L'habitatge s'erigeix com el principal factor explicatiu, en una direcció doble de causa i efecte, de la creixent bretxa de riquesa que es produeix, tant entre diferents generacions com dins de cadascuna. Així ho conclou l'informe 'Demografia, habitatges i bretxa de riquesa' publicat per la Fundació Afi Emilio Ontiveros. Com es desprèn de l'estudi, la bretxa de riquesa entre la generació de major i de menor edat -bretxa intergeneracional- s'ha incrementat especialment intensa des de començament de segle.
Segona residència i estalvis
Així doncs, els més grans de 65 anys acumulen ara un 42% de la riquesa neta total de les llars -17 punts més en aquest període-, mentre que els menors de 45 acumulen només un 13% –la meitat–. Si bé és cert que una part d'aquest comportament divergent s'explica per l'evolució demogràfica, en engrossir-se la part superior de la piràmide poblacional, la caiguda sostinguda des de principis de segle de la riquesa mitjana entre les llars més joves s'adverteix com el principal motiu de la ampliació d'aquesta bretxa. A això hi ha contribuït la important revaloració dels actius immobiliaris, component principal de la riquesa de les llars espanyoles, la tinença de les quals molt més reduïda entre les llars més joves ha jugat en contra. En paral·lel, es constata que la desigualtat de riquesa intrageneracional també s'ha ampliat en el període, especialment entre la generació millennial, principalment degut a una major concentració en el 10% de llars més riques.
Fem números
Concretament, i sota aquest supòsit de no revaloració futura, la generació 'millennial' aspiraria a una transmissió mitjana de 250.000 euros per persona entre 2042 i 2062, un 41% més gran que el cas en la generació 'boomer'. Aquest augment es deu fonamentalment a l'espectacular reducció del nombre de donataris davant del de donants, des de l'1,51 el 2022 fins a l'1,07 el 2042. L'equiparació demogràfica de les cohorts el 2062 estabilitza el creixement d'aquesta hipotètica herència mitjana a al voltant del 9% (272.000 euros) per a la generació següent.
Aquesta dinàmica, que s'aprecia tant a la població general com a altres països del nostre entorn, també s'ha pogut veure nodrida en bona mesura pel comportament dels preus immobiliaris. A més, l'anàlisi prospectiva revela que tots dos fenòmens de concentració de la riquesa podrien estendre's i ampliar-se en el futur, principalment per raons demogràfiques. El transvasament de riquesa que es produirà per part de la generació boomer a la millennial quedarà determinat pel pes de totes dues generacions a la piràmide poblacional – una generació molt nombrosa donarà una riquesa acumulada notable a una generació més petita – i per l'augment de població immigrant – que en general, rebrà una herència inferior als nascuts a Espanya-.
Creixen les desigualtats
Per descomptat, un comportament relatiu dels preus immobiliaris similar a l'esdevingut en aquestes darreres dècades, i que s'ha intensificat recentment, exacerbaria encara més en el futur l'efecte de concentració de la riquesa i d'augment de la desigualtat. L'habitatge i la important acumulació de riquesa produïda les darreres dècades jugarà així un paper important en aquest procés de transmissió, generant un efecte dual. Per un costat, augmentarà la riquesa dels que ja tenen habitatge (o l'heretaran), generant majors desequilibris respecte a aquells que no hi comptin i es vegin abocats a viure de lloguer. Això, sumat a la cronificació de la carestia de vida i augment de preus de lloguer, superiors en molts casos als de l'adquisició d'habitatge, disminueix - ja en el present - la capacitat d'estalvi dels que no compten amb habitatge, una cosa que podria intensificar-se en el futur de continuar la tendència que venim observant. En definitiva, el transvasament de riquesa entre generacions afavorirà major mesura als descendents de llars que ja s'han vist beneficiades per la revaloració dels seus actius immobiliaris en les darreres dècades, davant de nous llars creades per persones que amb prou feines rebran riquesa acumulada de generacions precedents -com a gran part de la població immigrant-.