va recalcar que “la gent s'ha acostumat a veure pel·lícules coreanes i daneses i veure-les en versió original i subtitulada. S’han de perdre els complexos sobre l’idioma, els projectes han de ser de qualitat, creatius, amb històries que arribin, que poden ser locals però que poden viatjar internacionalment. Un senyor d’Ohio pot simpatitzar amb una història que passa a Torre Baró”, va dir en referència a la trama d’El 47.

Com a exemple, va explicar que l’actriu Clara Segura [Premi Gaudí a la millor actriu secundària per El 47 i protagonista de la sèrie Nit i dia] es va trobar fa pocs dies amb una senyora colombiana que la va aturar a Madrid per dir-li estava veient Nit i dia, una sèrie emesa per TV3 fa vuit anys, i que li estava servint per aprendre català. “La ficció viatja, viatja bé i és un llegat que perdura. No és una cosa efímera”, va comentar sobre aquesta anècdota.

Sobre la salut del sector audiovisual català, va indicar que “té bona salut” com ho demostren els recents premis Gaudí i el fet que, entre les cinc pel·lícules nominades pels Goya, hi ha tres produccions catalanes: “Alguna cosa estem fent bé, encara que segur que podem millorar molt”.

Sobre la retenció de talent, va advertir que, "si no generem producció aquí, aquest talent marxarà perquè realment està reclamat. És així. Hi ha gent que treballa en grans produccions de Hollywood perquè aquí no troba feina i se'n va, es busca la vida”. Els professionals catalans són de primer nivell perquè “quan vénen produccions estrangeres a rodar aquí, és que al·lucinen: treballen amb la mateixa qualitat creativa i professionalitat”.

Va afegir que “tothom busca el seu mercat: el País Basc, Canàries, València, Navarra... això a Espanya, però és que al resta d'Europa i del món també passa: cada regió busca com atraure talent. Per tant, hem de buscar quines són les eines tecnològiques o de creativitat per retenir tot el talent i produir des d'aquí”.

Sobre el negoci audiovisual, va dir que “a Anglaterra o als Estats Units fa molts anys que ho veuen” mentre que aquí “sembla que comencen a veure que això és una indústria sòlida, que dona feina a molta gent i que té un pol d'activitat tecnològica superimportant”.

I va posar xifres econòmiques, referint-se a un estudi recent: “Per cada euro que es va invertir en fer projectes vinculats a un incentiu fiscal, tenia un retorn de 9 euros, dels quals 2,2 era retorn directe".

En un altre moment del debat, va indicar que “cal estar atent als incentius fiscals” perquè es roda mirant “on es poden treure diners” tant a nivell local com internacional”.

També es va referir als formats o “finestres” dels productes audiovisuals, en assenyalar que “és veritat que pots mirar un producte visual amb un mòbil, però també amb una plataforma o al Phenomena [cinema del carrer Nàpols de Barcelona] amb 70 mil·límetres. Són experiències diferents, no competeixen entre elles. Jo crec que cada una té el seu espai”.

I sobre la intel·ligència artificial, va recordar que Mediapro té un departament propi que dona servei a totes les àrees, però que “la qüestió és adaptar-se i adaptar-se ràpid. La tecnologia va tan ràpida que t’has d’estar formant contínuament. A la pregunta de si elimina llocs de treball, va dir que “No, el que fa és millorar els processos [...] No substitueix llocs de treball, és una eina que ajuda. Aquesta és la gràcia”.

Els participants del debat també es van referir a la pel·lícula The Brutalist, candidata als Òscar, protagonitzada per Adrien Brody, que interpreta un emigrant hongarès que arriba als Estats Units en la Segona Guerra Mundial. El fet polèmic, com s’ha publicat en els mitjans, és que es va utilitzar intel·ligència artificial per millorar l'accent hongarès de Brody. Sobre això, Elias va advertir que “la intel·ligència artificial és molt fina i cal anar amb molt amb compte. S'ha de ser responsable”.