Europa pateix d'un veritable mercat de capitals que la faci competitiva versus els sistemes de finançament dels Estats Units, malgrat que fa set anys que està sumida en aquest propòsit com a conseqüència natural de la unió bancària que es va culminar després de la crisi de 2008. Després de la crisi financera de 2011, el 2015, la Comissió Europea va presentar el seu primer Pla d'Acció per a la Unió dels Mercats de Capitals, però, així i tot, el sistema manté un important biaix cap al finançament bancari, segons els experts del grup d'opinió i reflexió en economia política europeG. En aquest context i prenent com a revulsiu de la situació l'efecte amplificador dels fons Next Generation, defensen que el fort creixement de les finances sostenibles serà "el veritable germen del mercat de capitals a Europa".

En l'actualitat, tant a Espanya com a Europa, continua prioritzant una elevada presència dels actius bancaris, que superen el 200% del PIB, gairebé el doble del que representen als Estats Units (120%). Els Estats Units, per la seva part, tenen molta presència més important dels mercats de capitals en tots els seus segments, però sobretot en els referits a emissors privats, perquè el pes de bons emesos pel Tresor és bastant similar en un costat i l'altre de l'Atlàntic, i té més a veure amb l'endeutament públic acumulat en unes i altres jurisdiccions. De fet, el pes que els bons empresarials i accions representen sobre el PIB als Estats Units, del 260%, és entre tres i quatre vegades el seu equivalent a Europa, on no arriba al 100%, o Espanya, on es queda en el 80%.

Entre els obstacles a resoldre, els experts citen la necessitat d'una directiva europea que harmonitzi els processos d'insolvència empresarial per anar a estàndards homogenis i el tractament fiscal dels instruments de deute i els recursos propi en el finançament empresarial. Asseguren que, amb les regulacions vigents, a Europa, els interessos del deute són deduïbles fiscalment en la majoria dels països, però no el cost dels recursos propis (dividends, i/o guanys de capital), el que suposa un clar incentiu per fonamentar el creixement empresarial en l'endeutament excessiu, malgrat que els recursos propis són una font de finançament més estable i favorable al creixement empresarial.

Les emissions verdes, una oportunitat

Actualment, amb els Next Generation actius, l'empenta del mercat de bons i, en concret, les emissions de bons verds, ja és un fet a l'eurozona. Tant en l'acceptació més general de sostenibilitat (ESG), com especialment en la dimensió de finançament verd, el volum de valors emesos (bons o capital) a l'eurozona, ha crescut exponencialment. Fins i tot està superant els préstecs bancaris. Així, els acadèmics apunten que el programa d'emissions de bons verds que incorpora el marc de finançament dels Next Generation fomentarà una integració més gran del mercat de bons verds i el seu pes en el conjunt del mercat de capitals.

L'inici de les emissions verdes a la UE es fixa l'octubre de 2021, sent l'emissió més gran mai realitzada al món, amb 12.000 milions d'euros a un termini de 15 anys. Va ser tal l'acollida que les peticions rebudes van superar els 200.000 milions, un volum mai vist. A finals de 2022, les emissions acumulades van sumar els 36.000 milions d'euros i s'espera que a finals de 2026 s'arribi a 185.000 milions.

Els autors del Policy Brief, número 19, titulat La unió de mercat de capitals davant del Next Generation EU, del grup europeG, el vicepresident d'Analistes Financers Internacionals (Afi), Ángel Berges, Ricardo Pedraz i Emilio Ontiveros a títol pòstum, insisteixen en el fet que "el mercat de capitals és una peça clau per a la competitivitat i que els Next Generation poden ser una palanca". No només pel volum de la inversió, sinó per dos aspectes encara més importants. D'una banda, la seva mutualització, és a dir, en aquesta ocasió la CE no reparteix els recursos a prorrata, sinó en funció dels danys que ha patit cada país per la crisi sanitària de la Covid-19. D'altra banda, perquè la CE es converteix en un emissor únic i això implica més liquiditat, flexibilitat i integració del mercat dels bons que actualment està molt fragmentat i disten molt de formar un mercat integrat, el que es tradueix en nivells molt reduïts en profunditat i liquiditat i augmenta la bretxa amb el sistema financer nord-americà. En definitiva, el pla europeu és per primera vegada redistributiu, reben més els països amb una renda per càpita inferior, i integrador, perquè mesura el grau d'endeutament de cada estat.

Sobre el revulsiu dels Next Generation, els acadèmics d'europeG fan un símil entre l'empenta que va suposar el conegut pla Juncker (2014) per impulsar la creació d'un nou entorn europeu en el qual s'eliminin els obstacles identificats durant la crisi financera amb 315.000 milions d'euros per invertir en noves infraestructures i els fons Next Generation, amb 700.000 milions d'euros per avançar en la sostenibilitat i la digitalització (el 70%) i la vertebració territorial de la UE.

Adverteixen des d'europeG que per al teixit empresarial europeu, centrat en la pime, sortir al mercat de capitals continua sent gairebé un tabú, pels riscos que comporta. Segons els experts, malgrat els avanços, el sistema financer europeu té un excessiu pes de la intermediació bancària en el finançament empresarial, en detriment de fonts de finançament captades als mercats, tant en recursos aliens (bons), com sobretot recursos propis (accions). Encara que això no impedeix que, en poc més d'una dècada, les empreses europees han doblat el pes que en les seves fonts de finançament representen les obtingudes en mercats de capitals, però "continua sent excessivament reduït", tot just un 20%. En comparació, als Estats Units, amb aquests instruments de capital, previs a la sortida a cotització als mercats de capitals, el volum assolit supera Europa en un factor de més de deu vegades. No obstant això, el vicepresident d'Analistes Financers Internacionals (Afi), Ángel Berges, ha constatat que actualment hi ha més empreses que són de sortida de la borsa als EUA que d'entrada, "perquè el control i les restriccions del mercat borsari són excessives" i troben "una alternativa en el private equity", ha comentat, no sense advertir que els fons de capital privat no estan disposats a inversions d'alt risc ni a tenir el capital captiu, "busquen seguretat i liquiditat".