L'ala socialista del govern espanyol ha advertit que una reforma en l'acomiadament, en la línia que proposa Sumar, frenarà la creació d'ocupació. El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) va recriminar aquest dilluns al govern de Pedro Sánchez que a Espanya no està "prou garantit el dret a una indemnització per acomiadament adequada o una altra reparació apropiada", la qual cosa implica una "violació de la Carta Social Europea (CSE) revisada", ratificada per l'executiu espanyol el 2021. Dona així la raó a UGT, que en una demanda de 2022, va acusar el govern espanyol d'incomplir l'article 24 de la CSE (Dret a la protecció en casos d'acomiadaments). La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, es va afanyar ahir a confirmar que obrirà una taula de diàleg amb sindicats i patronal per reformar l'acomiadament i adaptar-se a les exigències de l'òrgan del Consell d'Europa. Tanmateix, Díaz tindrà, novament, una forta resistència de l'ala socialista en el Consell de Ministres.

El Ministeri de Justícia, encapçalat per Félix Bolaños —responsable de la defensa del govern espanyol davant del CEDS—, considera que l'actual model d'indemnització per acomiadament és adequat i conforme a l'establert a la Carta Social Europea (CSE), i considera que elevar les indemnitzacions repercutirà negativament en la creació d'ocupació. Una argumentació que contrasta amb l'actitud defensada pel Ministeri de Treball. Justícia ha al·legat davant del CEDS que "el sistema espanyol presenta diversos avantatges en termes de certesa i seguretat dels contractes. Per exemple, en cas d'acomiadament improcedent, els treballadors estan exempts de la càrrega de la prova dels danys reals soferts. El sistema ofereix certesa i seguretat per a totes les parts involucrades en la relació laboral". I Bolaños fa una advertència velada al CEDS, extensible als seus socis en el govern: "Si es tinguessin en compte factors subjectius a l'hora de determinar la quantia de la indemnització, l'acomiadament s'encariria i, sens dubte, afectaria les decisions de contractació dels empresaris".

Acord de govern

No és el primer desacord entre socialistes i Sumar a causa d'una reforma de les indemnitzacions per acomiadament. A l'abril es va filtrar que el Ministeri de Justícia havia intervingut en el procés, exigint al Comitè Europeu de Drets Socials la recusació de la representant espanyola, Carmen Salcedo Beltrán, al·legant que s'havia mostrat favorable en un article a reformar la legislació espanyola en aquesta matèria. La professora Salcedo —nomenada pel govern de Sánchez per al càrrec— ha quedat fora de les deliberacions després de les pressions de Bolaños.

L'acord programàtic firmat entre tots dos partits fa referència a una reforma en aquest sentit, però de forma poc concisa. Així, es pacta establir garanties per a les persones treballadores davant l'acomiadament, donant compliment a la CSE i reformant la causalitat en els supòsits d'extinció de la relació laboral. Es pot recordar que, segons l'opinió del Ministeri de Justícia, ja s'està "donant compliment" a la Carta Social Europea.

L'obertura d'una taula de negociació, en la qual participarà en l'ombra el Ministeri d'Economia —com ha vingut fent en totes les reformes laborals—, té un final incert, malgrat que Treball s'ha posicionat clarament del costat de les peticions d'UGT i CCOO, però també de les exigències de la resolució del CEDS. En cas de seguir aquestes tesis, la reforma suposarà una pujada de la indemnització per l'acomiadament improcedent, actualment en 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats.

Resolució vinculant

Una negociació que ve precedida d'una discussió jurídica sobre la vinculació de les resolucions del Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS) en la jurisdicció nacional. És a dir, si són d'obligat compliment o són meres recomanacions als governs? Sumar, amb Yolanda Díaz al capdavant, i els sindicats defensen obertament que la resolució és vinculant i podria ser aplicada directament pels magistrats del social. Des de la CEOE defensen que no són vinculants, com s'ha demostrat amb les resolucions per aquest mateix tema contra els governs de Finlàndia, França i Itàlia, que han decidit no traslladar-les als seus ordenaments jurídics. El Ministeri de Justícia s'ha posat de perfil i reconeix que a Espanya s'ha aplicat en diverses ocasions la Carta Social Europea en els tribunals espanyols. Encara que, han estat minoritàries.

Tampoc no hi ha unanimitat entre els juristes espanyols. Luis Jimena Quesada, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València, considera en un recent estudi, que "l'objectiu d'aquest comentari se centra a reafirmar de manera lapidària una obvietat: la decisió del fons del CEDS és vinculant, tant si és condemnatòria com si no ho és." Entre els seus arguments, assenyala que un informe del mateix Ministeri de Justícia de 2020 reconeix que la Carta Social Europea és "jurídicament vinculant i les decisions del CEDS són d'obligat compliment".

Eduardo Rojo, catedràtic de Dret del Treball de la Universitat Autònoma de Barcelona, considera que les decisions del CEDS "formen part de les resolucions jurídiques de caràcter internacional que ha de respectar l'Estat per imperatiu del disposat als articles 93 a 96 de la Constitució, en el marc de l'anomenada governança multinivell (normes internacionals, comunitàries, europees i estatals)". Per això, segons l'opinió del jurista, la decisió és "perfectament aplicable pels tribunals espanyols". No obstant això, entén que "és important que hi hagi una regulació clara sobre això, i això requereix un canvi normatiu". Respecte a les resolucions en altres països, Rojo diu que "els tribunals són reticents, en especial a França, a la seva aplicació, encara que sí que s'està aplicant per un bon grup de tribunals inferiors".

No vinculant

Jesús Lahera, catedràtic de Dret Laboral en la Universitat Complutense de Madrid, defensa que la Carta Social Europea "no atribueix CEDS naturalesa jurisdiccional, no dicta sentències, sinó decisions, i no és jurisprudència vinculant per a jutges. De la mateixa manera, la CSE no articula un sistema d'obligació internacional sancionable per incompliment d'aquestes decisions que són meres recomanacions als Estats".

En aquest sentit, Lahera remarca que no hi ha obligació jurídica de portar el criteri del comitè europeu sobre la "indemnització oberta addicional al nostre ordenament jurídic. Diferent és si el govern fa seu el criteri i políticament impulsa aquesta reforma". I apunta que en els precedents de Finlàndia, Itàlia i França de la mateixa resolució no s'han fet reformes de l'acomiadament improcedent, la qual cosa confirma que no és vinculant. No han tingut cap conseqüència perquè la CSE "no preveu sancions per no seguir recomanacions del comitè europeu".

Menys taxatiu es mostra Jesús Cruz Villalón, catedràtic de Dret Laboral de la Universitat de Sevilla, que ressalta les moltes arestes de la interpretació jurídica. D'una banda, reconeix que en termes jurídics no són vinculants perquè el CEDS no té la condició de Tribunal internacional a semblança del Tribunal Europeu de Drets Humans, que també forma part del Consell d'Europa. "Per això, el Comitè no emet sentències", diu. El que no significa que les seves resolucions no hagin de ser ateses: "les decisions del CEDS són influents per la qualitat dels seus components i presentar-se com la interpretació autèntica de la Carta Social Europea", matisa. A més, entén que la Carta Social, com a tractat ratificat per Espanya, obliga la legislació laboral espanyola a complir els seus mandats i, per tant, si es considera que la legislació laboral espanyola vulnera la Carta, ha de modificar-se per complir-la.