La Unió Europea acaba d'anunciar mesures per limitar els microplàstics afegits intencionadament als productes. Així doncs, la purpurina gratuïta ha desaparegut de les prestatgeries, igual que els cosmètics que contenen microperles de plàstic (tractaments exfoliants), es troben entre els primers productes afectats per la recent adopció a Brussel·les de mesures que limiten els microplàstics afegits intencionadament als productes. D'altra banda, el 25 de setembre, la Comissió Europea va adoptar noves normes que evitaran l'alliberament al medi ambient d'uns mig milió de tones de microplàstics d'acord amb el reglament de la UE sobre productes químics (REACH). En el marc del pla d'acció "contaminació zero", la institució s'ha fixat l'objectiu de reduir la contaminació per microplàstics en un 30% l'any 2030.
La persecució del cautxú
Un dels objectius que ha saltat totes les alarmes en les darreres hores és la desaparició dels camps de gespa artificial. Però darrere del titular, s'amaguen apreciacions molt importants que condicionen a quin sector de la producció pot tenir un impacte econòmic en positiu o negatiu. El lloc web de la Comissió Europea cita com a exemple els materials de farciment granulars utilitzats en superfícies esportives artificials (com la gespa sintètica) que són "la principal font d'alliberament al medi ambient de microplàstics afegits intencionadament". A més de cosmètics i purpurina, també trobem detergents, suavitzants, fertilitzants, fitosanitaris, joguines i fins i tot medicaments i aparells mèdics. Això no obstant, es preveuen períodes de transició per permetre que les parts afectades s'adaptin a les noves normes, així com exempcions per als productes utilitzats en llocs industrials o que no alliberen microplàstics durant l'ús. "Però els seus fabricants hauran de proporcionar instruccions sobre com utilitzar i eliminar el producte per evitar emissions de microplàstics", subratlla l'executiu europeu.
La FIFA ja ha homologat el blat de moro
A partir d'aquí, el futur que afronten els camps és una transformació, però la gespa artificial continuarà existint. El que es persegueix és substituir els microplàstics, és a dir, el cautxú com a matèria primera per un producte natural com el blat de moro, el pinyol d'oliva o el suro. Aquests tres materials ja estan homologats per la FIFA i un bé millor que l'altre en funció de la construcció del camp i la seva ubicació. En una zona com el Mediterrani o on es preveuen tempestes sobtades fortes, el blat de moro és millor perquè el suro flota molt. I el pinyol d'oliva encara no és el més lloat perquè aporta massa duresa als camps i afecta les articulacions dels jugadors que reben impactes superiors a la seva musculatura. De fet, a casa nostra ja trobem exemples com el camp de rugbi de Sant Cugat, la Guinardera, i un altre al municipi de Calvià, Mallorca.
Eudald Morera, director de ROYALVERD, subratlla per ON ECONOMIA: "A Alemanya han estat pioners, nosaltres som partidaris de la gespa natural en primera instància. De fet, ja existeixen gespes naturals de baix consum que poden ser millors que les artificials. Però si entrem en aquest terreny, les alternatives amb productes naturals ja existeixen. És una evolució que tots desitgem i també és una necessitat per a la nostra societat. Ara bé, s'ha de fer un canvi tenint en compte que la canalla pugui seguir disposant d'un lloc on jugar i garantir una transició adequada. A França o els Països Baixos han començat a treballar abans que nosaltres i disposen de més terrenys esportius, hem de fer el mateix".
"El preu pot pujar entre un 5-10%"
En el sector de la indústria dedicada a la gespa, tant natural com artificial, no preveuen un impacte en negatiu del negoci. "Òbviament, hi haurà increments en el preu final, potser entre un 5-10%, però és difícil establir uns preus finals, ja que en l'increment també has de tenir en compte els engranatges, el perímetre del camp, la tipologia de rec, entre d'altres", subratlla Eudald Morera. A més, posterior a la seva instal·lació, el funcionament i manteniment d'aquests camps amb productes artificials d'origen natural són exactament els mateixos que el de cautxú. A més, des del sector, també recorden que la transformació es porta a terme en altres aspectes del camp com la substitució de llums de sodi per leds que "ja ningú qüestiona i també ha suposat disminuir l'impacte lumínic", conclou Morera.
A tall d'exemple, ROYALVERD disposa de sistemes de gespa artificial homologats segons norma EN 15343-1 i segons programa de qualitat FIFA QUALITY PRO els quals ja no incorporen microplàstics com a reblerts granulars. Aquests sistemes estan constituïts per bases elàstiques que aporten l’amortiguació necessària al sistema així com de fibres de gespa artificial d’alta qualitat i reblerts granulars orgànics 100% biodegradables.
Ull amb els pneumàtics
Així doncs, quin sector se'n veurà més perjudicat? Sense cap mena de dubte, les empreses que es dediquen a reciclar els pneumàtics, tot un engranatge industrial molt fort arreu d'Europa que també complia una funció: donar una segona vida als pneumàtics usats en la conducció de vehicles. Per tant, són ells els qui s'hauran de transformar. Des del sector, ens confirmen per ON ECONOMIA que també compleixen una "funció social amb el reciclatge i el fet de saber aprofitar un producte que, sense ells, acabaria contaminant molt més" i es pregunten si els propers en assenyalar no acabaran sent els mateixos pneumàtics. A més, la indústria d'aquests productes naturals com el suro o el blat de moro encara és escassa per donar una resposta a tots els camps esportius. El suro es concentra principalment a Portugal, però de sureres cada vegada n'hi ha menys. Mentre que del blat de moro, el que es necessita per aquesta gespa és la panotxa, la capsa que engloba el blat, i per tant les quantitats a disposar són enormes.
Per facilitar la transició, Europa estableix un termini de vuit anys per l’entrada en vigor de la prohibició de comercialització d’aquest tipus de reblerts granulars. És a dir a partir del 17 d’octubre de 2031 quedarà prohibida la comercialització d’aquest tipus de reblerts granulars a base de microplàstics. És important tenir en compte que a partir d’aquesta data quedarà prohibida la comercialització el que no significa que es prohibeixi l’ús de productes emmagatzemats ni que s’exigeixi la retirada de reblerts granulars ja existents en els camps esportius. Vuit anys poden ser molts o pocs depèn del sector que ho miri.