La Comissió Europea va proposar aquest dimecres que els bancs siguin els encarregats de distribuir un futur euro digital a l'eurozona i limitar l'import d'aquesta divisa que podran acumular els usuaris per assegurar que s'utilitza com a mitjà de pagament i no com a instrument d'inversió.

L'Executiu comunitari ha presentat avui la seva proposta per crear el marc legal pel qual es regiria un possible euro digital si el Banc Central Europeu (BCE), que analitza el projecte des de 2021, i els estats membres decideixen finalment posar-lo en circulació en els anys vinents.

L'augment dels pagaments sense efectiu, que ja prefereixen més de la meitat dels europeus, i la proliferació de mitjans de pagament electrònics alternatius com les criptodivises ha portat la Unió Europea a estudiar la creació d'una divisa digital que permeti aquest tipus de transaccions, però que a diferència del que ocorre ara no estigui a mans privades, sinó del BCE. "L'euro digital proporcionarà una alternativa pública als mitjans de pagament digitals privats: una manera segura, instantània i convenient de pagar", va dir el vicepresident econòmic de la Comissió, Valdis Dombrovskis.

L'objectiu, insisteix la institució, no és substituir als diners en efectiu, sinó complementar-lo amb un mitjà de pagament digital que tingui les mateixes garanties com a moneda de curs legal, sigui gratuït, accessible a tots; i acceptat per igual a tots els països de l'eurozona, una cosa que no sempre ocorre ara amb els diferents sistemes de pagament privats.

Fixar un límit a l'import que puguin acumular els usuaris

Brussel·les planteja que els encarregats de distribuir aquesta divisa digital siguin els bancs comercials, que no podran cobrar a l'usuari per això, però sí demanar compensació als comerciants que rebin pagaments en euros digitals, tal com ja fan amb aquells que accepten targeta de crèdit, per exemple. Proposa, així mateix, de fixar un límit a l'import que podran acumular els usuaris en els seus comptes en euros digitals a fi que no es converteixi en un instrument d'inversió que competeixi amb els dipòsits bancaris, la qual cosa podria generar problemes d'estabilitat financera.

La Comissió no especifica una xifra i deixa el desenvolupament d'aquest límit en mans del BCE, el responsable del qual per a l'euro digital, Fabio Panetta, ha suggerit en el passat un límit d'entre 3.000 i 4.000 euros. Brussel·les considera, en tot cas, que hi hauria pocs incentius per substituir els dipòsits tradicionals per euros digitals, ja que la divisa no generarà interessos i podrà pagar-se amb ella, encara que només es tingui un compte corrent tradicional, vinculant-la a un moneder digital.

Els usuaris podran pagar en euros digitals utilitzant l'aplicació mòbil del seu banc o un moneder digital, també per a transaccions entre particulars, mentre que els comerços -tradicionals o en línia- estaran obligats a acceptar l'euro digital tret de quan rebutgin també altres mitjans de pagament electrònics.

Preocupació per la privacitat

Quant a la privacitat, una de les qüestions que més preocupen l'Eurocambra i les associacions de consumidors, la proposta de la Comissió preveu que ni el BCE ni els bancs nacionals no puguin accedir a les dades personals dels usuaris o els seus patrons de pagament, mentre que els bancs comercials podran tenir aquesta informació amb "salvaguardes".

L'euro digital podrà utilitzar-se fins i tot sense connexió a Internet, el que donaria garanties comparables a les de l'efectiu, i els qui no vulguin obrir un compte bancari podran obrir-la en euros digitals en institucions públiques o oficines de correus, assenyala la Comissió. Brussel·les defensa que l'euro digital afavorirà així la inclusió financera en proporcionar un mitjà de pagament electrònic gratuït, millorarà les opcions dels bancs europeus de competir en un mercat ara dominat per un "grapat" d'empreses majoritàriament extracomunitàries, i tindrà avantatges "estratègics" per al bloc.

"No volem veure el paper de l'euro desafiat per altres divises digitals de bancs centrals o alternatives privades amb més risc com la monedes estables", va dir Dombrovskis, insistint que la UE "no pot permetre's quedar-se enrere" respecte a altres potències.