El president dels Estats Units, Joe Biden, va apressar aquest dissabte els líders del G20 a expandir la capacitat de préstecs del Banc Mundial (BM) amb l'objectiu d'oferir a les economies en desenvolupament una alternativa als préstecs de la Xina. Biden va pronunciar la seva petició en la segona sessió de la cimera del G20, que se celebra aquest cap de setmana a Nova Delhi, va informar la Casa Blanca en un comunicat. En aquesta sessió titulada "Una Família" i que es va desenvolupar a porta tancada, Biden va instar al Grup dels Vint a convertir el Banc Mundial en una institució "més sòlida, capaç de proporcionar recursos a l'escala i velocitat necessàries per abordar desafiaments globals i atendre les necessitats urgents dels països més pobres".
Segons la Casa Blanca, la proposta de Biden busca demostrar l'anomenat "Sud Global" que el G20 és capaç de proposar solucions als problemes que afronta. A més de promoure una reforma del BM, Biden també vol modernitzar el Fons Monetari Internacional (FMI) perquè pugui respondre millor a les necessitats dels països emergents. La proposta dels EUA sorgeix en un moment en què la Xina, a través d'acords bilaterals, s'ha convertit en el principal creditor de nombrosos països emergents, alguns de sumits en greus crisis econòmiques degut, en part, a la falta de voluntat de Pequín per reestructurar els deutes contrets, informa Efe.
Reformes en l'FMI
Per tornar a convertir el BM i l'FMI en els principals creditors del "Sud Global", Washington vol que aquests organismes de crèdit siguin capaços d'oferir més préstecs i que els països del G20 es comprometin a augmentar en 200.000 milions de dòlars la seva capacitat de finançament durant la pròxima dècada. Els Estats Units creuen que està en una bona posició per aconseguir aquestes reformes perquè és l'accionista més gran del BM i l'FMI. A més, va aconseguir aquest any que va sortir elegit com a president del Banc Mundial l'indionord-americà Ajay Banga, que té per objectiu combatre la pobresa i el canvi climàtic.
En qualsevol cas, la Casa Blanca ha emfatitzat que aquestes reformes no es dirigeixen contra la Xina, però sí que ha reconegut que busca oferir alternatives als seus "coercitius" préstecs a través de la Ruta de la Seda de la Xina. Fa exactament deu anys, el president xinès, Xi Jinping, va llançar aquesta iniciativa, el llegat de la qual ja inclou projectes d'infraestructura multimilionaris, préstecs a països en desenvolupament i l'expansió del poder geopolític i econòmic de la Xina pels cinc continents.