La Unió Europea (UE) ha posposat de nou la decisió sobre la data límit en la qual es deixin de vendre cotxes contaminants. Els països membres van tornar aquest divendres a ajornar la votació de l'acord històric perquè a partir de 2035 només puguin comercialitzar-se a la UE vehicles que no emetin CO2, després que Alemanya hagi exigit més garanties per als motors de combustió que utilitzin combustibles sintètics nets.

D'aquesta manera, els ambaixadors dels Veintisiete han decidit avui posposar la decisió sobre l'objectiu d'emissions dels automòbils per a 2035, que els ministres comunitaris tenien previst prendre el 7 de març, "a una reunió posterior del Consell". De moment no han posat data per a la nova votació i han assegurat que tornaran a tractar aquesta qüestió "al seu degut temps", tal com ha assenyalat portaveu de la presidència de torn sueca de la institució.

A Espanya, els sectors relacionats amb la indústria de l'automòbil han mostrat discrepàncies amb algunes de les mesures impulsades des de Brussel·les en línia amb els objectius climàtics per aconseguir la transició energètica. Si bé no s'oposen als plans de 2035, sí que els sembla preocupant que no es fixin les mesures adequades per complir-los. Així ho explicava el director general d'Anfac, José López-Tafall, en una entrevista a ON ECONOMIA, on assenyalava, entre altres coses, que la norma d'emissions Euro7 no té molt sentit.

En qualsevol cas, va ser el juny passat quan els ministres dels Veintisiete havien de fixar la seva posició abans d'entrar a negociar amb el Parlament Europeu, la data de 2035 havia generat una petita crisi política en el Govern de coalició de Berlín, on les sensibilitats d'ecologistes i liberals difereixen. Finalment, Alemanya va acceptar aquesta data, però -amb el suport d'Itàlia- va aconseguir el compromís que la Comissió Europea prepararia el 2026 una proposta perquè es puguin matricular encara vehicles amb motor de combustió a partir de 2035, sempre que utilitzin combustibles sintètics de zero emissions contaminants.

Es tracta dels combustibles produïts amb aigua i CO2, amb el que no emeten diòxid de carboni addicional i no tenen empremta de carboni. La Comissió, que es defineix com a "tecnològicament neutral", no entra en el tipus de motor que han de tenir els vehicles, però el desenvolupament actual de la tecnologia convida a pensar que el parc mòbil estarà dominat per vehicles elèctrics o d'hidrogen, desplaçant el motor de combustió.

Von der Leyen es reunirà amb el Govern alemany

Els combustibles sintètics de zero emissions "fins a hora no semblen gaire realistes perquè semblen prohibitius en termes de costos", va dir llavors el vicepresident de la Comissió Europeu per al Pacte Verd, Frans Timmermans. Amb aquesta clàusula, el pacte entre les vint-i-set capitals va tirar endavant i el Consell de la UE va assolir un acord amb el Parlament Europeu que va ser aprovat pel ple de l'Eurocambra el 14 de febrer i ara havia de rebre la llum verda formal dels Estats membres, un tràmit que rares vegades planteja problemes.

Però Alemanya vol que Brussel·les es comprometi d'una manera més explícita sobre la viabilitat dels motors amb combustibles sintètics més enllà de 2035. La portaveu de la Comissió Europea, Dana Spinant, va dir que l'Executiu comunitari "està compromès a implementar acuradament" l'avaluació pactada per a 2026 i que està en contacte amb els Estats per conèixer "les preocupacions expressades més recentment" sobre aquest punt.

"Volem entendre millor aquestes preocupacions, en particular les noves, abans de decidir quin és la millor manera de procedir", va dir Spinant, afegint que seria "prematur" pronunciar-se ja sobre les opcions que es posaran sobre la taula per executar aquest compromís.

La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, tindrà oportunitat d'abordar el tema amb el Govern alemany, ja que participa aquest cap de setmana en el retir organitzat per l'Executiu de Berlín, una cita "prevista des de fa molt temps", segons la portaveu, qui no va confirmar que la qüestió vagi a ser a l'agenda.

A més d'Alemanya, Itàlia s'ha posicionat en contra del text, malgrat que en una votació anterior s'havia pronunciat a favor, qüestionant que es prioritzi l'electricitat per impulsar els cotxes i no es consideren altres alternatives que podrien, diuen, aconseguir el mateix objectiu com els biocombustibles. El text, no obstant això, podria en principi tirar endavant amb el vot en contra d'Itàlia - així com de Polònia i Bulgària, que també s'oposen- si Alemanya votés a favor.