La proposta alemanya per introduir en les noves regles fiscals per als països de la UE a partir de 2024 una reducció anual fixa de deute per als països que superin el límit del 60% del PIB és una mesura "del passat" que no encaixa amb el nou model més flexible que planteja la Comissió Europea, va dir aquest dissabte un càrrec europeu.

El ministre de Finances alemany advoca perquè els països amb alt deute hagin de reduir-la en un 1% del producte interior brut (PIB) anualment, mentre que la proposta elaborada per l'Executiu comunitari, després de mesos de converses amb els països de la Unió Europea (UE), preveu eliminar l'antiga regla que obligava a retallar-la en un veinteavo del seu volum cada any per considerar que no funcionava.

"No encaixa amb el nou model on donem més flexibilitat, on hi ha plans a quatre o set anys (...). Crec que seria molt difícil introduir ara alguna cosa del passat", va apuntar un càrrec de la Comissió. "És com enfornar un pastís: no poses ciment en ella", va afegir, subratllant que les noves regles han de seguir un model "coherent".

En el passat ja es van utilitzar "xifres màgiques" que exigien ajustaments any a any independentment de les circumstàncies i no van aconseguir els resultats desitjats, per la qual cosa introduir-les en les normes reformades seria "una camisa de força que no funciona sota les condicions econòmiques que veiem", van assenyalar aquestes fonts.

Plans fiscals de 4 anys ampliables

La proposta de la Comissió Europea preveu que els països tinguin més flexibilitat per fixar les seves sengles de reducció de deute, a través de plans fiscals a quatre anys (ampliables a set), així com més marge per a les inversions i reformes, mentre que introdueix a canvi un sistema de control més estricte amb multes més automàtiques, encara que menys abundants, per als qui incompleixin.

Brussel·les va introduir, tanmateix, l'obligació de reduir en un 0,5% del PIB cada any el dèficit públic quan aquest superi el llindar del 3 % del PIB, després de què els ministres dels Veintisiete demanessin salvaguardes per evitar que els països posterguin els ajustaments fiscals. La proposta del titular de Finances, Christian Lindner, no ha agradat en la majoria de les capitals, amb països com França subratllant que s'oposen categòricament a demanar retallades uniformes quan les regles busquen una diferenciació per països, o com Espanya, que adverteix que s'ha de respectar l'esperit d'una reforma.

L'objectiu dels Veintisiete és aconseguir un acord sobre les regles, recollides en el Pacte d'Estabilitat i Creixement, abans que acabi aquest any, ja que està previst que el 2024 tornin a aplicar-se després de més de tres anys suspeses per la pandèmia i la guerra a Ucraïna.

Precisament aquest divendres Espanya va remetre a Brussel·les el nou pla d'estabilitat fins a 2026, en el qual el Govern d'Espanya manté la seva previsió de creixement de PIB en el 2,1% per a aquest any, el mateix pronòstic que va presentar l'octubre de l'any passat en el projecte de Pressupostos Generals de 2023 i es compromet amb Brussel·les a crear 1,1 milions de llocs de treball fins a 2026.